(Girona, Gironès)
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria del Mercadal o de Cadins), situada al raval del Mercadal de la ciutat.
S’hi traslladaren el 1492 les monges de Sant Feliu de Cadins, a redós de l’església de Santa Susanna (dita des d’aleshores de Santa Maria).
El 1771 construïren una nova església renaixentista, que fou arrasada el 1937.
La comunitat hi subsistí fins al 1936 (llevat del període 1808-14), i el 1944 s’aplegà de nou i s’establí a Salt.
(Girona, Gironès)
Antic raval de la ciutat, situat a l’esquerra de l’Onyar, entre les actuals places del Mercat i de Sant Agustí (o de la Independència).
El tancava la muralla del Mercadal, que seguia el traçat de l’actual Granvia de Jaume I, que ordenà bastir Pere III de Catalunya-Aragó el 1368, però que no fou acabada fins al segle XVI.
Era un sector ocupat, principalment, per hortes (travessat des del segle XI per la séquia Monar, s’hi instal·laren els molins de la ciutat) i convents: Sant Francesc, monestir del Mercadal, de Sant Agustí (segle XVII), de Santa Clara (segle XVII), de les Bernades; el 1666, hom hi construí l’hospital de Santa Caterina, i a la fi del segle XVIII, l’hospici (actual Casa de Cultura), obra de Ventura Rodríguez.
Les desamortitzacions del segle XIX feren desaparèixer la majoria dels convents esmentats i permeteren la utilització dels terrenys alliberats per a vies públiques i la instal·lació de noves indústries (La Gerundense, 1842; Planas, Junoy i C, 1857; Grober, 1890), que utilitzaren l’aigua de la séquia Monar.
Les muralles foren enderrocades el 1895.
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Poble (84 m alt), situat prop de la carretera de Barcelona a França. El nucli antic és al voltant del castell de Medinyà i de l’església parroquial, situats dalt d’un petit turó.
El lloc és documentat des del 1017. Foren senyors del castell els Medinyà i, des del segle XIV, els Xatmar. El 1698 era lloc reial.
Es conserva l’antic hospital (1398), amb la capella de Sant Jaume.
Fou municipi independent fins l’any 1972. L’antic terme comprenia, a més, els veïnats de Santa Fe de la Serra (antic llogaret de Santa Fe de Medinyà) i del Tomet.
Tornà a ésser municipi independent del 4 de juny de 2015 fins al 31 de gener de 2018.
(Girona, 4 juliol 1871 – 31 desembre 1910)
Diari en castellà. Fou òrgan del partit liberal i tingué impremta pròpia, on foren fetes diverses publicacions de la comarca gironina.
Una divisió en el partit provocà que els liberals dinàstics de Girona publiquessin “La Nueva Lucha” de l’1 de gener de 1887 al 29 de juny de 1890.
(Sant Martí de Llémena, Gironès)
Poble i cap del municipi, situat a l’esquerra de la riera de Llémena, aigua amunt de Ginestar (Sant Gregori), al sector oriental del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere. Era lloc reial.
(Garrotxa / Gironès)
Afluent esquerrà del Ter, que neix a la subcomarca d’Olot, al peu de la serra de Finestres, i que, seguint la direcció nord-oest – sud-est del horst tectònic, corre al peu de Rocacorba, paral·lelament a la vall d’Hostoles.
Travessa la part occidental del Gironès, entre la serra de Ginestar i el puig de Sant Grau, fins a desguassa al Ter, aigües amunt de Girona.
Forma la vall de Llémena, el fons de la qual és cobert de materials basàltics procedents dels corrents de lava compacta dels volcans propers.
La vall és aprofitada per a l’establiment de nuclis de població dedicats a l’agricultura, afavorida per l’abundància d’aigua i la bona qualitat dels sòls volcànics.
(Sant Martí de Llémena, Gironès)
Poble, als vessants occidentals de la serra de Rocacorba.
L’església parroquial (Santa Maria) és prop de l’antic castell de Granollers, centre de la baronia de Granollers.
(Catalunya, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Granollers de Rocacorba, concedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç, senyor de Cartellà.
Passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu.
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Cova on foren descoberts instruments prehistòrics de tècnica solutriana (paleolític superior).
És un dels primers indrets on fou possible d’estudiar el solutrià a Catalunya.
(Girona, 13 febrer 1916 – 6 desembre 1924)
Periòdic en català, amb una periodicitat primerament setmanal (fins al 1922) i després bisetmanal i trisetmanal.
Òrgan de la Lliga Regionalista, inclogué articles d’art, ciència i literatura.
Hi col·laboraren A. Riera i Pau i J. Camps i Arboix.
Dades dels Països Catalans 