(Catalunya, segle XIX – Castellterçol, Vallès Oriental, 1834)
Capitost carlí.
Desertà de l’exèrcit per unir-se a les partides d’insurrectes, arran del primer aixecament dels carlins.
Operà al Berguedà i al Vallès, principalment. Arribà a comandar 600 homes.
El 1834, traït per un dels seus seguidors, fou pres i dut a Castellterçol, on seria afusellat.
(Catalunya, segle XVIII – Castellbell i el Vilar, Bages, 1811)
Guerriller semillegendari de la Guerra del Francès. Assistí a l’Escola de Comandaments de Berga.
Les seves actuacions han estat situades entorn de Montserrat. Es refugiava en una cova de Collbató.
Fou descobert i capturat pels francesos i afusellat davant de casa seva.
(Bassegoda ?, Garrotxa, segle XVII – Girona, 1675)
Guerriller. Batlle de Bassegoda.
Lluità al costat de Josep de la Trinxeria per la incorporació del Rosselló a Catalunya.
Morí lluitant en l’intent de trencar el setge de Girona.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 28 agost 1909)
Destacat element revolucionari.
El 1909, arran de l’anomenada Setmana Tràgica de Barcelona, fou considerat el cap de la subversió al terme de Sant Adrià de Besòs, al costat de la capital.
Sota aquesta acusació seria detingut, jutjat i condemnat a mort. Morí afusellat.
(Catalunya, segle XVIII – Àustria ?, segle XVIII)
Guerriller austriacista. Fill de Francesc Macià i Ambert.
La seva àrea fou el Maresme, on sembla que abusà de la població civil.
Retirat a França, tornà a Catalunya el 1718 i formà part de l’exèrcit francès.
Posteriorment serví en l’exèrcit de l’emperador Carles VI.
(Barcelona, 6 gener 1920 – 30 agost 1957)
“el Facerias” Guerriller anarquista. Membre de l’organització juvenil anarquista Joventuts Llibertàries des del 1936, lluità al front d’Aragó i fou empresonat del 1939 al 1945.
Incorporat al moviment anarquista, des del 1947 es destacà per les seves accions armades -atracaments, bombes, atemptats- a la guerrilla urbana antifranquista.
Morí deu anys més tard en un enfrontament amb la policia.
Nom popular del capitost carlí català Manuel Ibáñez i Ubach (segle XIX).
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 març 1785 – Girona, 10 setembre 1858)
Heroïna de la guerra del Francès. Era germana de Jaume i Manuel.
Casada amb l’irlandès Latino Fitz-Gerald, tinent de les forces que defensaven Girona el 1808.
Es distingí en la defensa d’aquesta ciutat durant el setge del 1809 i fou comandant de l’esquadra de Sant Narcís de la companyia de Santa Bàrbara.
Sobrenom del dirigent absolutista català Josep Bussons (1770-1828).
(Catalunya, 1822)
Moviment absolutista. Sorgí a la primavera del 1822, en oposició a les reformes i a l’aplicació de la Constitució de Cadis, reimplantada des de la fi del 1820.
Tenia el caràcter de conflicte de guerrilles, amb un ampli suport popular, motivat per la crisi econòmica -deguda a les pèssimes collites del 1821- i per la política impositiva, de caire centralista, del govern liberal. El clergat llançà una campanya contra les institucions centralistes.
La revolta, en la qual participaren guerrillers de la guerra del Francès i de les futures guerres carlines, fou organitzada per la Junta Reialista de Tolosa, per mitjà de Doménec de Caralt.
L’escassetat de tropes governamentals i el caràcter de defensa del sistema de vida camperol contribuïren a l’èxit inicial. El moment més àlgid, cal situar-lo en la conquesta de la Seu d’Urgell (31 de juny) i la instal·lació de la Regència (15 d’agost).
Les campanyes de Mina obligaren a retrocedir els guerrillers, que es reorganitzaren i tornaren com a tropes d’avantguarda de l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
Dades dels Països Catalans 