(Girona, segle XIII)
Autor hebreu. Pertanyent a la comunitat de Girona.
Escriví, amb Ezra, el Bahir o Llibre de la resplandor. Fou deixeble d’Isaac el Cec.
Azriel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: hebreus
Arisba
(Barcelona, segle XIII)
Jurista hebreu. Deixà escrits notables, de caràcter filosòfic, i fou un excel·lent orador.
Era conegut per l’apel·latiu de Ciceró jueu.
Adret, Salomó ben
(Catalunya ?, segle XIII – Barcelona ?, segle XIV)
Talmudista hebreu. Visqué a Barcelona del 1245 al 1310.
Fou deixeble del famós Bonastruc de Porta. Gaudí de gran prestigi internacional.
Escriví una rèplica al Pugio fidei de Ramon Martí.
Abba Mari ben Mosé ben Yosef
(Lunel, Llenguadoc, segle XIII – Barcelona ?, segle XIV)
Rabí. Conegut també per N’Astruc de Lunel.
De 1303 a 1306 visqué a Montpeller i prengué activa part en la controvèrsia promoguda pel grup de rabins antiracionalistes -entre ells Selomó ben Adret de Barcelona i Cresques Vidal de Perpinyà– que refusaren els nous corrents filosòfics de Maimònides, a qui consideraren heretge i, àdhuc, excomunicaren. En la seva obra Ofrena del cel recull la documentació d’aquesta polèmica.
L’expulsió dels jueus del regne de França apaivagà les baralles, encara que la tendència filosòfica s’imposà en el judaisme. Abba Mari es refugià a Perpinyà (1306). Més tard visqué a Barcelona on escriví una elegia a Selomó ben Adret (1320).
Zerahya ben Ishaq ha-Leví Gerundí
(Girona, 1130 – Provença, França, vers 1190)
Metge, poeta, gramàtic, filòsof i talmudista jueu. Fill d’Ishaq ben Zerahya. Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl.
Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant: el Sèfer ha-Saba, el Sela’ha-Mahloqet, contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor, punt de referència dels talmudistes posteriors.
Escriví també cartes en prosa rimada i una trentena de poesies religioses.
Zerahya ben Ishaq Gràcia
(Barcelona, segle XIII – Roma, Itàlia, segle XIII)
Metge, filòsof i traductor jueu.
El 1277 s’establí a Roma, on són datats diversos comentaris bíblics i traduccions de l’àrab a l’hebreu de llibres de medicina i filosofia.
Es conserven d’ell una desena de poesies religioses.
Yosef ben Meir ibn Sabarra
(Barcelona, vers 1140 – ?, segle XII)
Metge, escriptor i moralista jueu.
Cap al 1190 escriví a Barcelona, de retorn d’un viatge, el Séfer Sa’asu’im (Llibre d’ensenyaments delectables, versió catalana d’I.M. González i Llubera, 1931), en prosa ritmada, que dedicà a Séset Benvenist.
Obra mestra en el seu gènere, és un recull de 15 faules i contes, d’origen divers, aforismes, moralitats i poesies, enllaçats per la relació d’un rodamón desenganyat.
Li són atribuïdes també una poesia litúrgica i dues obres de medicina.
Yonà ben Abraham Gerundí
(Girona, segle XIII – Toledo, Castella, 1263)
Talmudista, moralista i dirigent jueu. Cosí de Mosé ben Nahman i denominat el Sant i el Piadós.
Habità a Marsella, on l’any 1232 signà l’excomunió contra els estudis de Maimònides i les ciències profanes. Fundà escola a Girona, a Barcelona -on tingué per deixebles Selomó ben Adret i Hil·lel de Verona- i a Toledo.
Introduí en el judaisme una nova visió de la moral, de sentit col·lectiu i rigorista, i inculcà l’estricta observança dels preceptes.
Es conserven 13 obres seves, 6 de les quals són dedicades a temes de dret religiós i 7 a exhortació moral. La més important és Capítols de penediment, que té més de 60 edicions.
Yehuda ha-Leví
(Catalunya, vers 1075 – 1161/78)
Poeta i apologista jueu. Enriquí la temàtica lírica hebraico-espanyola amb les Siònides, poesies en forma pròxima a la qasida àrab, i és autor de l’Himne de la Creació, amb influència d’Ibn Gabirol.
Entre el 1130 i el 1140 compongué en àrab l’obra Kuzarí, o Llibre de la prova i del fonament en defensa de la religió menyspreada (traducció del títol original), la qual és expressió d’un genuí sionisme.
Yëhuda ben Yaqar
(Barcelona, segle XII – segle XIII)
Rabí, cabalista, dayyan de Barcelona (1215) i mestre de Mosé ben Nehman. Probablement estudià les doctrines cabalistes a Provença.
És autor d’un comentari a les pregàries jueves i a l’Haggadà de Pasqua.
Dades dels Països Catalans 