(Girona, 24 febrer 1979 – 1990)
Diari en català. Nascut com a publicació d’informació local i com a alternativa a l’oficialista “Los Sitios”. Fou notable el seu bon aprofitament dels recursos periodístics.
Des del 1982 disposà de rotativa pròpia i distribuí “Presència” com a suplement setmanal.
Als anys 1990 va crear edicions particularitzades a d’altres poblacions catalanes, amb el nom d’“El Punt”.
(o Pont Major) Barri de la ciutat, a la dreta del Ter, davant el nucli urbà de Sarrià de Ter i separat de Girona per l’antic terme municipal de Sant Daniel.
Es formà prop del pont Major, que en aquest indret creua el riu.
La seva església (Mare de Déu de la Pietat) fou bastida el 1572, en estil gòtic; havia estat sufragània de la parròquia de Sant Feliu de Girona; es constituí en parròquia el 1927.
(Llagostera, Gironès)
Veïnat, al nord-est del terme, a la capçalera de la riera de Banyaloques.
L’antiga parròquia de Sant Hipòlit esdevingué sufragània de la de Llagostera.
Hi ha fonts d’aigües medicinals (aigua de Penedes, bicarbonatada, càlcica i ferromanganosa).
Entre les diverses masies destaca can Llambí, que posseeix un dels principals patrimonis surers de la comarca.
Raval de la ciutat, a la dreta de l’Onyar, enfront de la seva confluència amb el Ter, al vessant sud-occidental de Montjuïc.
Es formà a la sortida de l’antic portal de Santa Maria o de França. Documentat des del segle XII, el 1420 s’hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar. Des del segle XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l’hospital de llebrosos de Sant Llàtzer (segle XII).
Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l’església del convent dels agustins, i que, sobretot el segle XVII, fou centre d’atracció de la comarca.
A la segona meitat del segle XIX s’hi instal·là la fàbrica de paper continu L’Aurora.
(Girona, 1987 – )
Revista d’art en català. Publicada per la Fundació Espais. Ha passat per diverses etapes.
Fins al desembre de 1989 fou de caràcter gratuït, encartada dins el “Punt Diari”, i sortí amb la funció de crear un focus d’atenció de l’activitat artística de la ciutat i d’informar sobre les activitats del centre Espais.
La segona etapa, a partir del desembre de 1989, estigué marcada per una difusió des del centre i a través de subscripció.
En la tercera etapa, des del gener-febrer de 1992, n’assumí la direcció Carme Ortiz i s’estructuraren els continguts, en créixer l’apartat de divulgació i d’assaig i reduir-se la informació sobre el mateix centre.
Una quarta etapa, a partir del primer semestre del 1998, s’inicià amb la voluntat de reflexió crítica i de donar espais d’opinió.
(Quart d’Onyar, Gironès)
Poble, al sud-est de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar.
L’església parroquial (Sant Sadurní) és d’origen romànic, modificada als segles XVI i XVII; era l’església del castell de Palol, casa forta, que a mitjan segle XIV era de la família Palol.
El 1698 el lloc era de la corona.
(Girona, Gironès)
Poble (140 m alt), antic municipi (fins al 1962) i actual barri de la ciutat (o Palau de Sant Feliu).
L’antic poble estava centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, davant la qual hi ha el castell senyorial dit les Torres de Palau, que es conserva en bon estat i fou bastit el 1495 per la família Sarriera.
Prop del castell, hom ha descobert unes làpides hebraiques que han fet suposar l’existència d’un cementiri jueu.
És una de les zones d’expansió urbanística de la ciutat.
(Selva / Gironès)
Riu, afluent dretà del Ter.
Neix a Brunyola, al vessant oriental de les Guilleries, i, dibuixant un semicercle, s’introdueix al Gironès, on s’escola en direcció nord, a l’extrem occidental de les Gavarres, fins a a Girona, on aboca les aigües al Ter, després d’haver separat la part vella de la ciutat de la nova.
La confluència del Ter, el Galligants, el Güel i el mateix Onyar, ha provocat històricament serioses inundacions a la ciutat de Girona.
(Girona, 1 gener 1910 – 23 juny 1936)
Diari catòlic i monàrquic. Fundat com a continuació d’un trisetmanari creat l’any 1896.
Defensà les postures carlines i féu grans campanyes contra els espectacles lleugers i el joc.
Publicà col·laboracions en català i l’any 1927 es transformà en “El Norte de Gerona”.
(Girona, 1976- )
Veure> Museu d’Art de Girona.
Dades dels Països Catalans 