(Espot, Pallars Sobirà)
Estany de capçalera de la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l’estany de Bergús.
Pertany al terme d’Espot, malgrat que és al vessant ribagorçà.
Arxiu d'etiquetes: estanys
Pois, mall d’Es
(o tuca Forcanada) Contrafort (2.875 m alt) septentrional del cap de Tòro, entre la vall de Molieres i la vall d’Es Pois, centrada a l’estanyet d’Es Pois, l’emissari del qual, el barranc d’Es Pois és la capçalera del riu d’Et Joeu.
Pera, estanys de la -Baixa Cerdanya-
(Lles, Baixa Cerdanya)
Grup d’estanys (estany Superior -2.360 m alt- i Inferior de la Pera -2.310 m-), al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita).
Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet.
Prop dels estanys hi ha el refugi dels estanys de la Pera, edificat el 1957.
Pasteral, el
(la Cellera de Ter, Selva)
Caseria, a la dreta del Ter, a la sortida del congost del Pasteral.
Aprofitant aquest congost, es construí el pantà del Pasteral, entre les muntanyes del pla de Sant Gregori, al sud, i els contraforts meridionals de la cinglera del Far, al nord, poc abans de la confluència amb la riera d’Amer.
La resclosa, que té 154 m de llarg per 26 d’alt, fou construïda durant el primer quart del segle XX, igual com la central hidroelèctrica, que fornia d’energia les fàbriques pròximes, i que fou ampliada els anys 1960-70 (6,6 MW de potència instal·lada i una producció anual de 31 milions de kWh).
A partir dels primers anys de la dècada de 1970, es deriva un cabal per a abastar la ciutat de Barcelona i un altre per a la de Girona.
Noarte, estany de
(o Naorte) Estany glacial, a la vall de Cardós, l’emissari del qual, el riu de Noarte, aflueix a la Noguera de Cardós per la dreta al pla de Boaví.
És comunicat per un canal subterrani amb el riu de Certascan i amb la central elèctrica de Tavascan.
Neriolo, estany
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Llac (2.315 m alt) de la capçalera del Flamicell, d’origen glacial, alimentat per l’estany Cubeso, una presa eleva el nivell de l’aigua i estableix un desnivell amb l’estany Tort, al qual vessa.
La collada de Neriolo, al sud-oest, al peu del pic de Neriolo (2.857 m), obrí camí cap a Barruera (Alta Ribagorça).
Negre de Peguera, estany
(Espot, Pallars Sobirà)
Llac, el més extens i profund, de la conca lacustre de Peguera, al massís dels Encantats, inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
Situat a 2.325 m alt, hom ha elevat una presa al nord-est (2.370 m alt) que facilita l’embassament útil de 12 hm3. La profunditat és de 69 m.
Per un portell, d’origen també glacial, s’escola el riu de Peguera, barrat per la presa del nord-est, cap als estanys immediats de Trullo i Tort de Peguera, al centre d’una àrea lacustre de 3 km per 2,5.
Murtra, estany de la -Baix Llobregat-
(Gavà, Baix Llobregat)
Albufera del delta del Llobregat, entre l’autovia de Castelldefels i la mar.
Sembla ésser residu d’una maresma tancada per un cordó litoral; té tendència al terraplenament per les serres litorals.
Muga, estanys de la
(Lles, Baixa Cerdanya)
Petits estanys del vessant dret de la vall de la Llosa, separats dels de Vallcivera pel pic de la Muga (2.860 m alt), al nord-est de la tossa Plana de Lles.
Morto, estany
(la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)
Estany glacial, a la capçalera del Flamicell, aigua amunt de l’estany de Castieso.
És dominat, al nord, pel pic Morto (2 901 m), entre els de Sobremonastero i de Subenuix, a la línia de crestes que separa la vall Fosca de la d’Espot.
Dades dels Països Catalans 