(Barcelona, segle XIX – segle XX)
Gravador. Es formà a Llotja i s’especialitzà en el gravat a la talla dolça.
Residí un quant temps a París, on treballà per a diverses editorials.
En tornar a Barcelona col·laborà en la il·lustració d’obres històrico-artístiques, com ara Monumentos Arquitectónicos de España i la Historia de España de l’editorial Montaner i Simon.
Fou catedràtic de gravat a la talla dolça de l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
(València, segle XIX – Madrid, 20 juny 1887)
Gravador. Estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid. En 1865 obtingué la plaça de professor de gravat de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Participà amb bon èxit a diverses exposicions de concurs.
Són notables les seves làmines per a l’obra Viaje a Oriente de la fragata “Arapiles”, així com d’altres inspirades en obres religioses.
Era germà de Ricard Maria Navarrete i Fos (Alcoi, Alcoià, 25 setembre 1834 – Madrid, 22 setembre 1909) Pintor. Format a Sant Carles i a San Fernando. Fou pensionat a Roma. Conreà, amb èxit, el retrat (Cristòbal Martí Herrera) i també féu paisatges i pintures de gènere. Obtingué la primera medalla a les exposicions universals de Viena i de Filadèlfia.
(Barcelona, 1890 – 1971)
Escultor i gravador de cristall a la roda. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Féu escultura al taller de Josep Carcassó. Després entrà al de gravador de cristall Chounevelle, francès instal·lat a Barcelona. S’establí posteriorment pel seu compte.
Fou nomenat professor de la seva especialitat a l’Escola Massana, quan aquesta es constituí el 1928.
Fou el pare de Jaume Muntasell i Barnus.
(Mataró, Maresme, 25 agost 1899 – Barcelona, 5 novembre 1987)
Pintor i gravador. Format a les Escoles d’Art i Oficis i de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Josep Mongrell. El 1927 fou becat per la diputació i pogué ampliar estudis a Itàlia.
Conreà amb encert el paisatge, però sobretot excel·lí com a pintor de figura i com a retratista.
Presentà la seva obra en exposicions individuals i col·lectives i fou premiat diverses vegades (medalla d’Or a l’Exposició Internacional d’Art Decoratiu, celebrada a París el 1925, primer premi a l’Exposició Nacional de Madrid, el 1935, etc).
Dirigí l’Escola de Belles Arts de Barcelona durant els anys 1945-48.
(València, 26 febrer 1928 – Figueres, Alt Empordà. 26 desembre 2005)
Pintor i gravador. Fundà, juntament amb Manuel Gil, Vento i Zamorano, el Grup Z.
Féu, a València, decorats per a obres dramàtiques i se n’anà, al cap de poc, a París, on completà els estudis de gravat -a l’École Nationale des Beaux Arts- i s’adherí al moviment de La Jeune Pinture.
L’any 1958 obtingué, a València, el primer premi del Saló de Tardor.
Com a muralista, guanyà el premi Othon de Friez (1963).
(Barcelona, 1885 – 1966)
Escenògraf. Fill de Francesc Mir i Bosch.
Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Destacà com a gravador i aquarel·lista.
Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -“Art de la Llum” (1933-35)-.
Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.
Els seus germans foren:
Francesc Mir i Escudé (Barcelona, segle XIX – segle XX) Dibuixant de planxa litogràfica.
Manuel Mir i Escudé (Barcelona, 1877 – 1931) Gravador a la pedra. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.
Miquel Mir i Escudé (Barcelona, 1895 – 1968) Il·lustrador i dibuixant. Instal·lat a França (1921), s’establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912).
Ramon Mir i Escudé (Barcelona, 1887 – 1973) Pintor. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.
(Barcelona, vers 1715 – Madrid, 1801)
Tractadista musical, gravador i impressor. De formació autodidàctica.
Publicà, entre d’altres, les següents obres sobre música instrumental i danses: Reglas y advertencias que enseñan… el modo de tañer… la guitarra (1754), que formà part d’un volum titulat Academia musical de los instrumentos… editat en fascicles.
També escriví Reglas… Para acompañar sobre la parte con la guitarra… (1753), Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas (1757) i Arte de danzar a la francesa (1758), així com almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa (1744), que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins al 1892.
(Barcelona, 1737 – Madrid ?, segle XVIII)
Gravador.
Residí a Madrid, on fou un dels primers deixebles de l’Academia de San Fernando. En fou pensionat.
Les seves obres són remarcables. Entre elles destaca una sèrie amb vistes i edificis de la capital espanyola.
(Barcelona, vers 1667 – vers 1733)
Argenter i gravador. Féu dues magnífiques obres d’orfebreria, el sepulcre de sant Bernat Calbó per a la seu de Vic (1701-28) i els canelobres de la seu de Palma de Mallorca (1703-21), ambdues fetes seguint el projecte de l’escultor Joan Roig, testimonien la personalitat d’un orfebre de gran talla i plenament imbuït per l’estètica rococó del seu temps.
Com a gravador, fou un dels que impulsà aquest art a Catalunya. Seguí, en aquesta especialitat, les regles i els models italians del barroc. El gravat més important és el dedicat a Sant Llícer per il·lustrar les Constitutiones sinodales ilerdenses (1691).
Se li atribueix també un escut de Catalunya (1683), de gran qualitat, flanquejat per dues figures femenines molt mogudes.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 30 gener 1924 – 4 desembre 2009)
Pintor i gravador. Fou deixeble de Joaquim Mir.
Féu la primera exposició individual a Barcelona el 1940.
Ha practicat especialment el paisatge.
El seu mestratge sobre els pintors més joves de Vilanova ha resultat molt positiva.
Dades dels Països Catalans 