Arxiu d'etiquetes: Grècia

Terrades, Arnau

(Grècia, segle XIV)

Militar. Fou el primer governador conegut de Livàdia, la tercera ciutat del ducat d’Atenes.

Lloria -varis/es bio-

  1. Beatriu de Lloria*  Veure> Beatriu de Xèrica i de Lloria  (dama valenciana del segle XIV).
  2. Isabel de Lloria  (Grècia, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XIV)  Filla de Nicolau de Lloria (4). Fou muller de Francesco Ventimiglia, comte de Geraci. Hom ha suposat que, en caure Atenes, se n’anaren a Sicília (1388), puix que hi ha indicis de llur presència a l’illa el 1392.
  3. Joan de Lloria  (Grècia, segle XIV)  Noble de la Grècia catalana. Germà i col·laborador del mariscal Roger de Lloria. fou veguer de Tebes (1359) i governà els ducats d’Atenes i de Neopàtria en absència del vicari Gonçal Ximenes d’Arenós. Tingué dos fills: Roger (7) i Nicolau de Lloria (4).
  4. Nicolau de Lloria  (Grècia, segle XIV – després 1381)  Noble de la Grècia catalana. Fill de Joan (3) i germà de Roger (7). Cooperà a l’establiment de la sobirania de Pere III el Cerimoniós sobre els estats grecs. Ha deixat poques notícies. Fou el pare d’Isabel de Lloria (2).
  5. Perelló de Lloria  (Itàlia, segle XIII – Grècia, segle XIV)  Possible fill de l’almirall Roger de Lloria. Ha estat dit que eren fills seus Antoni i Roger de Lloria (6).
  6. Roger de Lloria  (Itàlia, segle XIV – Grècia, segle XIV)  (dit Il Puntignano)  Noble. Era un italià traslladat a Grècia. Potser era fill de Perelló de Lloria (5) i germà d’Antoni de Lloria. Pere III el Cerimoniós li féu recuperar (1381) unes propietats a Tebes que la Companyia Navarresa li havia pres.
  7. Roger de Lloria  (Grècia, segle XIV – després 1381)  Senyor de la Grècia catalana. Fill de Joan de Lloria (3), nebot del mariscal Roger de Lloria i germà de Nicolau (4).
  8. Saurina de Lloria  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Probablement néta de l’almirall Roger de Lloria. Es casà amb el cavaller Guillem de Sant Vicenç.

Hemeroscopi

(Marina Alta)

Colònia grega del segle VI aC, fundada a Dénia o a la seva rodalia.

Se’n té notícia per Estrabó i Avilé, per bé que manquen evidències arqueològiques de la seva existència.

A la destrucció de la Fòcida a mans dels perses es va convertir en colònia de Massàlia.

Cardaniza, senyoria de *

Nom en català de la senyoria de Karditsa  (ducat d’Atenes, segle XIV).

Fonts, Guillem de

(Illes Balears ?, segle XIII – Morea ?, Grècia, segle XIV)

Cavaller. El 1315 acompanyà Ferran de Mallorca a l’expedició a la Morea.

Combaté probablement a la victoriosa batalla de Clarença i a la desastrosa de la Manolada, on moriria l’infant mallorquí.

En aquest segon encontre consta el seu comandament sobre un esquadró i era un dels quatre homes que, fins al darrer moment, protegiren Ferran.

Costitx, toros de

(Costitx, Mallorca Pla)

Conjunt de tres caps de toro, esculpits en bronze, de grans dimensions (el més gros, de mida natural), trobats a son Corró, juntament amb sis banyes i dues orelles, dins les restes d’un santuari d’època talaiòtica.

Peces d’una gran força expressiva, dins un naturalisme vigorós, són exponent d’un culte taurolàtric, possiblement importat de Creta o influït per ella.

Unes altres troballes d’aquesta època relacionades amb el culte al bou fan que aquests bronzes siguin considerats com a indígenes (a la seva descoberta hom els atribuí a l’art grec).

Actualment són al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.

Caprena, senyoria de *

Veure> senyoria de Kapraina  (jurisdicció feudal catalana a Grècia el segle XIV).

Sesplanes -llinatge-

(Grècia, segle XIV)

Família de cavallers catalans a Grècia. Els representants més coneguts foren:

Guillem Sesplanes  (Grècia, segle XIV)  Veguer i castellà d’Atenes. El 1321 confirmà un acord amb Venècia.

Jaume Sesplanes  (Grècia, segle XIV)  Cavaller. Rebé del rei Frederic II de Sicília, donacions a Atenes que foren confirmades al seu fill:

Joan Sesplanes  (Grècia, segle XIV)  Cavaller. El duc Joan de Sicília confirma les donacions fetes al seu pare per Frederic II de Sicília a Atenes.

Sarbou, Ramon Bernat de

(Catalunya ?, segle XIV)

Noble. El 1354 fou nomenat vicari general o representant ducal als dominis catalans d’Atenes i Neopàtria.

El 1359 seria substituït al càrrec per Mateu de Montcada i Sclafani.

Petra, baronia de

(Beòcia, Grècia, segle XIV – 1379)

Baronia creada durant el domini català de Grècia. En fou baró Pere Ballester, germà del bisbe català d’Atenes, Antoni Ballester.

El 1379 fou envaïda per les tropes navarreses de Jaume de Baus, fet que suposà la pèrdua definitiva d’aquest domini.