Antiga farga (1.268 m alt), una de les cinc més importants d’Andorra, situada a la dreta de la ribera d’Ordino, aigua avall i dins la parròquia.
El 1872 produí 96 tones de ferro. Utilitzava mineral procedent de les mines de Ransol.
Actualment és una serradora.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Antiga farga, actualment residència de l’ENHER, a la vall de Boí, a la confluència de la Noguera de Tor i el riu de Sant Nicolau.
Cim (2.400 m alt) del massís que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unyòla.
Hi havia hagut fargues com l’Harga de Güerri.
(la Coma i la Pedra, Solsonès)
Antiga farga que es nodria, encara a la fi del segle XVIII, del mineral de ferro i del bosc de la serra del Port de Comte, esdevinguda després fàbrica i colònia tèxtil del municipi, a l’aiguabarreig del Cardener i del Mosoll (890 m alt), prop de la Pedra.
Actualment hi ha la central elèctrica de la Gafa.
(les Masies de Voltregà, Osona)
Fàbrica i antiga colònia industrial, dita també colònia Lacambra, a la dreta del Ter, aigua amunt de la Gleva. Hi ha una fàbrica de fosa i laminació d’aram i d’altres metalls.
Els habitatges del personal han estat traslladats vora el poble de Vinyoles d’Orís.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Llogaret, de l’antic municipi d’Anserall, a l’esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra. Era una antiga farga, encara activa a mitjan segle XIX.
Hi ha instal·lada la duana espanyola, que durant uns quants anys fou traslladada a la Seu d’Urgell.
Formà part de l’antic terme d’Arcavell.
(Campdevànol, Ripollès, 1875 – )
Empresa. Constituïda en forma de societat anònima el 1924.
Era l’antiga farga de Campdevànol, la qual produí ferro fins el 1875, que fou transformada pels seus darrers fargaires, els Casanova i Costa, en fàbrica d’eines, activitat que dugué a terme fins el 1939, i a partir d’aquest any centrà les activitats en la producció de peces forjades i estampades en calent destinades a la indústria de l’automòbil i a la mecànica general.
Posseeix, a més de la de Campdevànol, fàbriques a Ripoll i a Reinosa (Castella). El Banc Industrial de Catalunya hi tingué una participació, traspassada el 1985 a Forjas Nasarre, Afora i Fundiciones Echevarría. L’INI tingué el 25% del capital i la Caixa d’Estalvis Provincial de Girona el 22%.
El 1984, la xifra de vendes fou de 3.205 milions de pessetes, amb una plantilla de 600 persones.
Veïnat i antiga farga, a la dreta del Freser, aigua amunt del poble.
Al començament del segle XX hi havia encara una foneria de la Companyia de Mines de Queralbs.
Modernament hi ha la central hidroelèctrica de la Farga, que aprofita l’aigua de la central del Freser.
Poble (1.300 m alt), a la vall de Camprodon, escalonat en un vessant a l’esquerra del Ritort, a la capçalera de la vall de Molló.
L’església de la Mare de Déu de les Neus depèn de la de Molló.
Vora el riu hi ha l’antiga farga d’Espinavell.
Dades dels Països Catalans 