(Perpinyà, 1370 – segle XV)
Rabí. Destacà com a metge i filòsof.
Gerson, Leví ben
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: filòsofs/es
Garí, Bernat
(Illes Balears, segle XIV)
Filòsof lul·lista. conegut amb el nom de deixeble del mestre Ramon Llull. Clergué secular.
Compongué una Art memorativa, en català, divulgada a València el 1338 i que passà com una obra del mestre.
Garcia i López, Jesús
(Oriola, Baix Segura, 28 juny 1924 – Múrcia, 28 gener 2005)
Filòsof i escriptor. Fou catedràtic de fonaments de filosofia a la universitat de Múrcia.
Ha publicat els assaigs filosòfics Nuestra sabiduría racional en Dios (1950), El conocimiento natural de Dios (1955) i El valor de la verdad y otros estudios (1964).
Gabirol, Selomó ibn *
Filòsof i poeta jueu valencià, conegut per Avicebró (segle XI).
Descós, Arnau
(Palma de Mallorca, segle XV)
(o Dezcós) Humanista i filòsof. Estudià humanitats a Nàpols, i de retorn conreà la poesia, la filosofia i la teologia.
A la mort de Pere Daguí fou sol·licitat per a substituir-lo a la càtedra lul·liana.
És autor de les obres: De triumphis in laudem B. Virginis Mariae, Epistolae ad amicos, Defensorium doctrinae B. Raymundi Lulli i De contemplatione, libri duo.
Deguí, Pere *
Veure> Pere Daguí (filòsof lul·lista català, segle XV-1500).
Cortina i Orts, Adela
(València, 13 juliol 1947 – )
Filòsofa. Catedràtica de filosofia del dret, moral i política a la Universitat de València. El seu pensament troba l’arrel en Kant i segueix la via oberta per Habermas.
L’ètica que proposa és mínima, però tampoc no renuncia al millor d’allò que la humanitat ha après després de segles d’evolució: el valor de l’autonomia i la necessitat d’un consens per a l’organització de la vida jurídica i política.
De les seves obres cal esmentar: Crítica y utopía: la escuela de Francfort (1985), Ética mínima. Introdución a la filosofía práctica (1986), Ética sin moral (1990) i La fonamentació filosòfica i científica de l’ètica (1994).
Correger, Pere
(Palma de Mallorca, segle XIV – 1408)
Filòsof i teòleg. Destacat defensor de la tradició tomista.
Dominicà (1347), ensenyà filosofia durant tretze anys a l’estudi dominicà de Mallorca i, del 1371 al 1384, fou lector de teologia a la seu de Mallorca.
Fou inquisidor de Mallorca (1379) durant el Cisma d’Occident.
Coratjà, Joan Baptista *
Veure> Joan Baptista Corachán (filòsof i matemàtic valencià, 1661-1741).
Corachán, Joan Baptista
(Valencià, 1661 – 1741)
(o Coratjà) Filòsof, matemàtic i sacerdot. Com a filòsof tractà de difondre una línia basada en la lògica, adscrit als corrents filosòfics renovadors de l’època, impugnà els mètodes escolàstics.
És autor de l’obra Rudimentos filosóficos o idea de una filosofía muy fácil de aprender.
Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, fou l’impulsor en el període 1687-1727 del canvi i de l’increment en l’ensenyament de les matemàtiques. Publicà Arthmetica demostrata (1699).
En el conreu de les matemàtiques i de l’astronomia, introduí conceptes de tipus pràctic i experimental.
Dades dels Països Catalans 