Arxiu d'etiquetes: franquistes

Sevilla Andrés, Diego

Deixa un comentari

(València, 15 juny 1911 – agost 1982)

Advocat i polític. Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València. Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ha ocupat després diversos càrrecs dins FET y de las JONS i ha estat vice-president de la diputació de València, procurador a les corts i conseller nacional del Movimiento.

Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional (legislación extranjera) (1950), Esquema de historia constitucional de España (1948), Antonio Maura, la revolución desde arriba (1954), Canalejas (1956), Del 19 de marzo al 14 de abril (1959), Historia política de la España roja (1954), De la república al comunismo (1959), El Portugal de Oliveira Salazar (1957) i La revolución de 1854 (1960).

Rossi, Aldo

Deixa un comentari

(Romanya, Itàlia, 1898 – Roma, Itàlia, 1962)

Feixista. Nom utilitzat a Mallorca per l’advocat italià Arconovaldo Bonaccorsi. Feixista de primera hora, Mussolini l’envià a les Balears, amenaçades per l’expedició de Alberto Bayo, per l’agost de 1936.

Es presentà com a comte i com a general i pretengué sense èxit d’assumir el comandament de Mallorca. Actuà com a cap de les milícies de la Falange i al capdavant d’un grup anomenat Dragons de la Mort en les darreres operacions a Portocristo i en la reocupació d’Eivissa, i reprimí implacablement els republicans mallorquins.

Pel desembre de 1936 abandonà les Illes a causa de les pressions angleses. El 1937 Franco el condecorà.

Barba Hernández, Bartolomé

Deixa un comentari

(Madrid, 1895 – 5 gener 1967)

Militar. El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona. Durant el seu mandat tingueren lloc (abril 1947) les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Maria Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec.

Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona y varios ensayos (Madrid 1948).

Solidaridad Nacional

3 Respostes

(Barcelona, 14 febrer 1939 – 16 juny 1979)

Diari del matí en castellà. Fundat com a òrgan del Movimiento Nacional, amb la maquinària i els locals presos al diari de la CNT “Solidaridad Obrera”.

Inicialment fou dirigit per Luys Santa Marina; posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre. Ha comptat amb algunes seccions d’interès, com la literària, la d’art (a cura de Rafael Manzano) i la de música, de Ramon Pujol.

Saliquet Zumeta, Andrés

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 març 1877 – Madrid, 23 juny 1959)

Militar. Lluità a Puerto Rico, a Cuba i al Marroc. Passà a Barcelona, on col·laborà en la repressió de la vaga general del 1917.

El 1923 assolí el grau de general, al Marroc. Destituït per la República (1931), s’acollí a la llei Azaña i passà a la reserva.

El 18 de juliol de 1936 fou cap de la Junta Suprema de l’alçament a Valladolid, on s’apoderà de la capitania general. Formà part de la Junta de Burgos que nomenà Franco generalíssim. Dirigí l’ocupació de Madrid (març 1939). Des d’aleshores hi residí.

Fou cap del Tribunal para la Represión del Comunismo y la Masonería fins que morí.

Dávila Arrondo, Fidel

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 abril 1878 – Madrid, 22 març 1962)

Militar. Lluità a Cuba i al Marroc. Ascendí a general de brigada (1929).

Prengué part en l’alçament militar del 1936; a la mort del general Mola comandà l’exèrcit que ocupà el nord de la Península. Prengué part en la batalla de l’Ebre.

Fou ministre de l’exèrcit (1945-51) i fou creat marquès de Dávila (1948).

Alcántara Riestra, Paulino

Deixa un comentari

(Ilo-Ilo, Filipines, 7 octubre 1896 – Barcelona, 13 febrer 1964)

Jugador de futbol del F.C. Barcelona, amb el qual fou deu vegades campió de Catalunya i cinc vegades campió d’Espanya.

Interior esquerra resolutiu, intervingué en 412 partits oficials i marcà 381 gols; el seu xut a passat a la història del futbol com el més potent i eficaç (a Bordeus, en marcar un gol, la pilota esbotzà la xarxa).

Llicenciat en medicina, exercí professionalment després de retirar-se del futbol (1927) i fou directiu del FC Barcelona (1931-34).

Militant de Falange Española, en esclatar la Guerra Civil formà part del Batalló de la Brigada Mixta Legionària italoespanyola, on arribà a tinent i amb la qual entrà a Barcelona el 1939.