(Guissona, Segarra, 1865 – Barcelona, 1938)
Escriptor humorístic. Conegut pel pseudònim de Pepet del Carril.
Telegrafista de ferrocarril a Barcelona i a Granollers, col·laborà en tots els períodics humorístics catalans de l’època i a “La Renaixença”, fou director de “La Tomasa” i de “L’Avi”.
Escriví comèdies: Sota terrat, Los papers de l’ama, i nombrosos sainets i monòlegs.
(Guissona, Segarra, 12 setembre 1926 – 12 agost 2016)
Músic. Inicià a la vila natal els estudis musicals, que continuà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Adoptà el trombó de vares i de pistons com a instruments principals.
Fou solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu (1953) i de l’Orquestra Municipal de Barcelona (1958), i professor de trombó de vares, trombó de pistons, bombardí i tuba al Conservatori de Barcelona (1961-91).
És autor de mètodes de trombó i d’altres instruments de vent, utilitzats en diversos conservatoris de l’estat espanyol (Escuela moderna de trombón de varas, Método completo para trombón de pistones, bombardino, tuba y demás saxhorns bajos, Flixibilidad, Escalas y arpegios).
Autor de diverses composicions (Romanza sin palabras, Capricho, Solo de concurso, Impromptu, Coral, etc), ha dirigit la Banda Municipal de Barcelona i orquestres de cambra en produccions per a la televisió.
El 1969 col·laborà amb Duke Ellington en el concert que aquest féu a Santa Maria del Mar.
Dirigí i interpretà com a solista l’enregistrament de Nocturn musical (1970).
(Guissona, Segarra, 1934 – )
Veterinari. L’any 1959 fundà la Cooperativa Agropecuària de Guissona, la qual, sota la seva direcció, ha esdevingut la cooperativa més gran de l’estat espanyol.
(Guissona, Segarra, 1959 – )
Empresa. Agrupa més de 13.000 socis i ha desenvolupat una important tasca agro-industrial. Les seves instal·lacions principals són a Guissona (pinsos, escorxador frigorífic, escorxador d’aus, selecció d’ous, etc) i té centres menors a les Pallargues (Segarra), Lleida i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) així com diversos centres de distribució.
El 1980 era la quarta empresa alimentària de l’estat espanyol. Ha entrat en el camp de la distribució minorista amb la creació de les botigues Àrea de Guissona i Bon Àrea, en explotació directa i en règim de franquícia.
L’any 1999 participà en la creació de la nova societat mercantil Corporació Alimentària Guissona SA.
Enllaç web: Bon Àrea
Municipi de la Segarra (Catalunya): 18,10 km2, 484 ma alt, 6.892 hab (2016)
Situat al centre de la plana que duu el seu nom.
La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, la ramaderia i l’avicultura, i té una important cooperativa agropecuària (Agropecuària de Guissona). La indústria és força diversificada. La població, que havia començat a minvar a la fi del segle XIX, reprengué el creixement a partir del 1900.
Els orígens de la vila es remunten a l’Edat del Ferro; després va ésser un poblat ibèric i més tard, municipi romà. Del nucli medieval en resta part de la muralla. A la vila també destaquen la plaça Major, porticada, l’església arxiprestal neoclàssica i barroca de Santa Maria, antiga col·legiata de Guissona, i el Museu Municipal, amb importants col·leccions d’història local.
El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Fluvià (on hi ha les ruïnes d’un palau episcopal renaixentista inacabat) i l’enclavament del mas d’en Portes, separat del terme, a ponent.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Institut – Museu – Margeners (castellers)
(Guissona, Segarra, 14 abril 1902 – Barcelona, 11 juliol 1987)
Jurista i notari de Barcelona des del 1930. Fill de Josep Faus i Condomines. Degà del Col·legi de Notaris (1951-60) i especialista en dret matrimonial, publicà un nombre ingent de treballs sobre aquesta especialitat: La separación de hecho en el matrimonio (1945), La vida licenciosa del cónyuge viudo y sus consecuencias jurídicas (1959), etc.
Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans (1968). També ha escrit diversos treballs sobre la compilació del dret civil especial de Catalunya, com ara Ante la presentación en las cortes del Proyecto de compilación (1959), Sentido ético y progresivo de la Compilación (1962), etc.
Fou el pare de Francesc Faus i Pascuchi.
Dades dels Països Catalans 