Arxiu d'etiquetes: geòlegs/gues

Vilanova i Piera, Joan

Deixa un comentari

(València, 5 maig 1821 – Madrid, 7 juny 1893)

Geòleg i paleontòleg. Catedràtic de la universidad de Madrid. Fou un gran investigador de la geologia i la prehistòria del País Valencià. Les seves idees religioses, però, no li permeteren acceptar la teoria evolucionista. Reuní cent vint caixes de materials diversos, fruit dels seus estudis i les deixà a la ciutat de Madrid.

És autor de treballs notables sobre les seves especialitats. Entre aquests és remarcable la seva Memoria geognóstica-agrícola sobre la provincia de Castellón (1859).

Fou germà seu Josep Vilanova i Piera  (València, 1836 – Picassent, Horta, 1884)  Enginyer de mines. Fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València (1875-85) i membre de diverses entitats científiques.

Sos i Baynat, Vicent

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 6 desembre 1895 – Madrid, 5 setembre 1992)

Geòleg. Estudià ciències naturals a la universitat de Madrid, on es doctorà. Amplià estudis a diversos països d’Europa i als EUA, on, a la universitat de Cincinnati, s’especialitzà en petrografia lunar. Del 1934 al 1968 fou catedràtic d’institut d’ensenyament mitjà.

Del 1950 al 1965 fou director de les explotacions mineres de tungstè i d’estany de la zona de Badajoz i creà un laboratori de geologia i una biblioteca especialitzada a la ciutat de Mèrida.

Una part de les seves investigacions se centraren en l’estudi geològic de les comarques de les regions de Castelló i de València: Estudios sobre las cuevas paleolíticas valencianas. Cova Negra de Bellús (1942), El Paleogeno de El Collet (1967), Introducción a la Mineralogía de la provincia de Castellón de la Plana (1970). Fou autor també de nombrosos estudis referents a Extremadura (Geología y Morfología de Las Villuercas-Cáceres, Geología de los alrededores de Mérida) i col·laborà en el Mapa Geológico y Minero de España.

Fou sempre del Centre de Cultura Valenciana, de la Real Sociedad Española de la Historia Natural i de la Institució Catalana d’Història Natural. El 1965 obtingué el Premio Nacional de Ciencias.

Muntaner i Darder, Andreu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1926 – )

Geòleg. Nebot de Bartomeu Darder i Pericàs. A partir del 1950 emprengué l’estudi del Quaternari a Mallorca. Els seus treballs motivaren que l’Associació per a l’Estudi del Quaternari inclogués Mallorca entre les excursions del seu cinquè congrés (1957). S’ha dedicat també a la investigació d’aigües subterrànies.

Fou ajudant honorari de l’Institut Geològic Lucas Mallada i membre de la secció de les Balears de l’Institut Nacional de Geologia del CSIC.

Mengel, Octave

Deixa un comentari

(Celsoy, França, 15 març 1863 – Perpinyà, 20 agost 1944)

Geòleg. Fixà la residència al Rosselló, del qual estudià incansablement la geologia. Fou durant molts anys director de l’observatori de Perpinyà.

Autor d’un centenar de publicacions, entre les quals Carte géologique des Pyrénées Orientales i Études de météorologie et de climatologie du département des Pyrénées Orientales.

Donà a la costa de l’Albera el nom de Costa Vermella, que ha estat adoptat.

Guitard, Gerard

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1925 – 23 març 2009)

Geòleg. És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans. Fou professor de la universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993.

Les seves idees foren publicades en el llibre Le métamorphisme hercynien mésozonal et les gneiss oeillés du massif du Canigou (Pyrénées Orientales) (1970). Les seves investigacions l’han conduït a proposar una nova síntesi litostratigràfica dels terrenys metamòrfics dels Pirineus catalans.

Gómez de Llarena i Pou, Joaquim

Deixa un comentari

(València, 3 octubre 1891 – Alpedrete, Madrid, 29 juny 1979)

Geòleg. Estudià a la universitat de Madrid, on es doctorà en ciències naturals. A més a més d’ésser catedràtic a l’Institut Jovellanos de Gijón, va tenir càrrecs a la Societat Española de Historia Natural i al Museo de Ciencias Naturales.

Col·laborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes. En nombroses comunicacions i publicacions –Excursión por el miocénico de la cuenca del Tajo (1913), La estratigrafía del Moncayo (1917)-, va estudiar el cambrià, el quaternari i el glacialisme, així com la magnesita i els carbonats sedimentaris.

No es coneixen les circumstàncies de la seva mort.

Depéret, Carles

1 Resposta

(Perpinyà, 25 juny 1854 – Lió, França, 18 maig 1929)

Geòleg i paleontòleg. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i professor i degà de l’Acadèmia de Ciències de Lió. Va elaborar una classificació del quaternari basada en l’eustatisme.

Publicà Description géologique du bassin tertiaire de Roussillon (1890), en col·laboració amb A. Donnezan, i Monographie des pectinides neogènes de l’Europe (1902-05).

Colom i Casanovas, Guillem

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 10 agost 1900 – Palma de Mallorca, 25 agost 1993)

Geòleg. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Especialitzat en geologia balear.

Ha publicat Estudios sobre la sedimentación profunda de las Baleares (1947), Más allá de la prehistoria (1950), Los foraminíferos del burdigaliense de Mallorca (1952), Biogeografía de las Baleares (1957).

Botella i d’Hornos, Frederic de

Deixa un comentari

(Alacant, 12 maig 1822 – Madrid, 27 novembre 1899)

Enginyer de mines i geòleg. Estudià a l’École de Mines de París, on fou deixeble d’Elie de Beaumont. Membre del cos d’Enginyers de Mines de València, en fou inspector general l’any 1877, i fou també president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador.

Entre les seves obres: Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia, amb un mapa geològic del País Valencià (1854), Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete (1886), España y sus antiguos mares, Mapa geológico de España y Portugal (1879), Monografía de las aguas minerales y termales de España (1892) i Geografía morfológica y etiológica de la Península Ibérica (1886).

Barba, Àlvar Alfons

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Eclesiàstic. Molt entès en mineralogia. Estudià els minerals del Perú, país on sojornà.

És molt valuosa per a l’època la seva obra El arte de los metales, editada a Madrid en 1640 i reeditada a Còrdova en 1674. N’hi ha versions a Anglaterra (1674), França (1730 i 1751) i Alemanya (1739).