Arxiu d'etiquetes: gravadors/es

Gabino i Úbeda, Amadeu

(València, 1922 – Madrid, 4 juny 2004)

Escultor. Alumne de l’Acadèmia de Sant Carles (1939-44), i fou becat després a Roma (1949), París (1952), Alemanya (1957) i els EUA (1961). Celebrà la seva primera exposició individual a València el 1951.

Les seves obres són volums o murals construïts mitjançant la superposició de planxes metàl·liques amb buits, retallats com si es tractés d’una topografia, que juguen amb la llum, la qualitat del metall i la valoració dels plans, les quals en té d’exposades en diversos museus del món.

Ha fet obres de col·leccionisme i grans murals. També ha realitzat gravats.

Frància, Joan Baptista

(País Valencià, segle XVIII)

Gravador. Gaudí de bon prestigi.

Franch i Mira, Ricard

(València, 1839 – Paterna, Horta, 1888)

Gravador. Estudià filosofia i lletres a València i aprengué dibuix amb Rafael Montesinos i gravat a Madrid. Obtingué diversos premis (València, Madrid, París i Londres).

El 1870 aconseguí la plaça de gravador de la Fàbrica Nacional del Sello, i el 1873 fou catedràtic de gravat i de dibuix de model antic i més tard secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de València i membre de l’École de Gravure de París.

La seva producció fou abundant.

Fortea, Josep

(Calamocha, Aragó, vers 1680 – València, vers 1750)

Pintor, gravador i arquitecte. Establert a València. Excel·lí en la pintura de flors i fou hàbil en la perspectiva.

Entre les seves obres cal remarcar els retaules de l’església valenciana de Sant Nicolau (1726). Gravà un pla topogràfic de València, delineat per Tomàs Vicent Tosca.

Font i Mons, Francesc de P.

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1901)

Gravador. Gaudí de justa fama per la perfecció del seus treballs.

Felipe, Joan

(País Valencià, segle XVII)

Gravador. Excel·lí en algunes portades de llibre.

Fabregat, Josep Joaquim

(Torreblanca, Plana Alta, 1748 – Mèxic, 1809)

Gravador. Format a València i a Madrid, on fou premiat per l’Academia de San Fernando (1772), entitat de la qual fou membre. Fou també acadèmic de Sant Carles (1781).

Director de gravat de l’Academia de Méjico (1786), hi desenvolupà una tasca positiva. Féu retrats i vistes urbanes de Mèxic i il·lustrà llibres, com el Viaje de España, de Ponz.

Estornell, Francesc Xavier

(País Valencià, 1803 – 1854)

Gravador. Excel·lí en els baixos relleus i les medalles.

Esteve i Vilella, Rafael

(València, 1 juliol 1772 – Madrid, 1 octubre 1847)

Gravador. Fill de Josep Esteve i Bonet, i germà d’Agustí i de Josep. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, fou deixeble de Manuel Monfort.

Pensionat per la cort espanyola, realitzà diversos viatges per Europa. Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles (1796) i gravador de cambra de Carles IV de Borbó (1802) i de Ferran VII de Borbó (1818).

Entre les seves obres excel·leix la reproducció del quadre de Murillo Les aigües de Moisès, que presentà a l’exposició de París del 1839 i que li valgué la medalla d’or. Retratà, entre altres, José Palafox.

Espinós, Josep

(València, 1721 – 1792)

Pintor, gravador, bibliòfil i col·leccionista d’estampes.

És autor de la Mare de Déu de les Angúnies per al convent del Peu de la Creu.

Els seus gravats foren també, generalment, de tema religiós.

Fou el pare del pintor Benet Espinós i Navarro.