Arxiu d'etiquetes: Gironès

Canet d’Adri (Gironès)

Municipi del Gironès (Catalunya): 44,41 km2, 217 m alt, 702 hab (2016)

0gironesEntre les serres de Rocacorba i del Ginestar i el pla de Girona, drenat pel Revardit i per la riera de Canet, afluent per l’esquerra de la riera de Llémena, al nord-oest de la ciutat. La part muntanyosa del terme, on hi ha restes de vulcanisme (el Puig d’Adri), és coberta d’alzinars, pinedes i rouredes.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (cereals, patates, llegums i farratges) i de regadiu i la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí). Àrea comercial de Girona.

El poble és prop de la confluència de les rieres d’Adri i de Rocacorba; destaca l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica (segle XI).

Dins el terme hi ha els pobles de Biert, amb església romànica, Adri, sobre materials volcànics, Montbó i Montcal, i l’antic poble, castell i santuari de Santa Maria de Rocacorba, del segle XVIII.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Campllong (Gironès)

Municipi del Gironès (Catalunya): 8,59 km2, 113 m alt, 516 hab (2016)

0gironesSituat a la conca mitjana de l’Onyar, que el limita per l’oest. És drenat, a més, per la riera de Campllong (que travessa el terme d’est a oest i aflueix, per l’esquerra, a la riera de Verneda) i, al sud-oest, per les rieres de Verneda i de Gotarra. La riera de Burgantó en forma el límit septentrional. Hi ha rodals de pins i d’alzines sureres.

El regadiu es localitza al sector sud-occidental i produeix principalment hortalisses, farratges i llegums. Al secà hom conrea blat, blat de moro i ordi. Hi ha ramaderia (bestiar boví i porcí). Hom cria animals de granja. Hi ha una fàbrica d’embotits. Àrea comercial de Girona.

El poble, constituït per poques cases al voltant de l’església parroquial de Sant Quirze i les escoles, és situat a l’esquerra de la riera de Campllong. És esmentat ja el 922.

El poblament és totalment disseminat en nombrosos veïnats.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bordils (Gironès)

Municipi del Gironès (Catalunya): 7,32 km2, 42 m alt, 1.680 hab (2016)

0gironesSituat al nord-est de la ciutat de Girona, a la vall del Ter, riu que limita el terme pel sud, i a la dreta de la seva plana al·luvial s’estén el pla de Bordils. El relleu és lleugerament accidentat per diversos turons.

Les bases de l’economia local són la ramaderia i l’agricultura de regadiu (cereals, patates, hortalisses i farratges, aquests darrers és destinen al bestiar), que aprofita l’aigua del Ter a través de la sèquia d’en Vinyals. Ramaderia bovina, sobretot per a l’obtenció de carn. Plantació d’arbres de ribera i de sureda. Àrea comercial de Girona.

El poble és emplaçat a la vora de la riera de Palagret, afluent del Ter per la dreta; destaca l’església parroquial de Sant Esteve, una gran construcció gòtico-tardana del segle XVI, amb retaule major renaixentista.

Dins el terme hi ha els barris del Mas de Bec i de l’estació de Bordils i el veïnat de Rissec.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesClub HandbolClub Atlètic

Bescanó (Gironès)

Municipi del Gironès (Catalunya): 35,92 km2, 102 m alt, 4.854 hab (2016)

0gironesSituat a la zona de contacte del pla de Girona amb les Guilleries, a la ribera dreta del Ter, a l’oest de Girona. La part muntanyosa del terme és ocupada per pastures i per boscos de pins i d’alzines sureres.

La sèquia de Bescanó, d’antiga tradició, que prové del Ter, rega el terme i fa possible l’agricultura de regadiu: blat de moro, farratges i hortalisses, si bé el secà (avellanes, cereals, olivera i vinya) ocupa més extensió. Hi ha ramaderia ovina i explotació forestal. També hi ha algunes indústries, amb predomini del sector tèxtil, i també alimentària i de la fusta. Àrea comercial de Girona.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, del segle VIII.

Dins el terme es troben el santuari de Santa Margarida de Bescanó, el veïnat de Ribes i els pobles de Montfullà, Estanyol, on hi ha restes d’un poblat ibèric, i Vilanna, amb l’església de Sant Mateu.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola Dr. Sobrequés

Aiguaviva (Gironès)

Municipi del Gironès (Catalunya): 13,92 km2, 169 m alt, 763 hab (2016)

0gironesEstès pels turons que limiten el pla de Girona pel sud-oest. Una part del sector més accidentat és plena de boscos d’alzines, alzines sureres, pins i roures.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, fonamentalment de secà, la ramaderia i algunes teuleries. La propietat de la terra és força repartida. Àrea comercial de Girona. La població ha sofert una important disminució des del 1930.

El poblament és disseminat i repartit en els veïnats d’Aiguaviva de Dalt, Aiguaviva de Baix, Güell, Masrocs i Puigtorrat, a més de l’antic terme de Vilademany, amb la vella església parroquial de Santa Maria, d’estil romànic, convertida en santuari, l’antiga casa dels Templers, anomenada el Temple de Santa Magdalena (edificació del  segle XVI feta sobre una altra del segle XIII, que el 1209 prengué categoria de comanda d’Aiguaviva), i l’església gòtica de Sant Joan, amb elements neoclàssics.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques