Arxiu d'etiquetes: esportistes

Admetlla i Lázaro, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 gener 1924 – 8 octubre 2019)

Explorador submarí. Pioner de l’exploració submarina a Catalunya, fou un dels socis fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines (CRIS).

El 1948 féu la seva primera immersió amb una escafandre d’invenció i patent pròpia. L’any 1953 construí i provà amb èxit un prototipus experimental d’escafandre autònom.

El 30 setembre 1957, a Cartagena, amb la immersió a -100 m, aconseguí el rècord mundial de descens individual amb escafandre autònom d’aire comprimit. Continua en actiu efectuant immersions a les Illes Medes, i després realitzà una expedició a l’illa de Cuba per estudiar el comportament dels taurons.

És autor de La llamada de las profundidades (1957), FONDO (1976), Mi aventura submarina (1984), Mis amigos los peces (1983) i Tierras y profundidades (1983). Ha dirigit cinc sèries sobre l’exploració submarina per a Televisió Espanyola i TV3.

Per la seva activitat ha estat guardonat en diverses ocasions.

Zubizarreta Urreta, Andoni

Deixa un comentari

(Vitòria, País Basc, 23 octubre 1961 – )

Futbolista. Format com a porter a l’Athlètic de Bilbao.

El 1985 va fitxar pel F.C. Barcelona, equip amb el qual assolí quatre lligues (1991-94), la recopa (1989) i la copa d’Europa (1992).

La seva presència física i l’autoritat en el camp li van valer la internacionalitat, afavorida per una lesió d’Arkonada, a partir de 1985.

El 1994 va fitxar pel València, i el 1998, després de participar en el seu quart mundial, va anunciar la seva retirada del futbol actiu.

Zamora i Martínez, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 gener 1901 – 8 setembre 1978)

Porter de futbol. Debutà com a porter el 1915 amb l’Universitari, i passà l’any següent a l’Espanyol, on romangué fins al 1919, any en que fou fitxat pel F.C. Barcelona. El 1922 tornà a l’Espanyol, i s’hi estigué fins al 1930, en que fitxà pel Real Madrid.

Debutà el 1920 en la selecció espanyola als Jocs Olímpics d’Atenes, en els quals la selecció assolí el segon lloc. Defensà la porteria de la selecció 46 vegades, i es retirà del futbol com a jugador el 1936.

Després continuà com a entrenador i directiu a diferents estaments del futbol espanyol.

Dóna nom a un trofeu que premia el porter menys golejat en cada temporada de la lliga de futbol espanyola.

Xut!

2 Respostes

(Barcelona, 23 novembre 1922 – 14 juliol 1936)

Setmanari humorístic esportiu, editat amb 718 números en total. El dibuixant Valentí Castanys fou l’ànima de la revista, i hi col·laboraren importants articulistes i dibuixants.

La publicació tingué èxit per la seva originalitat i perquè el futbol, gràcies als triomfs del F.C. Barcelona, interessava molt el públic barceloní.

En els seus darrers temps en minvaren les vendes. Publicà números extraordinaris i almanacs.

Volta Ciclista a Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1911 – )

Competició esportiva per etapes. Se celebra anualment (excepte els períodes 1914-22 i 1937-38) la segona setmana de setembre, fet que la convertia en la competició que tancava oficialment la temporada ciclista internacional, fins al 1995, que va passar a celebrar-se el mes de juny per no coincidir amb la Vuelta a Espanya.

Organitzada per la Unió Esportiva de Sants, inclou sempre un gran nombre de participants estrangers. L’han assolit, entre d’altres, ciclistes com ara Marià Cañardo (en vuit ocasions), Miquel Poblet, Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Sean Kelly i Miguel Indurain.

Des del 1941 inclou un premi de la Muntanya.

