Arxiu d'etiquetes: guerra Joan II

Sanespleda, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, segle XV)

Cavaller. El 1462 prengué les armes contra Joan II.

Participà al setge de la Força de Girona. El mateix any fou nomenat capità del castell d’Anglès. Més tard fou lloctinent del procurador general dels castells i els llocs que conservava la Generalitat en territoris del comtat d’Empúries.

Poc abans de morir Pere de Portugal, la Generalitat li ordenà que s’apoderés de la persona de Ferran de Silva, el comandant portuguès al front del nord, que havia comés abusos greus d’autoritat.

Salvatierra, entrevista de -1462-

2 Respostes

(Salvatierra, País Basc, 3 maig 1462)

Reunió celebrada entre Joan II de Catalunya-Aragó i Lluís XI de França.

El rei francès oferí ajut a Joan II, seriosament amenaçat per la guerra que contra ell havia esclatat al Principat; aquest ajut era a canvi d’un pagament pel qual les rendes del Rosselló i la Cerdanya restaven obligades per valor de 200.000 escuts.

Aquest pacte inicial fou modificat, al cap de pocs dies, per unes condicions més oneroses, en el tractat de Baiona.

Sagarriga, Gaspar

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Era fill de Roger Alemany de Bellpuig, senyor de Pontós, Creixell i Borrassà.

El 1462 prengué les armes a favor de Joan II. Fou un dels qui estigueren assetjats a la Força de Girona amb la reina Joana Enríquez. El seu pare es trobava, en canvi, entre els assetjants.

Els dies 22 i 23 de juny figurà a la delegació dels reialistes que tingué converses amb la de la Generalitat. A la darrera participava el seu pare.

Per la seva actitud favorable al rei fou declarat enemic de la terra.

Rubinat, batalla de -1462-

10 Respostes

(Sant Pere dels Arquells, Segarra, 23 juliol 1462)

Combat lliurat a l’inici de la guerra contra Joan II, entorn del castell de Rubinat, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer -un total de més de 2.000 combatents- i el de la Generalitat, que pujava a uns 1.800 combatents, la gran majoria de peu.

L’exèrcit reialista restà victoriós. De l’exèrcit del Principat, moriren els principals capitostos, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes.

No fou, amb tot, un fet d’armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la Generalitat, fou difícil de remuntar.

Remences, Primera Guerra dels -1462-

(Catalunya, 1462)

Conflicte social que inicià la guerra civil catalana del segle XV.

Al començament del 1462 molts pagesos de la muntanya gironina deixaren llurs masos decidits a aconseguir per la força la solució de la qüestió remença. Pel març els revoltats entraren a Castellfollit i amenaçaren Besalú.

Mentre la rebel·lió s’estenia cap al Lluçanès i l’Alta Muntanya, els senyors s’adreçaren al consell del Principat. El reclutament d’un exèrcit per part d’aquest organisme, considerat il·legal pel rei, fou causa immediata de la guerra contra Joan II.

Tant aquest com els seus oponents intentaren aconseguir l’aliança dels remences. El monarca fou més afortunat i aconseguí que la majoria d’ells, comandats per Francesc de Verntallat, abracessin la seva causa.

La diputació, gràcies a un projecte de concòrdia entre senyors i pagesos (maig), aconseguí el suport dels remences del bisbat de Barcelona, la Plana de Vic, la Selva i l’Empordà, on el més gran benestar econòmic feia que la pagesia fos menys intransigent.

Queralt, Guerau de

(Catalunya, segle XV)

Baró de Queralt. Figura entre els membres del llinatge que s’oposaren al monarca des que esclatà la guerra contra Joan II (1462).

Posà el lloc de Santa Coloma de Queralt al servei de la Generalitat. Capitanejà la guarnició que hi fou establerta. Al bàndol reialista hi havia, per contra, el seu fill Dalmau.

Aquest pot ser l’homònim que posseïa en penyora la baronia de Tresserra, la qual li fou confiscada pels francesos quan aquests ocuparen el Rosselló (1468).

Queralt, Dalmau de

(Catalunya, segle XV)

Noble. Fill del baró Guerau.

Contràriament a aquest, fou un dels Queralt que es mostraren addictes a Joan II. La generalitat el declara enemic de la terra (1462). Fou destituït aleshores del seu càrrec de conseller de la generalitat,

Seguí el bàndol reialista amb actuacions d’un cert relleu. El 1468 era un dels consellers de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic. Ocupà el castell de Concabella, que fou lliurat als joanistes pels soldats portuguesos que el guarnien.

Queralt, Baltasar de

(Catalunya, segle XV)

Noble.

El 1462 es mostrà obertament contrari a Joan II. Fou nomenat aleshores membre del consell assessor de la generalitat catalana.

Dins el mateix any fou un dels qui juraren homenatge a la sobirania oferta, encara que inútilment, al rei de Castella.

Pedralbes, capitulació de -1472-

(Barcelona, 24 octubre 1472)

Tractat general de pau, entre Joan II de Catalunya-Aragó i representants de la ciutat, signat al monestir de Pedralbes. El tractat posava pràcticament fi a la Guerra Civil Catalana i donava diferents terminis perquè tothom s’hi adherís.

Amb la concessió d’un perdó gairebé general es procediria a l’alliberament de tots els presoners, el sobreseïment de les causes judicials pendents i la restitució dels béns confiscats per tots dos bàndols. Aquest últim plantejava bastants problemes, però, com és lògic, varen ser els partidaris del rei els més afavorits.

També es reconeixia la legalitat de certs impostos establerts durant la guerra i les emissions de censals de les institucions catalanes: la Generalitat, el Consell del Principat i el Consell de Cent barceloní. Es restituïen, de manera parcial, territoris i drets que els pertanyien i es dictaminava la fusió de les dues Generalitats, la reialista i l’antireialista.

D’altra banda, el monarca va jurar de bell nou les constitucions de Catalunya i aconseguí l’anul·lació de la concòrdia de Vilafranca, de 1461.

De fet, el tractat pretenia retornar el país a l’estat anterior a la guerra, com si aquesta no hagués existit mai, ja que declarava que no hi havia hagut vençuts ni vencedors.

Amb tot, quedaven molts problemes pendents: el problema remença, la retenció per part de França dels comtats del Rosselló i la Cerdanya o la mateixa qüestió de les restitucions.

Oliver, Francesc -militar, s. XV-

(Catalunya, segle XV)

Militar. Prengué les armes per la Generalitat en la guerra contra Joan II.

En 1465-66 fou el principal lloctinent de Pere de Planella a l’heroica defensa del castell d’Amposta, que sucumbí finalment després d’un llarg i cruent setge.

Caigué presoner, però no trigà a ésser alliberat, en virtut dels convenis de capitulació de Tortosa.

Podria ser identificat amb l’escriptor o l’hospitaler homònim, ja que Amposta pertanyia a l’orde de l’Hospital.