Poble (1.539 m alt) d’habitació temporal, i centre turístic, a la capçalera de la vall d’Ordino, a la confluència del riu de Rialb i de la riera de Tristaina.
Vora aquesta riera hi havia l’antiga farga del Serrat.
Antiga farga de la parròquia, a la dreta de la ribera d’Ordino, aigua amunt de la confluència amb la riera d’Erts.
(o d’Encamp) Antiga farga de la parròquia.
(cast: Obarra) Antiga abadia benedictina (Santa Maria d’Ovarra). Situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d’Ovarra (es formà al seu voltant el petit nucli d’Ovarra, actualment despoblat). Sobre els espadats que fan de marc al monestir, a la banda de ponent, s’aixeca l’antic castell de Ribagorça.
Deixant de banda uns pretesos orígens visigòtics, sembla que fou fundada al començament del segle IX pels comtes de Tolosa; la primera notícia certa és del 874 (sembla que la regia l’abat Salomó), però la sèrie abacial no és coneguda fins a partir de l’abat Francó (905). Hom hi forjà una sèrie de documents falsos per a fonamentar una pretesa exempció, fet que n’enfosqueix l’inici històric.
El comte Ramon I de Ribagorça i els seus successors (molts dels quals es feien sepultar a Ovarra) el protegiren i en feren la casa més important del Ribagorçà.
Tingué, inicialment, els priorats d’Esvu, a Sant Martí de Cavallera, a la vall de l’Éssera, i el de Brallans a Tor-la-ribera, però de l’actual les Viles de Turbó. El 1076 Sanç Ramires d’Aragó l’annexà al monestir de Sant Victorià, del qual depengué sempre més.
Tingué priors propis fins el 1582, i després d’aquesta data passà a ésser regit pels simples sacerdots o vicaris mutuals, nomenats per l’abat de Sant Victorià.
Des del 1835 fou un santuari, però tot seguit començà la ruïna de les velles edificacions i de la part davantera de la seva magnífica església romànica (segle XI) de tres naus. Des del 1972 és en reconstrucció.
Prop del monestir hi ha la capella romànica de Sant Pau, que fou l’antiga parroquial dels súbdits laics que residien prop del monestir. Aigua avall de l’Isàvena hi hagué la farga d’Ovarra, d’on sorgí el nucli de les Ferreries.
Afluent esquerrà del Tec, format per la reunió, sota la Menera, de diverses rieres que neixen al vessant septentrional de la serralada que separa el Vallespir del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà, entre el coll d’Ares i el pla de la Muga.
A la vall de Galdares, dominada a la part baixa pel poble de Serrallonga, hi ha, poc tros abans de l’aiguabarreig amb el Tec, a l’indret de l’antiga farga de Galdares, el veïnat de la Farga de Galdares.
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)
Veïnat i antiga farga, vora la riera de Sant Llorenç, aigua avall de la vila.
(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir)
Veïnat i antiga farga, a l’esquerra de la riera de Sant Llorenç.
Veïnat i antiga farga, a la dreta del Tec.
Veïnat i antic hostal i farga, a la vall de Galdares.
Veïnat. Al segle XV ja hi havia una foneria de ferro.
Dades dels Països Catalans 