(Barcelona, 1 febrer 1906 – )
Diari en castellà, degà de la premsa esportiva de l’estat espanyol.
Fundat amb el nom d'”El Mundo Deportivo”, com a setmanari, augmentà gradualment la periodicitat, fins a transformar-se en diari el 1929.
Tot i que és dedicat a tots els esports, centra la major part de l’espai al futbol i al basquet.
El 1992 fou redissenyat totalment i amplià l’ús de la impressió a color.
A partir del 1999 adoptà la denominació actual i canvià de format.
(Barcelona, 1929)
Estadi esportiu. Fou construït arran de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per l’arquitecte Pere Domènech i Roure.
Entre els anys 1986 i 1989 diversos arquitectes el reformaren i només en conservaren la façana. Pel que fa a les reformes, hom enfonsà el nivell de les pistes per tal d’augmentar la capacitat d’espectadors i substituí les graderies per una estructura de formigó, coronada per una gran marquesina metàl·lica.
El 1997 fou utilitzat provisionalment com a camp oficial del R.C. Espanyol de Barcelona després de l’enderrocament i la venda de l’estadi de Sarrià, a l’espera de la construcció d’un nou estadi a Cornellà de Llobregat.
Des del març de 2001 rep el nom d’Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys.
(Barcelona, 5 abril 1934 – 22 març 2017)
Enginyer industrial tèxtil i president del Barça. Fill d’Agustí Montal i Biosca, del qual continuà l’empresa familiar.
El 1969 fou elegit president del Futbol Club Barcelona i el potencià seguint el lema d’El Barça és més que un club. Durant la seva gestió impulsà aquest equip amb la contractació de nous jugadors, sobretot internacionals destacats (J. Cruyff, J. Neeskens, H. Sotil).
El 1978 abandonà la presidència, i el substituí Josep Lluís Núñez i Clemente.
(Alp, Baixa Cerdanya)
Estació d’hivern, a 7 km de la vila, situat a la capçalera del riu Alp, afluent del Segre, als vessants de la Tosa d’Alp i del Puigllançada, a l’oest del Puigmal.
Té una notable infraestructura tant pel que fa a les instal·lacions com a la xarxa de comunicacions.
Les pistes d’esquí es remunten fins als dos cims esmentats i el poble compta amb una destacada indústria hotelera i nombrosos apartaments i xalets.
(Quiñonería, Sòria, 16 desembre 1886 – Alella, Maresme, 11 abril 1956)
Sacerdot escolapi i iniciador del bàsquet a Catalunya.
Destinat a Cuba, tingué oportunitat de conèixer aquest esport i fins i tot el seu creador.
En tornar a Catalunya, l’introduí primer al col·legi de Sant Antoni de Barcelona (1922) i després el de Santa Anna de Mataró (1929), com a mitjà pedagògic de formació dels alumnes.
(Barcelona, 1969 – )
Competició de gimnàstica artística. Reservada a gimnastes d’èlit que hom celebra en memòria del gimnasta Joaquim Blume i organitzada anualment per la Federació Catalana de Gimnàstica.
Hom disputa a la vegada el Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona per a la categoria masculina i el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona per a la femenina.
En aquesta competició no hi ha exercicis obligatoris, només se’n fan de lliures en tots els aparells seguint el reglament de la Federació Internacional.
(Viladecans, Baix Llobregat, 5 juliol 1970 – )
Atleta. Plusmarquista espanyol de 20 i 50 km marxa.
Es proclamà campió del món de 20 km marxa a Stuttgart l’any 1993, i el 1994 fou subcampió del món de 20 km a Göteborg i medalla de bronze al campionat d’Europa d’Helsinki.
Als Jocs Olímpics de Barcelona quedà desqualificat quan anava en segona posició i li mancava un quilòmetre per a creuar la meta.
Als Jocs Olímpics d’Atlanta quedà tercer a la prova de 50 km.
(Barcelona, 1 setembre 1969 – )
Jugador d’handbol. Es formà en el Granollers i després fou fitxat pel FC Barcelona.
Destacà en la posició de primera línia.
Formà part de l’equip del Barcelona que dominà l’handbol europeu i estatal a la dècada del 1990. Guanyà cinc lligues i cinc copes d’Europa del 1996 al 2000.
Fou un jugador fix de la selecció estatal, amb la qual guanyà les medalles de bronze dels Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 i de Sydney del 2000.
(Madrid, 26 abril 1867 – Barcelona, 9 abril 1941)
Periodista esportiu. Fou un dels millors i més influents en la seva especialitat.
Figurà entre els fundadors de diverses publicacions esportives, entre elles “El Mundo Deportivo” (1906). Fou també redactor de “La Vanguardia” i posteriorment, del 1920 al 1929, dirigí la revista “Stadium”.
Assumí un gran nombre d’iniciatives, com la fundació de la Societat Catalana de Gimnàstica (1887), membre de la Unión Velocipédica Española, en la qual detingué diversos càrrecs, promogué la fundació de la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i figurà entre els impulsors de la construcció de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Barcelona.
A la seva memòria ha estat instituït un premi de ciclisme.
(Barcelona, 8 desembre 1957 – )
Motociclista. Fou un dels pilots amb millor palmarès en proves de camp a través i un dels més destacats del món en carreres africanes.
Campió d’Espanya d’Enduro (de l’any 1979 al 1985), guanyà el ral·li de Tunísia (1987) i el del Baix Aragó (1987).
Fou quart classificat a la París-Dakar del 1988 i segon a l’edició del 1990.
Dades dels Països Catalans 