(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Hebraista i frare franciscà.
Era professor de teologia, sagrada escriptura i hebreu a la Universitat de Barcelona.
El 1705 enllestí una gramàtica hebraica i una altra de caldaica, que no foren publicades.
Arxiu d'etiquetes: hebraistes
Hortolà, Cosme Damià
Deixa un comentari
(Perpinyà, 1493 – Vilabertran, Alt Empordà, 3 febrer 1568)
Teòleg, hel·lenista i hebraista. Format a Girona, Alcalá de Henares, París i Bolonya, on es doctorà en teologia i en dret canònic (1528).
Retornat a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, va ésser catedràtic de filosofia (1543-47) i de teologia (1547-60) i rector de la Universitat de Barcelona, de la qual es considerat el restaurador.
El 1560 assistí al concili de Trent, i en tornar, es retirà a l’abadia de Vilabertran, d’on era abat.
Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els texts originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata, restaren inèdits.
Els seus deixebles publicaren la seva composició, en forma de drama clàssic: In Canticum canticorum Salomonis explanatio (Barcelona 1583, Venècia 1585).
González i Llubera, Ignasi
(Barcelona, 1893 – Cambridge, Anglaterra, 21 març 1962)
Hebraista. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i féu cursos complementaris a Madrid, París i Londres.
Establert a Anglaterra, esdevingué hispanista de prestigi. Des del 1920 treballà a la universitat de Belfast (Irlanda del Nord), d’on fou nomenat professor el 1920.
Aleshores ja havia publicat treballs d’importància, com Viajes de Benjamín de Tudela, versió espanyola (Madrid, 1918), La literatura hebraica en Cataluña (1920) i La prefilología en la España medieval.
Absorbit per l’ensenyament, féu un gran mestratge en el camp dels estudis hispànics, amb tendència a desenvolupar-hi la part catalana. Això ha fet possible l’aparició d’un bon conjunt de catalanòfils britànics, com Pierce i Tate. Publicà d’altres escrits remarcables, com la versió del Llibre d’ensenyaments delectables, d’Ibn Sabara (1931).
Fou el primer president de l’Associació d’Hispanistes de la Gran Bretanya i Irlanda. Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Hispanic Society of America i de l’Anglo-Catalan Society.
Poc després d’haver fixat la seva residència a Cambridge, i quan es disposava a intensificar els seus treballs d’investigació, massa sacrificats fins aleshores per les activitats docents, fou atropellat per un automòbil i morí poc després, de les ferides rebudes.
Donadiu i Puignau, Delfí
(Vilajuiga, Alt Empordà, 1845 – Barcelona, 14 agost 1904)
Catedràtic de llengua hebrea (1882) i de filosofia a la Universitat de Barcelona.
Publicà, a més de nombrosos opuscles de filosofia i ciència del llenguatge, Curso de geografía histórica (1873), Curso de metafísica (1881), Método de enseñanza de lengua hebrea (1881) i Diccionario de la lengua castellana (1890), amb correspondència catalana.
En col·laboració amb Rafael Bocanegra, va publicar Novísimo Diccionario Enciclopédico de la lengua castellana.
Barjau i Pons, Francesc
(Manresa, Bages, 8 maig 1852 – Barcelona, 19 gener 1938)
Hebraista. Estudià filosofia i lletres a Barcelona.
Fou catedràtic de llengua hebrea a la universitat de Sevilla (1895-1904) i a la de Barcelona (1904-22).
És autor, entre d’altres, d’un estudi sobre el rabí Yede’ya Hapenini, que presentà en el seu ingrés, l’any 1916, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 