(Garrigues, segle XII – segle XIV)
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de la vila de Juneda.
Des del segle XII pertangué als Cervera, i passà, vers el 1356 als vescomtes de Vilamur, més tard als Anglesola, barons de Bellpuig, i finalment (1381) als comtes de Cardona.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues)
Caseria, al nord del poble, a la vora de la coma Fumada, afluent, per l’esquerra, del riu de Set.
Havia estat una granja de Poblet (l’any 1179 Ramon de Potelles havia cedit el lloc a l’abat).
Conjunt de pintures rupestres. Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúpedes trobats a les parets d’una petita balma.
El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l’edat del bronze. El conjunt té els seus paral·lels més pròxims al sud de la península Ibèrica.
Pintures rupestres prehistòriques. Trobades a la Cova dels Moros, prop del poble del Cogul, pertanyents al Paleolític superior i descobertes el 1907.
Està format per unes 45 figures, pintades en vermell o negre o bé gravades, que representen animals i algun caçador i una escena de dansa, suposadament d’iniciació, on deu dones volten un home nu, itifàl·lic.
El lloc degué utilitzar-se molt de temps com a santuari, com ho proven les inscripcions ibèriques i llatines que s’hi han trobat.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues)
Antic castell, al vessant septentrional de la serra la Llena.
Després de la conquesta cristiana del terme de Siurana, del qual formava part, en fou senyor Guillem (II) de Cervera; amb tot, per tal com era deshabitat (només hi havia un grup d’eremites), fou donat el 1157 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Ramon de Vallbona per tal de fundar-hi un monestir.
El monestir de Poblet, però, aconseguí d’adquirir el lloc el 1163 i el convertí en granja; la nova comunitat s’establí primer a Santa Maria del Montsant i després a Vallbona, a la serra del Tallat.
Dins el terme fou fundat, a més, al començament del segle XIII, el nou nucli de la Pobla de Cérvoles; és anomenat també, per això, castell de la Pobla.
Masia i veïnat, a la vall del barranc de l’Aranyó (que desguassa al torrent de la Femosa), al sector meridional de l’antic terme de Miravall.
Jurisdicció senyorial del terme, comprenia el castell i la vila. A mitjan segle XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur.
El baró Acard de Mur i de Cervelló fou capità general de Sardenya (1413); la seva filla i hereva Violant Lluïsa de Mur i de Cardona és casà amb Ponç de Perellós, i l’hereva d’aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles, baró de Bellpuig.
Bé que a llur fill, Hug de Cardona-Anglesola i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II el Sense Fe durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l’Albi fou mantinguda pels descendents d’Hug, que foren els Erill, els Cartellà, els Ardena-Sabastida, els Rocabruna i els Montoliu.
La baronia fou confirmada com a títol del regne el 1755.
(Arbeca, Garrigues / Maldà, Urgell)
Barranc entre els dos municipis, al pla d’Urgell, a la depressió central catalana.
Recull les aigües d’un sector dels dos municipis; després de passar per sota el canal d’Urgell, es perd al regadiu del terme d’Arbeca.
Municipi de les Garrigues (Catalunya): 37,59 km2, 479 m alt, 483 hab (2017)
Situat en un terreny accidentat, a la capçalera de la riera Brugosa (o riera de Vinaixa), que forma després el torrent de la Femosa, drenat també pel barranc de les comes de Vinaixa, que aflueix al torrent de la Femosa dins el terme de les Borges Blanques; al sector oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Al sector forestal predomina el bosc de pins.
Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia porcina; avicultura i cria de conills. Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Té anomenada la pedra de Vinaixa per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.
El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra de la riera Brugosa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista és un notable exemplar romànic, de transició ja cap al gòtic.
El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de les Garrigues (Catalunya): 18,88 km2, 665 m alt, 180 hab (2017)
Situat a la capçalera del riu de Set, que forma el límit occidental del terme, accidentat pels vessants septentrionals de la serra la Llena, al sud-est de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Una gran part del territori és ocupada per boscs de pins i abundant vegetació.
Agricultura de secà: cereals (blat i ordi), ametllers, vinya i oliveres. Minsa ramaderia porcina; aviram. Àrea comercial de Lleida.
El poble és aturonat al voltant de les escasses restes de l’antic castell del Vilosell, esmentat ja el 1067; l’església parroquial de Santa Maria té la façana barroca.
Dins el terme hi ha els santuaris de Sant Miquel de la Tosca i del Crucifici.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 