(Alcúdia de Mallorca / sa Pobla, Mallorca Raiguer)
Estany costaner, situat a la costa nord de la badia d’Alcúdia. És un antic golf de poc fons, que va ésser tancat per un cordó litoral. La seva dessecació començà el 1860, amb finalitats agrícoles.
El conreu d’arròs, promogut per una companyia italiana va fracassar a causa de l’excessiva salinitat, i els canals de reg són utilitzats per una petita indústria paperera. Salines. S’hi practica la pesca d’angules i la caça de fotges.
Municipi i capital de la comarca de l’Alcalatén (País Valencià): 94,9 km2, 279 m alt, 10.672 hab (2014)
Estès en un territori més aviat pla, en la zona de transició cap a la Plana. Comprèn la conca baixa del riu de Llucena (o riu de l’Alcora), en el curs del qual ha estat construït el pantà de l’Alcora; inclou també un petit sector de la conca del Millars.
Hi abunden els pasturatges i les terres de secà, dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes. Les terres són explotades directament pels propietaris. Les activitats industrials són cada vegada més importants, com l’activitat tradicional de la ceràmica de l’Alcora, que després d’alguns alts i baixos ha ressorgit en els últims anys i actualment és un dels principals centres productors dels Països Catalans. La població ha anat variant en funció d’aquests alts i baixos de la indústria ceràmica.
La vila és assentada a la dreta del riu de Llucena, al peu d’un tossal al damunt del qual, i als seus costers, hi ha les ermites de Sant Cristòfol, de Sant Vicent i del Calvari.
Dins el terme es troben les restes del castell d’Alcalatén, a més dels llogarets d’Araia i de la Foia d’Alcalatén (o el Regall).
Enllaç web: Ajuntament
Antic sector de l’Albufera. Es trobava entre les illes del Palmar i de l’Estell, i la Devesa.
Actualment és un petit estany on aflueixen la Sequiota, la sèquia Nova i la sèquia del racó de l’Olla. Desguassa al mar per la gola del Perellonet.
Es troba dins el terme municipal de la ciutat.
Estany dessecat, prop de la costa. Actualment és un centre turístic.
A prop, en el tossal de Manises, hi hagué un poblat ibèric, i als peus del tossal ha estat excavada la important necròpolis ibèrica de l’Albufereta (els materials es guarden al Museu Provincial d’Alacant).
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Antic estany, situat a l’oest de la ciutat, vora la badia de Pollença.
Important entrada del mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa.
Es comunica amb el mar obert a través d’un gran estret, que dóna nom al caseriu i a la platja d’es Grau.
L’any 1995 fou declarat Parc Natural, amb un total de 5.184 hectàrees protegides.
Llacuna litoral de 31 km2 de superfície, de forma aproximadament semicircular. És el testimoni del jove procés de deposició de la plana litoral valenciana. Antic golf, s’ha format per l’aportació de sediments dels cursos torrencials del Túria i del Xúquer i pel xoc dels corrents marins paral·lels a la costa, els quals n’originaren la vorera litoral. Aquesta, d’uns 10 km de llargada per 2 km d’amplada en alguns indrets, constitueix un rosari de dunes, en diverses alineacions, que arriben als 7 o 8 m d’alçària, i són cobertes de pins.
La llacuna té molt poca fondària (d’un a cinc metres), i hi sobresurten espesses formacions de joncars. Comunica amb el mar per dues goles (el Perelló i el Perellonet), i el 1953 se n’obrí una altra d’artificial (el Pujol Nou).
L’alimentació no prové dels rius, sinó dels nombrosos canals que solquen la plana i que li donen una conca de recepció de 700 km2.
Als voltants, el poblament és disseminat, dedicat principalment al conreu de l’arròs.
En temps històrics tingué una extensió molt més gran, però l’afany de terres de conreu en motivà la progressiva repleció; el cadastre del 1877 li atorgava 50 km2. L’Albufera fou de patrimoni reial fins al 1865, any que fou cedida a l’estat; el 1911 fou atorgada al municipi valencià la platja de la Devesa, i el 1926 la resta de la llacuna. El 1986 fou creat el parc natural de l’Albufera de València.
Pic (3.100 m alt), el més occidental dels grans cims de la Maladeta; vers el sud-est es troben el pic de la Dent d’Alba (3.114 m) i el coll d’Alba (3.075 m), punt de contacte amb la cresta de la Maladeta.
Al nord-oest, a la capçalera de la vall d’Alba, ampla vall suspesa d’origen glacial, es troben els estanys d’Alba i a l’est, a la capçalera de la vall de Paderna, la gelera d’Alba.
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Llacuna costanera, la més propera a la desembocadura del Llobregat.
Llacuna de la costa meridional del delta de l’Ebre, prop del límit amb el terme d’Amposta.
Dades dels Països Catalans 