(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Estany (2.321 m alt) d’origen glacial, situat al massís dels Encantats, a la zona axial del Pirineu, a la capçalera de la vall Fosca, damunt Cabdella.
És un dels més grans de la conca del Flamicell, que rep l’aigua de l’estany de Mariola.
Les seves aigües s’aprofiten per a l’obtenció d’energia a la central hidroelèctrica de Cabdella.
(Espot, Pallars Sobirà)
Embassament del curs alt de la Noguera Pallaresa. Construït per la Companyia Hidroelèctrica de Catalunya per a l’obtenció d’electricitat.
Fou acabat el 1955 i té capacitat per a 2,27 milions de m3. La central hidroelèctrica de la Torrassa té 11.100 kW de potència instal·lada i una producció mitjana de 17.600.000 kWh.
(Amposta, Montsià)
Llacuna litoral del delta de l’Ebre, entre la mar, el port dels Alfacs i l’Encanyissada.
A la costa meridional, vora la sèquia de la Tancada, que la uneix als Alfacs, hi ha les barraques de la Tancada.
(Susqueda, Selva)
Embassament sobre el Ter, que enllaça aigües amunt amb el de Sos, i curs avall amb el del Pasteral. És situat al massís de les Guilleries, encaixonat a les gorges que forma el riu en introduir-se al sector septentrional de la Selva.
Té capacitat per a 230 milions de m3 i la presa té 120 m d’alçada. S’utilitza per a la producció d’energia elèctrica, i té una potència de 90.000 kW.
(Espot, Pallars Sobirà)
Vall que davalla del pic de Subenuix (2.949 m alt), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).
És drenada pel riu de Subenuix, immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’estany de Subenuix.
(Cornudella de Montsant, Priorat)
Pantà, que embassa les aigües del riu de Siurana, a la seva confluència amb el barranc de l’Argentera.
Construït (1965-74) pels regants del pantà de Riudecanyes per nodrir-lo (aquests dos pantans són comunicats pel canal de Siurana, per sota de les muntanyes de la Garranxa i del coll de la Teixeta), té 12.300.000 m3.
La resclosa té 51 m d’altitud i 260 metres de llargada.
(Salardú, Vall d’Aran)
Estany de capçalera del riu de Rencules (un dels que formen el riu de Valarties), al vessant oriental del Montardo, dins l’antic terme d’Arties.
(o Cendrosa) Sector occidental del circ de Saboredo, dins l’antic terme de Tredòs, a la capçalera del riu de Ruda, al límit amb el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Pallars Sobirà), centrat en els estanys de Sendrosa (amb els estanys de Dalt, del Mig i de Baix).
Una línia de crestes que culmina al tuc de Sendrosa (2.702 m alt) separa aquesta vall de la de l’Aiguamog.
(Vilanova de Sau, Osona)
Embassament del Ter, en encaixonar-se el riu al sector septentrional del massís de les Guilleries a la gorja de Sau. S’inicia aigües avall de la confluència amb el Gurri i s’estén fins abans d’introduir-se a la Selva, on enllaça amb l’embassament de Susqueda.
Fou acabat el 1960, i té una potència de 56.000 kW i una capacitat de 177 milions de m3. El 1966 se’n derivà un canal Ter-Llobregat, capaç d’aportar 8 m3/segon a l’abastament de Barcelona.
(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al sud-oest de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics.
El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre.
Dades dels Països Catalans 