(Muro de Mallorca, Mallorca, 1588 – Campos, Mallorca, 1646)
Religiós franciscà. Tingué fama de sant i, a la fi del segle XVII, fou obert un procés per estudiar els fonaments de les virtuts que li eren atribuïdes.
(Muro de Mallorca, Mallorca, 1588 – Campos, Mallorca, 1646)
Religiós franciscà. Tingué fama de sant i, a la fi del segle XVII, fou obert un procés per estudiar els fonaments de les virtuts que li eren atribuïdes.
(Catalunya, segle XVII – Filipines ?, segle XVII)
Frare franciscà. Des del 1660 fou missioner a les Filipines.
Escriví un Libro de los argumentos muy provechosos para evangelizar el reino de Dios. L’obra seria impresa en diversos idiomes.
(Catalunya ?, segle XIV)
Frare franciscà. El 1330 fou encarregat pel papa Joan XXII de resoldre el conflicte de jurisdicció plantejat per Marsovià, patriarca dels jacobites, que havia constituït un cisma.
(Petra, Mallorca, 24 novembre 1713 – Carmel, Califòrnia, EUA, 28 agost 1784)
“fra Juniper Serra” Missioner franciscà. L’any 1749 fou enviat a Mèxic, treballà fins al 1758 a les missions de Sierra Gorda (Querétaro), i després al col·legi de San Fernando de la capital (1758-67).
L’any 1769 anà a l’Alta Califòrnia en l’expedició colonitzadora de Gaspar de Portolà, i per iniciativa seva es fundaren les missions de San Diego (1769) i San Carlos, a Monterrey (1770). Com a president de les missions anà a Mèxic (1772) per sotmetre al virrei l’aprovació de la seva Representación, on posà les bases organitzatives de la colonització de Califòrnia.
Fundà d’altres missions, fins a un total de nou, entre elles les de San Gabriel (Los Ángeles) el 1771 i San Francisco el 1776. Aquestes missions foren l’origen de les grans ciutats californianes, a través de les quals es van introduir al país l’agricultura i la ramaderia de tipus europeu.
(Catalunya, segle XIII – Lleida, 1259)
Nom amb què és conegut un frare franciscà mort a Lleida.
Fou venerat com a sant per haver-li estat atribuïts molts miracles.
(Prades, Baix Camp, 1578 – Kyoto, Japó, 16 agost 1618)
Beat. Era frare franciscà. Morí martiritzat.
Fou beatificat per Pius IV en 1867.
(Balaguer, Noguera, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Frare franciscà. Fou definidor general de l’orde.
Durant algun temps fou catedràtic de la Universitat de Cervera. Gaudí de bon prestigi.
(Igualada, Anoia, 1839 – Lima, Perú, 1931)
Escriptor i frare franciscà. Des del 1857 residí al Perú, on fundà un col·legi a Arequipa.
És autor d’obres filosòfiques i piadoses, així com d’una història de l’Església que publicà el 1886.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XV)
Franciscà. És autor del tractat religiós Summa de l’altra vida, escrit devers el 1436. Només se n’han conservat les parts titulades Summa de la beatitud i Summa de pena.
Pere Mollà (Catalunya, segle XIV – segle XV) Escriptor. Li és atribuïda la introducció del Sumari, de Sèneca, dedicada al bisbe de València Hug de Llupià i Bages.
Pere Mollà (Alcoi, Alcoià, segle XVII – 1698) Frare agustí. Ocupà càrrecs d’importància, entre ells el de provincial de l’orde. És autor de Sermón de San Pascual Bailón (1699), Curso de filosofía i altres escrits.
Sebastià Mollà (Alcoi, Alcoià, segle XVI – València, segle XVII) Frare franciscà. Escriví unes Lecciones de puntos sobre los cuatro libros del Maestro de las Sentencias.
Vicent Mollà (País Valencià, segle XIX – segle XX) Pintor. Destacà com a retratista. És notable el seu retrat del pintor Muñoz Degrain, al Museu de València.