Antoni Guerau (País Valencià ?, segle XV) Pintor reial. Documentat del 1425 al 1432. És autor de la pintura i ornamentació de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat de València.
Antoni Guerau (Palma de Mallorca, segle XVII – 1657) (o Garau) Geògraf i eclesiàstic. Publicà un curiós mapa de la ciutat de Palma (1644), el llibre Modus variandi orationes et parandi copiam, etc.
(Crevillent, Baix Vinalopó, 1942 – )
Geògraf. Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976. Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981.
S’ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico (1971), El bajo Vinalopó. Geografía Agraria (1977) i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante (1987).
Després estudia les immigracions actuals dins de l’estat espanyol.
Veure> Antoni Guerau (geògraf i eclesiàstic mallorquí del segle XVII).
(Mallorca, segle XIV)
Cartògraf. Autor de la primera carta nàutica mallorquina signada que hom coneix, datada a Palma de Mallorca l’agost de 1339.
Abraça des de la mar Caspi i el golf Pèrsic fins a les illes Canàries i indica, per primera vegada, la ruta transsahariana que mena a Malí, país productor d’or. Mostra totes les característiques de les cartes de l’escola mallorquina anònimes anteriors: toponímia catalana, forma de l’Atlas, de Jutlàndia i de la mar Bàltica, il·lustració de ciutats, figures humanes en el desert, reis (reina de Saba).
És a la Bibliothéque Nationale de París, procedent d’un convent de Venècia.
Se l’ha intentat d’identificar amb Angelino de Dalorto, cartògraf genovès que traçà una carta nàutica datada el 1325. Comparats ambdós documents, el mapa del 1339 presenta una major precisió sobre l’anterior, i, per tant, s’ha d’admetre o bé que Dalorto s’instal·là a Mallorca i es catalanitzà el nom, o bé que existí un cartògraf català, Dulcert, que copià, amplià i posà al dia el mapa de l’italià.
(Palma de Mallorca, 11 juliol 1325 – març 1387)
Cartògraf. Pare i mestre del famós cartògraf Jafudà Cresques. Ambdós treballaren en estreta col·laboració.
Hi ha documents sobre llur activitat a partir del 1380. Anteriorment havien confeccionat el famós Atlas Català del 1375.
(València, 26 octubre 1916 – Madrid, 30 maig 2010)
Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres a València, fou catedràtic de geografia a Saragossa (1944), des d’on va introduir a Espanya la geografia aplicada i creà la primera llicenciatura espanyola en geografia separada de la història.
Catedràtic de geografia a la Universitat de Madrid, ha exercit el càrrec de vicedirector de l’Instituto de Estudios Pirenaicos, de l’Instituto Juan Sebastián Elcano del CSIC i el de director de l’Instituto de Geografía Aplicada del CSIC.
Va ésser director de la part geogràfica de les revistes “Pirineos” i “Geographica”, creada per ell a Saragossa. La seva labor pedagògica i metodològica quedà plasmada en l’escola geogràfica iniciada per ell a Saragossa.
Ha publicat La barraca de la Huerta de Valencia (1943), La vivienda y los núcleos de población rural en la Huerta de Valencia (1943), Geografía descriptiva (1979) i Población, desarrollo y calidad de vida (1984).
(València, 22 agost 1902 – 14 agost 1993)
Geògraf i escriptor. Introductor de l’escoltisme a València i col·laborador en diverses publicacions.
Va publicar llibres de geografia descriptiva, estudis comarcals i una extensa antologia sobre el paisatge valencià (Els paisatges i pobles valencians descrits pels nostres escriptors, 1966).
(Perpinyà, 20 juny 1941 – )
Geògraf. Format a les universitats de Montpeller i París, d’ençà del 1972 fou professor de geografia a la Universitat de Perpinyà. Director del Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC), col·laborador del CNRS francès, del Colegio de Michoacan (Mèxic) i de nombroses publicacions franceses i de la Catalunya Nord.
Autor de l’Atles de la Catalunya-Nord (1977), d’El bosc andorrà (1980) i col·laborador de l’Atles d’Andorra (començat el 1981) i la Gran geografia comarcal de Catalunya (volums 14 i 15, corresponents a la Catalunya Nord, 1985).
(Palma de Mallorca, 14 maig 1932 – 10 octubre 2012)
Geògraf i economista. Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona a Palma de Mallorca.
Ha publicat nombrosos estudis sobre economia, sociologia i història de les Balears, entre els que sobresurt El factor humano de desarrollo económico de las islas Baleares.
El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Santa Eulalia del Campo, Terol, Aragó, 15 maig 1778 – 3 juliol 1814)
Geògraf i polític. Féu estudis a Saragossa i a València. Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla i a Palma de Mallorca, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l’audiència. Parel·lelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalano-aragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l’audiència de Barcelona.
Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca. Així, el 1811 fou un viatge pels pobles de l’illa i l’any següent participà en l’“Aurora Patriótica Mallorquina”.
Durant la seva estada a l’illa publicà treballs com la Carta sobre la necesidad de asegurar con leyes eficaces la libertad del ciudadano contra los atropellamientos de la fuerza armada (1811), Colección de documentos inéditos pertenecientes a la historia de nuestra revolución (1811), Noticias históricas de don Gaspar Melchor de Jovellanos (1812), etc.
Més tard abandona Mallorca, fou elegit diputat a les corts de Cadis i assassinat en esdevenir-se la reacció absolutista.
Dades dels Països Catalans 