(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 18 juliol 1822)
Capellà guerriller absolutista.
S’afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses, però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes -les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat-, fou executat a Barcelona.
El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal: La heroica defensa del fuerte de Blanes i presa de mosén Pedro (1822).
(Ceuta, 1794 – Sevilla, Andalusia, 3 abril 1866)
Conspiradora absolutista. Companya d’Antonio Marañón El Trapense.
Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d’Urgell (1822), que li concedí el títol de comtessa de Sales. Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents (1826-27).
Detinguda per ordre del comte d’Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla.
La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novel·la Josefina de Comerford (1849), d’Agustí de Letamendi.
(Catalunya, segle XVIII – Girona, 1823)
Guerriller (dit Mossèn Anton). Essent estudiant participà en la guerra del Francès, i ja havia estat ordenat diaca quan el 1821 prengué les armes contra el règim constitucional organitzant una partida guerrillera al Montseny.
El 1822 arribà a ocupar Olot juntament amb els homes d’en Misses, però des de la tardor d’aquell mateix any la seva partida, molt afeblida pels atacs de la columna del liberal Francesc Milans del Bosch, deixà pràcticament d’actuar.
Fou nomenat brigadier de l’Exèrcit de la Fe, que entrà a Espanya acompanyant els Cent Mil Fills de Sant Lluís, i morí de resultes d’una ferida rebuda al setge d’Hostalric.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Nom conegut d’un guerriller.
Prengué les armes a favor de França a la guerra franco-espanyola de 1718-20, atret per la promesa francesa de restituir a Catalunya les llibertats derogades per Felip V de Borbó en 1714.
Fou comandant d’un dels deu batallons catalans organitzats per Francesc Bernic. Tingué una actuació destacada.
(Rodonyà, Alt Camp, segle XVIII – Europa ?, segle XVIII)
Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir a Catalunya les llibertats abolides per Felip V de Borbó.
Fou cap d’un dels deu batallons organitzats per Francesc Bernic. Després d’una actuació destacada, la fi de la guerra el sorprengué amb l’ordre de dissoldre els batallons catalans.
Coc, com Carrasclet i d’altres, fou dels qui preferiren conservar tota la gent possible i embarcar per posar-se al servei de l’emperador Carles VI, l’antic Carles III dels catalans. El projecte fou dificultat per França.
(Manresa, Bages, vers 1825 – San Antonio Calpulalpam, Mèxic, 1861)
Guerriller. Vers el 1845 anà a Mèxic, on participà en la guerra contra els EUA (1846-48) i en la guerra civil entre liberals i conservadors (1857-60).
Cometé un gran nombre de crueltats al servei d’aquests darrers; acabada la guerra, fou executat pels liberals vencedors.
(Catalunya, segle XVIII)
Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir al Principat les llibertats derogades per Felip V de Borbó.
Fou comandant d’un dels dos batallons de voluntaris catalans que, aplegant uns 10.000 homes, organitzà Francesc Bernic. Tingué una actuació destacada.
(Manresa, Bages, 17 febrer 1779 – 2 juny 1859)
Guerriller. A quinze anys prengué part en la Guerra Gran.
El 1808 participà en la Crema del Paper Segellat napoleònic a Manresa i en les batalles del Bruc. Fou nomenat capità per la Junta Suprema de Catalunya. Lluità en els combats de Moià a les ordres del baró d’Eroles.
Posteriorment va intervenir en l’aixecament absolutista del 1820 i, perseguit, es posà a les ordres de la Regència d’Urgell, que l’ascendí a tinent coronel.
Es retirà de l’exèrcit el 1826, però el 1834 fou empresonat per activitats carlines. En ésser indultat es dedicà a la seva professió d’agrimensor.
Deixà escrita una Relación (1859) sobre les batalles del Bruc que contribuí a convertir-les en llegenda.
Sobrenom amb què fou conegut el guerriller austriacista català Pere Joan Barceló i Anguera (1682-1741).
(Vallcebre, Berguedà, 1770 – Olot, Garrotxa, 1828)
“Jep dels Estanys” Guerriller. Lluità en la guerra del Francès i, encara que fos empresonat per lladre, en acabar la guerra rebé el grau de capità.
Comandà una nombrosa partida de reialistes durant la guerra civil del 1822-23 i durant els alçaments dels malcontents (1827). Prengué Berga a la primeria de setembre i fou president de la Junta Superior de Govern del Principat, que havia estat constituïda a Manresa.
Iniciada la repressió pel govern, fou acorralat a les muntanyes del Berguedà i derrotat per Josep Manuel Carratalà a Berga i per Josep Manso a Castellar de n’Hug, per la qual cosa hagué de fugir a França.
Atret per uns confidents prop de la frontera espanyola, fou capturat i dut a Olot, on morí afusellat.
Dades dels Països Catalans 