Arxiu d'etiquetes: Gironès

Biblioteca Pública de Girona

Deixa un comentari

(Girona, 1847 – )

Centre bibliogràfic de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya. Fou creada amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics dels vuit monestirs desamortitzats a la ciutat i algunes de les comarques properes, entre els quals destacaven els de Ripoll i Sant Feliu de Guíxols.

Fou oberta al públic l’any 1858 amb poc més de 7.000 volums. A més dels fons propis de biblioteca pública, té fons patrimonials, com els dels monestirs i els procedents de nombroses donacions fetes a partir de l’inici del segle XX.

Enllaç web:  Biblioteca Pública de Girona

Bell-lloc, mosaic de

Deixa un comentari

(Girona, Gironès)

Gran mosaic trobat a la torre de Bell-lloc, prop de la ciutat, l’any 1876, i conservat al Museu Arqueològic de Barcelona. Fa 7 per 3,40 metres i representa una cursa de circ (segurament al Circ Màxim de Roma).

De la vil·la a la qual pertanyia procedeix també un altre mosaic amb el tema de Bel·lerofontes.

És policrom, i pot ésser datat de cap a la fi del segle III dC o ja dins el segle IV.

Hom el considera un dels millors mosaics, dels que representen curses de circ, del món romà.

Banyaloques, riera de

Deixa un comentari

(Llagostera, Gironès / Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)

Afluent dretà de la riera de Gotarra, dins la conca de l’Onyar.

Neix al vessant meridional de les Gavarres (Santa Cristina d’Aro), però té el seu recorregut principal dins el terme de Llagostera.

Banya del Boc, puig de la

Deixa un comentari

(Canet d’Adri, Gironès)

Aflorament volcànic, situat sobre una falla, a cavall del contacte anormal de l’Eocè i del Paleozoic.

El cràter, que és situat a la banda nord-est del puig, projectà una gran quantitat de greda; la lava és estesa cap a l’est i, molt especialment, cap al sud, per on arriba a la vall de Llémena.

Àngels, els -Gironès-

1 Resposta

(Sant Martí Vell, Gironès)

Santuari amb hostatgeria (499 m alt). És venerada la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, situat al cim del puig Alt, en un dels contraforts més septentrionals de les Gavarres.

El santuari fou construït al començament del segle XV (1409-11), en substitució, probablement, d’una antiga ermita.

El 1710, durant la guerra de Successió, fou saquejat i desaparegué la imatge medieval. El santuari fou incendiat el 1809, durant la guerra del Francès, i reconstruït poc temps després.

Una carretera l’uneix a Girona.

Adri

5 Respostes

(Canet d’Adri, Gironès)

Poble, al vessant oriental de la serra de Rocacorba.

L’església parroquial de Sant Llorenç, del segle XII, es troba entre les capçaleres de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, prop d’un dels dos cràters del puig d’Adri (o de Montcal), que és l’aflorament volcànic més important del Gironès per l’abundància de material basàltic i l’acumulació de greda.

Dos corrents de lava s’escorren cap al sud-est, al llarg d’aquelles rieres i, més avall, de la riera d’Adri (afluent, per l’esquerra, del Ter), fins prop de Santa Eugènia de Ter.

Viladasens (Gironès)

7 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 15,74 km2, 96 m alt, 216 hab (2017)

0girones(o Viladàsens o Viladases)  Situat en un terreny pla, al nord-est de Girona, al límit amb l’Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i del Ter. El territori és accidentat per un bon nombre de turons, i és drenat pel Cinyana, afluent del Ter. Els boscs de pins i alzines ocupen gairebé la meitat del terme.

L’agricultura és predominantment de secà (cereals, oliveres, blat de moro i farratges; la vinya, notable fins al principi del segle XX, ha quedat pràcticament testimonial). La ramaderia (bestiar boví i porcí) complementa l’economia. Àrea comercial de Girona. La població ha patit un degoteig constant des de la segona meitat del segle XX.

El poble és a l’esquerra del Cinyana; l’església parroquial de Sant Vicenç té com a sufragània la de Sant Martí de Fellines.

El municipi comprèn, a més, el poble de Fellines i els veïnats de la Móra, la Mata i Mas Nicolau; hi ha restes ibèriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilablareix (Gironès)

4 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 6,17 km2, 114 m alt, 2.691 hab (2017)

0gironesSituat en un territori pla, al sud-oest s’aixeca el turó de Sant Roc (194 m alt), a la vall mitjana del Güell. El terme, de petita extensió, és al sud-oest de l’àrea d’expansió de la ciutat de Girona. Hi ha petites extensions de boscs de pins i alzines.

Agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro) i molts pocs cultius de regadiu (blat de moro i hortalisses). La ramaderia bovina i porcina, i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial de Girona. Població en ascens.

El poble, al nord-est del terme, és centrat per l’església parroquial de Sant Menna. L’ajuntament és reuneix al veïnat del Perelló. El lloc és esmentat ja el 882.

Dins el terme hi ha l’antiga església de Santa Maria de Madrenys i les restes d’una torre sepulcral romana coneguda popularment com la Torre dels Moros.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Universitat de Girona

18 Respostes

(Girona, 1572 – )

(UdG)  Institució d’ensenyament superior. Tot i que el 1446 la ciutat de Girona ja havia rebut un privilegi reial per a la creació d’un estudi general, no funcionà com a tal fins al 1572.

Suprimida el 1717, no va ser restablerta fins al 1869, en una nova etapa, però, que durà molt poc.

El 1969 entrà en funcionament el Col·legi Universitari de Girona que va dependre de la Universitat Autònoma de Barcelona fins al 1991, any en que esdevingué Universitat de Girona, institució que agrupava tant els centres que havien estat dependents tant de la Universitat Autònoma com de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Enllaç web: Universitat de Girona

Sarrià de Ter (Gironès)

13 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 4,16 km2, 70 m alt, 5.052 hab (2017)

0gironesSituat a la dreta del Ter i del seu afluent el torrent de Sarrià, al nord de Girona, ciutat amb la qual forma un continu urbà a través del barri de Pontmajor.

L’agricultura de regadiu ha cedit espai a la indústria: alimentària, del metall i, sobretot, paperera (a finals del segle XIX s’hi instal·là la fàbrica Torras Hostench). Població en ascens.

Amb Sarrià de Dalt, cap municipal, s’integrà a la ciutat de Girona l’any 1976, de la qual s’independitzà de nou el 1983. Barri de Sarrià de Baix. Església parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia.

A l’altra banda del Ter, dins el municipi de Sant Julià de Ramis, hi ha el veïnat de Sarrià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Unió Esportiva