(Palma de Mallorca, 14 juny 1974 – )
Nedador paralímpic. Ha aconseguit un distingit palmarès en competicions paralímpiques nacionals i internacionals des de l’any 1989, en què guanyà el campionat d’Espanya en classe S-5. Des d’aleshores els seus triomfs més importants han estat als Jocs Paralímpics de Barcelona (1992), Atlanta (1996) i Sydney (2000).
Ha estat guardonat amb el Premi Nacional Olímpia (1991) i el 1992 fou elegit millor esportista de Mallorca.
(Aiacor, Canals, Costera, 7 setembre 1952 – València, 27 desembre 1998)
Motociclista. En 1978 i 1981 fou campió del món de 50 cm3 i semblava destinat a ser el successor d’Àngel Nieto com a dominador de les petites cilindrades.
La seva carrera, però, es truncà l’abril de 1984, quan va patir un greu accident en irrompre un automòbil en un circuit obert del polígon industrial de Can Roca de Martorelles, en el qual provava un nou prototip de Derbi.
(Felanitx, Mallorca, 24 març 1926 – Madrid, 17 agost 2023)
Ciclista. Malgrat esporàdiques aparicions en curses de carretera, la seva especialitat fou la pista, on assolí els títols mundials en mig fons professional darrera moto: 1955, 1959, 1960, 1962, 1964 i 1965. També fou subcampió mundial els anys 1956 i 1958.
Retirat de la competició el 1966, fou entrenador i seleccionador dels corredors espanyols de pista el 1971.
Nucli turístic (1.776 m alt), al sud-oest del poble, vora la carretera de Montlluís a Puigcerdà per Targasona, al límit amb el terme de Font-romeu i molt pròxim a l’important centre turístic de Font-romeu.
Poble (1.825 m alt), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall d’Incles. Centre important d’esports d’hivern, des del 1963; actualment disposa, juntament amb la nova estació de Tarter (1981), de tres teleselles i catorze teleesquís.
A la població s’han construït blocs d’apartaments, hotels i un barri nou, situat a poca distància del poble, a l’indret on comença el telesella que puja a les pistes que s’inicien al pla dels Espiolets.
És el nucli habitat més alt d’Andorra, i un dels més alts del Pirineu.
(Benasc / Montanui, Ribagorça)
Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels dos municipis, al sud de la cresta de les Tempestats, separat del pic de Margalida per la bretxa de Russell (3.140 m alt).
El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell, que hi féu la primera ascensió el 1865.
Veure> el Grau Roig (centre d’esquí).
(l’Alcúdia, Ribera Alta, 9 abril 1915 – València, 31 juliol 1990)
Esportista. Professor d’educació física i directiu d’esports, tingué molts càrrecs públics com ara les presidències de les federacions valencianes de ciclisme, natació, beisbol i hoquei.
Fou seleccionador nacional de ciclisme i director de l’equip espanyol d’aquest esport. Fou president de la Federación Española de Ciclismo, membre del Comitè Tècnic de la Federació Internacional de Ciclisme Professional i del Comité Olímpico Español.
Nom amb que fou conegut el motociclista català Alfons Pons i Esquerra (1959- ).
(Palma de Mallorca, 1 setembre 1931 – Barcelona, 26 maig 2016)
Jugador d’escacs. Jugador precoç, aconseguí fama per les seves victòries sobre mestres de reconeguda vàlua.
Campió d’Espanya a quinze anys, el 1954 assolí el títol de Mestre Internacional i el 1962 el de Gran Mestre Internacional. Des del 1958 va defensar el primer tauler d’Espanya a les Olimpíades d’escacs, i va obtenir resultats molt equilibrats davant els millors jugadors del món.
Dades dels Països Catalans 