(Barcelona ?, segle XV – abans 1524)
Funcionari reial. Fill del veguer de Barcelona i vice-almirall de Catalunya Joan d’Hostalric i Sabastida.
Fou alcaid del palau reial de Palerm (1510) i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1512-20).
Obtingué el privilegi de noblesa el 1513. Es féu construir un bell casal, seu avui del Museu d’Història de Barcelona.
La seva filla Guiomar d’Hostalric-Sabastida es casà (1527) amb el mestre racional Francesc de Gralla i Desplà.
(Barcelona, segle XIV – 1437)
Donzell. Gendre (1418) del secretari reial Bernat Metge.
Formà part del moviment per apoderar-se del govern municipal de la ciutat de Barcelona l’any 1437.
Descobert, morí decapitat a la plaça del Blat de Barcelona per ordre de la reina Maria de Castella.
(Catalunya, segle XV – després 1532)
Noble. Fill de Joan de Gualbes, regent de la cancelleria d’Aragó.
L’any 1518 fou cessat, però fou nomenat regent del Consell d’Aragó (1518-23), i després nomenat vice-canceller de Catalunya (1523-29) i regent de la cancelleria de Mallorca.
Intentà negociar la llibertat comercial de Barcelona amb Amèrica.
(Lleida ?, segle XV – Catalunya, després 1531)
Alt funcionari reial. Provinent d’una família de mercaders de Lleida.
Fou mestre-sala reial, diputat de la Generalitat i mestre racional de Catalunya. Intervingué en qüestions polítiques, tant internacionals com internes, prop del rei.
Fou enviat el 1488 al ducat de Bretanya per tal d’ajudar el duc contra les pretensions annexionistes del rei francès Carles VIII. Així mateix, intervingué com a ambaixador en els problemes del repartiment del regne de Nàpols.
Tornà de nou a França a causa del casament d’Anna de Bretanya amb Lluís XII de França. Fou nomenat cavaller a Brussel·les i noble a Bolonya (1530).
En qüestions internes, intervingué en les reformes municipals i de la Generalitat.
Fou el pare de Francesc de Gralla i Desplà (Catalunya, segle XVI) Mestre racional, igual com el seu pare, al qual ajudà (1520) i que després el succeí. El casà el 1527 amb Guiomar d’Hostalric-Sabastida. Obtingué privilegi de noblesa a Bolonya el 1530.
(Catalunya, segle XIV)
Funcionari reial i poeta. Adreçà un poema o dictat al rei Pere III el Cerimoniós, que el 1355 es trobava a Sardenya, exposant-li els desigs dels seus súbdits de veure aviat la seva tornada. El mateix monarca escriví una contestació en vers.
Els dos textos, dels quals existeix referència clara, s’han perdut.
(Catalunya, segle XIV)
Camarlenc del príncep Joan, futur rei Joan I el Caçador. El 1379 gestionà per al seu senyor la dispensa per parentiu de cara al matrimoni amb Violant de Bar.
Fou a Barcelona el gran reformador del príncep, resident en general a Girona, dels esdeveniments de la cort de Pere III el Cerimoniós.
Fou suspès del seu càrrec el 1385, quan el rei Pere III destituí alguns dels homes de confiança del seu fill.
(Catalunya, segle XVII)
Polític i donzell. Era membre del Consell de Cent de Barcelona. El 1625 fou elegit conseller segon de la ciutat. Era una figura molt activa de la política municipal.
Representà sovint el Consell de Cent, d’on era el prohom més antic ja el 1638, fet que l’obligava a figurar en lloc destacat en moltes cerimònies. Durant el bienni 1640-42 fou clavari de la capital, al període en que es refermà la guerra dels Segadors.
El 1643 era enviat a París com a ambaixador del Consell de Cent. En tornà sense permís explícit i després d’haver acceptat de la cort francesa una pensió anual. El síndic de la ciutat li obrí procés i fou condemnat a reintegrar el sou d’ambaixador, a pagar cent lliures barcelonines al Consell i a ser tret d’aquest.
El 1647 tornava a pertànyer, en tot cas, a la institució municipal, i la representava novament en ocasions diverses. Resultà elegit conseller en cap el 30 de novembre de 1648. El 1651 era designat obrer de la ciutat.
A la seva mort instituí un dot de vint-i-cinc lliures a una donzella de l’hospital de la Misericòrdia.
(Catalunya, segle XIV)
Tresorer de Joan I el Caçador. Col·locà a la cort el seu germà i el seu fill.
En 1392 anà a Sardenya per tractar d’obtenir una treva amb els rebels. No tingué èxit.
En 1396 figurà entre els cortesans subjectes a procés després de la mort del rei. Fou acusat principalment d’haver intervingut al contracte desavantatjós de les rendes de Mallorca, per bé que li foren imputats d’altres delictes.
Així i tot, s’acollí, com els altres processats, al perdó general atorgat pel rei Martí I l’Humà.
Fou el pare de Joan Garrius (Rosselló, segle XIV – segle XV) Funcionari reial. Fou nomenat procurador reial el 1393. Fou, també, senyor de Formigueres i de Matamala. Estigué implicat en el procés anomenat del procés del Consell de Joan, a la mort de Joan I de Catalunya.
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVIII – segle XIX)
Naturalista. Oficial honorari de marina i tinent visitador de boscs dels corregiments de Manresa i de Vic.
És autor d’un Compendio sobre el modo de sembrar, plantar, criar, podar i cortar toda especie de árboles (1817) i de l’útil manual Cataluña en la mano (1831).
(Empordà, segle XIV – Catalunya, després 1424)
Cavaller. Gràcies al matrimoni de la seva germana Sibil·la (1377) amb el rei Pere III el Cerimoniós rebé favors reials i esdevingué primer majordom del rei (1379) i, més tard, l’any 1382, comarlenc del rei i lloctinent de governador de Catalunya.
Representà la petita noblesa i féu d’instrument d’una política reial que tenia per objecte afeblir el poder dels grans nobles. Fou capità general de les forces reials en la rebel·lió del comte d’Empúries.
Moribund Pere III (a la fi del 1386) i enemistat amb l’infant Joan (futur Joan I el Caçador), fugí amb la seva germana del palau de Barcelona i fou assetjat al castell de Sant Martí Sarroca per l’infant Martí (1387).
Processat, obtingué el perdó però fou desposseït de les seves propietats, a canvi de les quals rebé una pensió anual de 12.000 sous.
