(València, 23 maig 1808)
Alçament popular antinapoleònic. S’originà en arribar a la placeta de les Panses -on era exhibida al públic- la “Gazeta de Valencia” del dia 20, que duia la nova de les abdicacions de Baiona.
Aixó provocà una manifestació popular que anà al palau reial i d’allí a l’audiència, i que culminà amb el cèlebre Crit del Palleter.
(Villargordo del Cabriel, Plana d’Utiel, 23 juny 1808)
Fet d’armes durant la Guerra del Francès. Ocorregut al pont Pajazo, damunt el Cabriol, entre les forces de la Junta de València, manades pel mariscal Pere Adorno, i les napoleòniques del mariscal Moncey, les quals, assolida la victòria, comprometeren la seguretat de València i del País Valencià.
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 2 abril 1860 – 4 abril 1860)
Pronunciament carlí fracassat. El nom deriva del general Jaime Ortega, capità general de les Balears, que fou el cap de l’alçament. Formaren part d’aquest intent el comte de Montemolín (pretendent Carles VI) i el seu germà Ferran.
Els conjurats desembarcaren a Sant Carles de la Ràpita, però, com que no foren secundats per les tropes que comandava Ortega, van haver de fugir.
Pocs dies després els principals complicats foren empresonats, i Ortega afusellat el 18 d’abril de 1860.
(Orpesa, Plana Alta, finals juny 1521)
Fet d’armes ocorregut a les envistes de la població, entre les forces dels agermanats de València, manades per Miquel Estellers, i les del duc de Sogorb.
Aquest esclafà els agermanats, molts del quals s’ofegaren a les sèquies i a la mar. Miquel Estellers pogué fugir, però fou capturat més tard.
(Oriola, Baix Segura, 30 agost 1521)
Fet d’armes ocorregut entre l’exèrcit agermanat de la ciutat, ajudat per homes de Xàtiva i 18 banderes d’Alcoi (un total de 7.000 homes) i l’exèrcit reialista de Pere Maça, governador d’Oriola i alcaid del seu castell, ajudat pel marquès de Los Vélez.
Les forces reialistes (en total uns 200 cavallers i uns 6.000 infants) aconseguiren de prendre i saquejar la ciutat. Moriren més de 2.000 homes i Pere Maça sentencià 40 dirigents agermanats; el capità d’Oriola Pere Palomares fou esquarterat.
Els murcians que hi anaren amb el marquès de Los Vélez es revenjaren de velles rivalitats eclesiàstiques i s’endugueren de la ciutat 700 carros d’or, robes, blats, etc.
La rendició d’Oriola representà, de fet, la reducció de la Germania de tota la zona valenciana al sud de Xàtiva.
(Morella, Ports, 14 agost 1084)
Fet d’armes ocorregut en topar les forces del Cid (al servei d’al-Mu’tamin, rei musulmà de Saragossa) amb les del rei musulmà de Lleida, al-Mundir, i el seu aliat, el rei aragonès Sanç Ramires.
El Cid vencé i féu diversos presoners aragonesos.
Veure> Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya (nom popular d’e l’aquesta unitat militar, 1936-39).
Caseria i antic terme, a l’est del poble, a l’interfluvi del Rard i de la Canta-rana.
Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers. L’indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132; el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda. El primer comanador conegut és Arnau de Sant Cebrià (1149). Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent.
Quan s’extingí l’orde (1310) tenia 25 templers, i n’era comanador Ramon Saguàrdia. Tenia la jurisdicció d’Ills (Pollestres), Terrats, Santa Coloma, Palau del Vidre i San Hipòlit (prop de Salses). Passà als hospitalers, i fou unida al gran priorat de Catalunya. El 1390 les seves rendes eren de 3.000 lliures; restà unida al gran priorat fins al 1792.
Pel maig de 1793 hi tingué lloc la batalla del Masdéu, el primer enfrontament important de la Guerra Gran, en la qual les forces espanyoles del general Ricardos derrotaren les franceses del general Dagobert.
(sa Pobla / Muro de Mallorca, Mallorca)
Sector proper a l’albufera d’Alcúdia. Els seus terrenys foren de la corona i els administrà la universitat de sa Pobla, fins que, després de llargs litigis, el 1822, per decret de les corts, foren distribuïts entre veïns no propietaris.
Durant la guerra de les Germanies hi tingué lloc un fort combat entre les forces del lloctinent i els agermanats (1522) en el qual aquests foren derrotats. Fou decisiu per a la reducció de l’illa, en l’avenç del lloctinent vers la ciutat de Palma.
(Maó, Menorca, de l’1 al 4 setembre 1535)
Depredació, obra del pirata Barba-rossa, que es presentà al port de Maó amb un estol de 30 neus.
Enderrocades en part les muralles i havent fracassat l’ajut del governador de Ciutadella (llavors capital de l’illa), el batlle de Maó, Jaume Escala, d’acord amb alguns regidors, pactà d’amagat amb l’enemic i li obrí les portes de la vila, a canvi que les cases dels traïdors fossin respectades.
A més del saqueig, els pirates cremaren l’església parroquial i s’endugueren de 600 a 800 captius. Els principals traïdors foren executats a Ciutadella el 24 d’octubre de 1536.
Després del saqueig, Maó restà gairebé despoblada, fins que l’erecció del castell de Sant Felip -iniciat el 1554- hi potencià el repoblament i la vida comercial.
Dades dels Països Catalans 