(Garrigues)
Curs d’aigua, format més avall de l’Espluga Calba per la unió de diversos barrancs (de la vall de Cortals, de la vall de Granada, de Matallonga, de les Hortes).
Es perd a la plana regada pel canal d’Urgell, prop del torrent de la Femosa.
(Castelldans, Garrigues)
Despoblat, a la vall del riu Set.
El lloc fou donat a poblar el 1190 a habitants del veí lloc de Preixens. A mitjan segle XIII pertanyia al monestir de Poblet.
(Juncosa, Garrigues)
Masia i antic poble, al nord del terme, a la vall de la Sisquella, que drena la riera de la Sisquella, afluent, per l’esquerra, del riu Set a l’Albagés.
El 1197 Gibert d’Albagés, poc després de colonitzar l’Albagés, emprengué el poblament d’aquest lloc; a la segona meitat del segle XIV tenia 10 focs i era de la jurisdicció del monestir de Poblet.
Habitat encara el 1635, el 1708 era ja un terme rònec.
(Garrigues / Segrià)
Riu, afluent esquerrà del Segre, situat a la Depressió Central.
Neix al vessant septentrional de la serra de Llena i corre en direcció sud-est – nord-oest, fins endinsar-se al Segrià, on s’eixampla i forma una vall oberta.
La seva longitud és de 45 km, i abasta una conca de 290 km2.
Espai natural protegit. Declarat reserva natural parcial el 1987. Aquest espai de protecció especial, de 1.140 ha, resta integrat en l’espai d’interès natural (PEIN) del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d’Artesa de Lleida i Lleida (Segrià) i presenta una superfície total de 2.734 ha.
Destaca d’aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d’ocells estèpics com era la ganga, el sisó, el torlit, la calàndria, la perdiu roja, la trenca, l’àguila daurada, l’àguila cuabarrada, l’arpella pàl·lida o l’esmerla.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues)
Antiga ermita, al peu del poble, on era venerada la imatge de la Mare de Déu de la Junquera. patrona del poble, actualment a l’església parroquial.
Té l’origen en el grup d’ermitans que el 1157 obtingueren llicència per a fundar-hi un monestir (castell de Cérvoles).
(Garrigues, segle XII – segle XIV)
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de la vila de Juneda.
Des del segle XII pertangué als Cervera, i passà, vers el 1356 als vescomtes de Vilamur, més tard als Anglesola, barons de Bellpuig, i finalment (1381) als comtes de Cardona.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues)
Caseria, al nord del poble, a la vora de la coma Fumada, afluent, per l’esquerra, del riu de Set.
Havia estat una granja de Poblet (l’any 1179 Ramon de Potelles havia cedit el lloc a l’abat).
Conjunt de pintures rupestres. Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúpedes trobats a les parets d’una petita balma.
El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l’edat del bronze. El conjunt té els seus paral·lels més pròxims al sud de la península Ibèrica.
Pintures rupestres prehistòriques. Trobades a la Cova dels Moros, prop del poble del Cogul, pertanyents al Paleolític superior i descobertes el 1907.
Està format per unes 45 figures, pintades en vermell o negre o bé gravades, que representen animals i algun caçador i una escena de dansa, suposadament d’iniciació, on deu dones volten un home nu, itifàl·lic.
El lloc degué utilitzar-se molt de temps com a santuari, com ho proven les inscripcions ibèriques i llatines que s’hi han trobat.
