(Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, 15 juliol 1837)
Fet d’armes de la Primera Guerra Carlina, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí.
Aquestes, manades per Ramon Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre.
Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran.
(País Valencià, segle XIX – 1874)
Partida manada per Pasqual Cucala i Joaquim Santes, durant la tercera guerra Carlina.
Inicià la seva actuació al Maestrat i es dedicà sistemàticament a la destrucció de línies telegràfiques i ferroviàries. Posteriorment assaltà diverses ciutats.
Derrotada a Iecla (Múrcia), la majoria dels seus components es dispersaren o es refugiaren a França (1874).
(Albaida, Vall d’Albaida, 25 juliol 1836)
Ofensiva que tingué lloc durant la Primera Guerra Carlina, llançada pel guerriller Quílez sobre Xàtiva i Albaida, des de la base de Xelva, centre d’operacions de les partides carlines sobre l’Horta i la Ribera.
Fou derrotat en aquesta localitat pel brigadier marquès de Villacampo.
(Palma de Mallorca, 15 gener 1810 – Barcelona, 16 juny 1888)
Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina, al País Basc. Posteriorment col·laborà amb O’Donnell i s’uní en la revolta contra Espartero (1843). Fou diputat per Mallorca (1843) i senador (1853).
Ocupà la capitania general de Burgos, de les Balears (1847-54), Puerto Rico, Aragó i Catalunya (1863-64 i 1865-66). Després de la Revolució de setembre de 1868 fou president de la secció de guerra i de marina del Consell d’Estat, fins al 1872.
Fou el primer marquès de la Sénia.
Fou el pare de Nicolau i de Josep Cotoner i Allendesalazar.
(Catalunya, agost 1837 – octubre 1837)
Organisme creat pel capità general Ramon de Meer, baró de Meer, per tal de finançar la lluita de l’exèrcit liberal contra els carlins, davant la inoperància del govern de Madrid.
Format per dos delegats de les diputacions provincials, dos intendents, l’ordenador militar i el comissari de guerra, administrà els recursos del Principat i aplicà immediatament una contribució extraordinària de tres milions de rals (setembre 1837).
Poc temps després fou substituït per una junta d’administració i revisió de comptes.
(Avinyó, Bages, 16 novembre 1848)
Acció d’armes de la Segona Guerra Carlina, amb victòria de les tropes carlines, manades pel general Rafael Tristany, sobre els liberals de Manzano.
Arran d’això Rafael Tristany fou nomenat comte d’Avinyó el 1848 pel pretendent carlí Carles VII. N’ha estat l’únic titular.
(Saragossa, 23 juny 1807 – Tortosa, Baix Ebre, 1888)
Es destacà en l’organització de la defensa de Gandesa durant els repetits atacs que sofrí, per part de Cabrera i d’altres caps carlins, durant la Primera Guerra Carlina, i participà en diverses accions dels liberals al camp enemic, fets que li valgueren una gran popularitat.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, nit 3 novembre 1874)
Acció militar de la Tercera Guerra Carlina que tingué lloc prop del poble, entre les forces carlines de Francesc Savalls i les liberals del brigadier Moya que defensava la població.
L’atac fou per sorpresa, i els carlins, fingint una retirada, derrotaren els liberals. Savalls fou felicitat pel bisbe Josep Caixal i pel pretendent Carles VII i féu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer.
(Castellfollit de la Roca, Garrotxa, 14 març 1874)
Enfrontament de la Tercera Guerra Carlina entre les forces carlines de Francesc Savalls i les republicanes de Ramon de Nouvilas, que foren derrotades.
(Estat espanyol, 15 abril 1872 – 27 febrer 1876)
Guerra civil. Tingué els seus escenaris principals en terres basco-navarreses i a Catalunya, sota la direcció, respectivament, de Carles VII i del seu germà Alfons Carles.
A Catalunya, els caps de partides rebutjaren de nou el comandament suprem de don Alfons, i aquesta falta d’unitat impedí que el carlisme consolidés les seves posicions.
La restauració dels Borbons en la persona d’Alfons XII significà un ràpid afebliment del carlisme, car els adherits a darrera hora tornaren a la causa alfonsina, i la guerra va decaure lentament, fins que s’acabà a la primeria del 1876, quan Carles VII traspassà la frontera després de pronunciar el seu famós ‘”¡Volveré!”‘.
Dades dels Països Catalans 