Arxiu d'etiquetes: financers/es

Milà i Camps, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 7 juny 1886 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 25 maig 1955)

Polític i financer. Representant dels monàrquics conservadors i dels sectors oligàrquics, fou diputat i, més tard, president de la diputació de Barcelona durant la Dictadura de Primo de Rivera. Fins al 1925 dirigí la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya. Membre de la junta que organitzà l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Alfons XIII li concedí el títol de comte del Montseny. El 1939 fou nomenat novament, però per poc temps, president de la diputació barcelonina.

Escalas i Chamení, Fèlix

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1880 – Barcelona, 1972)

Polític i financer. De jove va col·laborar en els periòdics “La Almudaina” i “La Roqueta”. Resident a Barcelona, fou vicesecretari de la Cambra de Comerç (1905-19), secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1907-08); vicepresident (1922-24) i professor auxiliar de la Facultat de Dret.

El 1919 fou elegit diputat provincial en representació de la Lliga Regionalista i nomenat director del Banc Urquijo Català. Col·laborà en diverses publicacions barcelonines. Durant la República presidí la Cambra de Comerç i la Junta d’Obres del Port, fou procurador a les Corts espanyoles i president de la Generalitat (1935-36).

Després de la guerra civil exercí diversos càrrecs al Banco Urquijo i al Banco Hispanoamericano, tornà a presidir la Cambra de Comerç (1954-63) i fou procurador a Corts (1955-62).

Cabot i Rovira, Joaquim

4 Respostes

(Barcelona, 17 novembre 1861 – 18 desembre 1951)

Orfebre, financer, escriptor i polític. Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer, l’establiment del qual continuà, i germà d’Emili. Dirigí diverses empreses i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona, com de la Fira de Mostres, de la Cambra Oficial de Comerç (1921-26), del Centre Excursionista de Catalunya (1899) i de l’Orfeó Català (1901-35).

El Palau de la Música Catalana fou construït durant la seva presidència (1908) i fundada la “Revista Musical Catalana” (1904). Intervingué com a secretari al Jocs Florals del 1888 i com a mantenidor el 1889.

Membre de la Lliga Regionalista, fou diputat provincial el 1911 i col·laborà en la creació de la Mancomunitat de Catalunya.

Amb el pseudònim de Dr. Franch publicà els seus primers treballs literaris a “La Renaixença”. Dirigí els inicis de “La Veu de Catalunya” (1899) i publicà De fora casa (1898), A cap calent (1900), Narracions de viatge i El cant del cigne (1938).