(Catalunya, novembre 1949 – vers 1960)
Butlletí bilingüe de l’entitat teatral Festa. Deixà d’editar-se a la darreria de la dècada de 1960.
La seva col·lecció és molt interessant per a l’estudi del moviment teatral d’aficionats a Catalunya.
(Barcelona, 1993 – 1999)
Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Mercè Boronat.
Ha presentat els espectacles White Lilly (1993) i Petúnies (1996).
(Catalunya, 1919)
Composició per a veus mixtes d’Enric Morera, sobre un poema d’Àngel Guimerà.
Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons. L’Orfeó Català en féu una creació memorable.
La Principal de Peralada n’estrenà la versió per a cobla de dos instruments, tal com Morera volia. Les altres cobles hi han afegit la part del trombó.
(Mataró, Maresme, 27 juliol 1848)
Missa per a solistes, cor i orquestra, composta per Manuel Blanch i Puig en honor de les santes Juliana i Semproniana, patrones de Mataró.
Obra extensa i profundament influïda per l’òpera italiana (especialment per Donizetti), aviat fou tradicional d’interpretar-la per la festa de les santes (27 juliol), tradició que el papa Pius X autoritzà que continués (1907), malgrat la seva reforma de la música litúrgica.
Ha estat enregistrada en disc (1966).
(Catalunya, 1907)
Obra escènica, amb text d’Àngel Guimerà i música d’Enric Morera. En tres actes i sis quadres, estrenada el 19 de gener de 1907 als Espectacles i Audicions Graner de Barcelona. Se’n feren més de cent representacions.
La sardana del tercer acte s’independitzà i es convertí en una de les sardanes més populars pel fet que Morera sabé fusionar-hi l’idioma català amb els temes musicals tradicionals.
La seva interpretació estigué prohibida després de la guerra civil espanyola pel fet que era popularment considerada com a himne nacional català.
(o de Collbató) Cova natural, situada 1 km damunt el poble, al peu del massís de Montserrat. És, amb el seu recorregut total de 530 m, la segona del Principat de Catalunya en importància topogràfica.
Coneguda des del segle XVI, fou visitada ja a la fi del segle XVIII, però l’exploració sistemàtica es féu a mitjan segle XIX. El 1930 fou inaugurat un sistema d’il·luminació creat per l’enginyer Carles Buïgas.
Després de la guerra civil estigué abandonada durant molts anys. El 1985 s’obrí de nou, després de dos anys d’obres: s’ha millorat el recorregut, la il·luminació, els accessos i l’aparcament i s’han restaurat les zones depredades pels col·leccionistes.
Prop seu hi ha altres cavitats menys importants, com la cova Freda, de 150 m de recorregut.
(Barcelona, segle XX – 2011)
Projecte que coordinà set sales teatrals: Artenbrut, Sala Beckett, Espai Escènic Joan Brossa, Teatre Malic, Sala Muntaner, Nou Tantarantana i Versus Teatre. S’agrupen a través de la Coordinadora de Sales Alternatives de Barcelona (COSABA), que, alhora, pertany a la coordinadora estatal de sales alternatives.
A l’inici del segle XXI hagueren de tancar dues sales per problemes econòmics, el Teatre Malic (2002) i l’Artenbrut (2005). Malgrat tot, la incorporació del Teatre de Ponent de Granollers i de la sala La Planeta de Girona, i la firma d’un conveni amb l’Institut de les Indústries Culturals de la Generalitat (2005), significà la consolidació del model teatral representat per aquest tipus de sales, i la seva extensió al conjunt del territori del país.
Assumiren el projecte T6 de foment de la creació teatral nascut al Teatre Nacional de Catalunya, amb l’escenificació de nous textos teatrals.
L’any 2011 es dissolgué per a crear la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya.
(Barcelona, 27 març 1914 – 1964)
Sala d’espectacles, situada al carrer de la Canuda.
Els anys 1920 i 1930 fou una important sala de concerts; hi actuaren habitualment conjunts de cambra i s’hi celebraren recitals d’artistes internacionals.
Després de la guerra civil fou dedicada a espectacles per a infants, que aviat esdevingueren bilingües.
Des del 1964 fou la sala d’actes del Centro Cultural Recreativo Aragonés, fins que fou enderrocat al novembre de 2003.
(Barcelona, Barcelonès)
Taverna del carrer de l’Hospital, que donà nom a un grup d’artistes i intel·lectuals que s’hi reunien, especialment els darrers anys del segle XIX.
Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l’acadèmia de Pore Borrell -Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc-, també s’hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènec.
El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l’època, un realisme, que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del noucentisme.
(Barcelona, 1984 – )
Companyia de dansa fundada per la ballarina i coreògrafa Marta Almirall.
Ofereix espectacles de teatre-dansa per a un públic infantil i juvenil: Ballaven i ballen (1984), Blau marí (1987), Flit-flit i Cara, calla (1994).
Enllaç web: Roseland Musical
Dades dels Països Catalans 