(Abrera, Baix Llobregat, 1838 – Barcelona, 1878)
Esmaltador. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Conreà la pintura a l’oli i el gravat a l’aiguafort.
Adscrit a la joieria Masriera, anà a Ginebra a aprendre la tècnica dels esmalts, de manera que des del 1866 es féu càrrec d’aquesta especialitat en aquella casa.
(Barcelona, 1897 – segle XX)
Ceramista i gravador en vidre. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Fou premiat a les Exposicions Internacionals de París (1925), Niça (1929) i Barcelona (1929).
(Barcelona, 1892 – París, França, 1934)
Pintor i gravador. Germà dels escultors Miquel i de Llucià.
De primer practicà el gravat. Es dedicà després a la pintura de marines.
Establert posteriorment a París, i amb la col·laboració d’un tallista, féu retaules, arques, joies i altres objectes sumptuaris.
(Barcelona, 17 desembre 1897 – 31 octubre 1981)
Pintor, gravador i fotògraf. Format a Saragossa i a les Escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona.
Excel·lí com a gravador (primer premi de gravat, a Madrid, els anys 1930, 1935 i 1950); en aquesta especialitat són molt notables els seus treballs per a les edicions de bibliòfil.
Els seus paisatges també foren premiats amb la medalla d’or Masriera (1920) i amb la medalla Morera i Galicia (1951).
Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 1949 fou elegit president del Foment de les Arts Decoratives.
(Barcelona ?, segle XVII)
Gravador. Només s’ha pogut datar la seva producció compresa entre el 1632 i el 1642.
Gran coneixedor de l’ofici, produí una obra recarregada però precisa, i divulgà les obres mestres del retrat pictòric.
L’any 1638 obrà quatre segells per a la Generalitat.
(Gràcia, Barcelona, 1892 – Barcelona, 29 maig 1959)
Pintor i gravador. Freqüentà un quant temps l’Escola de Belles Arts de Barcelona, bé que es considerà com a autodidacte.
Féu exposicions individuals a Barcelona i també participà en nombroses mostres col·lectives i certàmens, com el Saló de Tardor de 1938 i l’Exposició de Dibuix i Gravat, d’aquest mateix any.
Fou molt sensible al color i excel·lí com a retratista.
(Terrassa, Vallès Occidental, 4 gener 1910 – agost 2008)
Pintor i gravador. Residí un quant temps a París i a Perpinyà. Fou un dels fundadors de la societat Amics de les Arts, de Terrassa, i participà en les Exposicions de Primavera (Barcelona).
Excel·lí com a paisatgista i com a gravador (xilografia). Fou influenciat per l’obra de Joaquim Mir i de Francesc Gimeno.
En els seus boixos utilitzà el pseudònim de Sindru.
(Barcelona, 18 febrer 1873 – 28 gener 1941)
Dibuixant, gravador i pintor. Es formà fora de les institucions oficials dedicades a l’ensenyament de l’art. Aviat excel·lí com a dibuixant, la qual cosa féu que fos sol·licitat per col·laborar en diferents publicacions que aparegueren durant la segona dècada del segle XX (“Papitu”, “Picarol”, “Revista Nova”), les quals signava com a Babel.
A partir del 1911 inicià una sèrie de gravats a l’aiguafort, a l’aiguatinta i a la punta seca sobre temes populars en general i merament fantàstics en algunes ocasions. Aquests gravats foren exposats regularment o bé serviren d’il·lustracions de llibres.
El 1915 féu la decoració mural (El Celler) del soterrani del Faianç Català, tasca que després continuà a base del seu estil minoritari en molts indrets públics i privats, presentat sota la forma de ceràmica vidrada o rajola de València (façana del sindicat agrícola de Pinell de Brai, plafó del restaurant barceloní Can Culleretes, etc).
Relacionat amb el col·leccionista Lluís Plandiura, va fer per a diverses cases d’aquest pròcer diverses decoracions, activitat que va fer extensiva a d’altres indrets, en especial a l’avantdespatx de l’alcalde de l’ajuntament de Barcelona (1929).
Molts dels seus dibuixos foren aplegats posteriorment en forma de llibre (Catalunya pintoresca, 50 ninots, L’humor a la Catalunya dels vuit-cents, Abecedari català per a nens).
Entre les seves obres pictòriques cal esmentar La Sardana i el Mercat d’Olot, amb dibuix sumari i primitivitzant i coloració plana i sense pastositat. Nogués també va realitzar molts treballs de decoració del vidre.
Formà part de l’agrupació Les Arts i els Artistes i fou un representant característic del noucentisme menys transcendent.
(Barcelona, 1806 ? – 1880 ?)
Gravadors. Nom de dos artesans -pare i fill-.
La seva extensa producció d’auques, romanços, ventalls, etc, es mou dins la imatgeria popular i s’inspira en la Barcelona típica del segle XIX.
Les obres de l’un i de l’altre són difícils de diferenciar.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 19 març 1880 – Huelva, Andalusia, 23 agost 1973)
Pintor, gravador i aquarel·lista. Es formà a Madrid i a Roma, on residí molts anys. Participà en nombroses exposicions barcelonines entre els anys 1901 i 1944.
Fou professor de dibuix artístic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona del 1942 al 1950. Exposà individualment a Barcelona el 1950 i el 1951.
Conreà diversos gèneres. Entre les seves obres sobresurt el mural de l’altar major de l’església de Moià, encarregat pel seu amic el tenor Francesc Viñas.
Fou director de l’Escuela de Artes y Oficios de Jaén. Fou corresponent de l’Academia de San Fernando i membre de la Comissió de Monuments Històrico-Artístics de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 