Enllaç web:  Volta Catalunya

Villacampa i Amorós, Jordi

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 11 octubre 1963 – )

Jugador de basquetbol i dirigent esportiu. Format al planter del Joventut de Badalona, on jugà des del 1980 fins que es va retirar del basquetbol, al jul/1997, després de disset anys amb l’equip sènior.

Ha estat un dels jugadors més estimats per l’afició verd-i-negre. Amb una gran capacitat encistelladora i una bona alçada (1,96 metres), jugà en la posició d’escorta.

Guanyà dues lligues ACB (1991 i 1992), la Lliga Europea (1994), dues copes Korac (1981 i 1990) i tres copes Príncipe de Asturias (1987, 1989 i 1991). Té rècord de punts jugant amb la selecció estatal, 48 punts, aconseguits contra Veneçuela al Mundial de 1990 a Salta (Argentina). Jugà l’últim partit el 28/abr/1997.

Al nov/1999, després de dimitir el seu predecessor Genís Llamas, fou nomenat president de la Societat Anònima Esportiva que gestiona el Joventut de Badalona.

Via Dufresne i Pereña, Natàlia

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 juny 1973 – )

Regatista. Gràcies a la tradició familiar (germana de Begoña), començà a practicar la vela a les instal·lacions del CN Masnou. Als Jocs Olímpics de Barcelona (1992), amb només 19 anys, fou subcampiona de la classe Europa, i el 1998 passà a la classe 470 amb la seva companya de club Sandra Azón. Als Jocs Olímpics d’Atenes (2004) aconseguí la segona medalla olímpica de la seva carrera esportiva. Formant parella amb Sandra Azón fou segona en la classe 470 femenina. Via Dufresne i Azón havien estat, un any abans (2003), campiones d’Europa.

Via Dufresne i Pereña, Begonya

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 febrer 1971 – )

Regatista. Germana de Natàlia. Va participar, als 25 anys, en els Jocs Olímpics d’estiu de 1996 realitzats a Atlanta (EUA) en la prova femenina de 470 al costat de Theresa Zabell, amb la qual aconseguí la medalla d’or. Al llarg de la seva carrera ha guanyat dues medalles en el Campionat del Món de vela en la classe 470 els anys 1995 i 1996. En retirar-se de la competició activa el 1997 s’instal·là a Las Palmas de Gran Canaria, on treballà d’interiorista.

Vallès i Ocaña, Carles

3 Respostes

(Barcelona, 6 juliol 1958 – )

Alpinista. Membre de diverses entitats excursionistes i grups d’alta muntanya i escalada, el 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest. També realitzà la primera ascensió catalana al Cho Oyu (1984), l’ascensió al Lhotse Shar (1990) i la primera ascensió estatal al pilar oest del Makalu (1991).

Pel que fa a l’obertura de grans rutes alpinístiques, cal destacar la via dels Catalans al Huascarán Nord (1983) i la via Catalana al Thamserku (Himàlaia del Nepal, 1999).

Darrera d’aquests èxits hi ha una llarga trajectòria d’escalades de dificultat als Pirineus, als Alps, a Escòcia, el Canadà o Alaska, a més d’expedicions als Andes del Peni (1986), l’Himàlaia (1987, 1988 i 1989) i el Karakoram (1988).

És autor del llibre La realitat d’un somni (1992), on relata les seves experiències a la muntanya.

Vallduví i Casals, Eladi

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 26 abril 1950 – )

Tirador de fossa olímpica. L’any 1966 debutà al club Jordi Tarragó, i els anys 1968, 1969 i 1975 es proclamà ensems campió d’Espanya júnior i de la Copa d’Espanya.

El 1973 fou campió d’Europa a Torí (Piemont), els anys 1974 i 1975 obtingué el Gran Premi d’Europa, i el 1978 fou campió del món a Seül (Corea).

El 1979 guanyà els Jocs Mediterranis de Split (Croàcia). El 1982 igualà el rècord mundial (200 plats trencats en 200 intents) a Saragossa, i renovà el títol de campió del món a Caracas (Veneçuela).