(Barcelona, segle XII – segle XIII)
Rabí, cabalista, dayyan de Barcelona (1215) i mestre de Mosé ben Nehman. Probablement estudià les doctrines cabalistes a Provença.
És autor d’un comentari a les pregàries jueves i a l’Haggadà de Pasqua.
(Barcelona ?, segle XI – segle XII)
Talmudista jueu. Deixeble d’Ishaq ben Reubén.
Es dedicà a recopilar decisions sobre dret talmúdic, agrupades per temes: qüestions matrimonials (al Yahas Seer Basar), qüestions monetàries (al Séfer ah-Dinim, que comprèn el Séfer ha-Setarot o llibre de formularis) i decisions de casos jurídics que depenen del factor temps (al Séfer ha-‘Ittim).
Inaugurà a Catalunya la literatura esotèrica, amb un comentari a l’anònim Séfer Yesira.
Tingué una polèmica amb Abraham bar Hiyya sobre la celebració del matrimoni.
(Perpinyà, segle XIII – segle XIV)
(o Bonet Abraham) Poeta, metge, filòsof i moralista jueu. Fill d’Abraham ha-Bedersí. Sembla que després de l’any 1306 visqué a Barcelona.
Com a rèplica a l’excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaslut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia. A 18 anys escriví una rèplica al Sone Näsim de Yehudà ibn Sabbetay, en defensa de les dones.
Escriví també comentaris filosòfics a l’Haggadà i al Talmud, i també a tractats d’Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d’Avicenna.
Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Behinat ‘Olam, tractat moralitzant que ha tingut més de 70 edicions.
(Girona, segle XIII)
Cabalista jueu. Deixeble d’Ishaq el Cec de Provença i un dels principals mestres del cercle de Girona.
El 1243 compongué el llibre Sa’ar ha-Samaym (La porta del cel), en prosa ritmada, contra la visió racionalista de la religió que amenaçava les doctrines esotèriques.
Escriví també una apologia de la càbala en 31 capítols, amb el títol Mesib Debarim Nekohim, i un tercer llibre cabalístic, el Sèber ha-Emuna we-ho-Bitahon, que ha estat atribuït a diversos autors.
(Sevilla, Andalusia, segle XIV – Barcelona, segle XIV)
(o Jacob Corsuno) Astròleg i torsimany jueu al servei del rei Pere el Cerimoniós.
El 1376 havia compost a Sevilla un tractat en àrab sobre l’ús de l’astrolabi -traduït a l’hebreu per ell mateix a Barcelona dos anys després-.
Cap al 1381 intervingué en la redacció de les taules astronòmiques publicades per aquell rei, en les seves recensions hebrea i catalana.
(Barcelona, segle XIV – Agramunt, Urgell, segle XIV)
Talmudista jueu.
Autor del Megid Misne, comentari a les parts pràctiques del codi Misné Torà de Maimònides, que s’ha imprès sempre acompanyant aquesta obra, com el seu comentari clàssic.
El 1367 es veié perjudicat per la condemna d’un altre jueu que ell havia avalat. El 1389 residia a Agramunt.
(Girona, segle XIV – Palma de Mallorca, 1391)
Talmudista i astròleg jueu. Fou rabí de Mallorca, on morí durant els avalots contra el call.
L’any 1381 l’infant Joan li havia encarregat certes obres en relació amb l’astrologia.
(Catalunya, segle XIII)
Jueu. Segurament de Barcelona, a qui Jaume II de Catalunya-Aragó l’any 1296 encomanà, juntament amb Vidal Abenvenist, jueu de Saragossa resident a Vilafranca del Penedès, la traducció d’alguns llibres de medicina de l’àrab al català.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor jueu. Conegut també per Yosef ben Labí. És membre de la branca de la família de la Cavalleria que no es convertí al cristianisme.
Poeta, és autor d’una obra en prosa rimada (Mëlisà lë-Maskil o Ofer wé-Dinà) i de la refutació (Qódes qodasim) als capítols lliurats per Jeroni de Santa Fe abans de la disputa de Tortosa com a base de les discussions.
Hom li ha atribuït, erròniament, la presència i àdhuc la intervenció destacada en els debats de la disputa.
(Barcelona, segle XV – Illes Balears, segle XV)
Cartògraf i pintor d’origen jueu. Documentat actiu des del 1435 fins al 1467, en què féu testament.
Firmats amb el seu nom es conserven mapamundis a Barcelona (1439), a París (1447) i a Florència (1449).
El primer, que en ell mateix no té cap particularitat diferencial respecte als altres mapamundis coetanis, és molt famós perquè al seu dors conté la nota segons la qual hauria estat comprat per Amerigo Vespucci per 80 ducats.
Dades dels Països Catalans 