Arxiu d'etiquetes: espais rurals

Marjal, sa -Mallorca-

Deixa un comentari

(sa Pobla / Muro de Mallorca, Mallorca)

Sector proper a l’albufera d’Alcúdia. Els seus terrenys foren de la corona i els administrà la universitat de sa Pobla, fins que, després de llargs litigis, el 1822, per decret de les corts, foren distribuïts entre veïns no propietaris.

Durant la guerra de les Germanies hi tingué lloc un fort combat entre les forces del lloctinent i els agermanats (1522) en el qual aquests foren derrotats. Fou decisiu per a la reducció de l’illa, en l’avenç del lloctinent vers la ciutat de Palma.

Marjal, la -Camp de Morvedre-

1 Resposta

(Camp de Morvedre)

Antiga zona pantanosa de la comarca, prop de la costa, que s’estén des del límit amb Almenara (Plana Baixa) fins a l’Horta.

En una bona part ha estat dessecada i convertida en arrossars.

Marina, sa -sector de Mallorca-

2 Respostes

(Mallorca)

Sector costaner de migjorn de l’illa comprès entre es Pla, el massís de Randa i les serres de Llevant fins a la punta de n’Amer, exclosa la península d’Artà i exceptuant el salobrar de Campos.

Forma una plataforma estructural vindoboniana, horitzontal al sector de Llucmajor (on la plataforma pot assolir 13,5 km d’amplària) i inclinada a la mar des de la serra de Llevant, on rarament assoleix 4 km. Hom ha considerat que cal excloure’n les terres on s’han superposat, dominants, els sediments i les dunes del Quaternari. En aquest sentit, l’horta de Campos s’interposa entre sa Marina de Llucmajor i sa Marina de Llevant.

Històricament, però, sa Marina era molt més àmplia; un document del 1348 hi situa, a més dels municipis esmentats, els de Campos i Artà i els interiors, és a dir, la meitat migjornenca de l’illa a llevant de Palma.

Maresme, el * -Rosselló-

Deixa un comentari

(Rosselló)

Veure> la Marenda  (sector costaner).

Marenda, la

9 Respostes

(Rosselló)

(o el Maresme) Sector costaner, des d’Argelers a Cervera, entre l’Albera oriental i la mar. La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella. La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l’Estat francès, el cantó de la Marenda.

La zona muntanyosa de l’Albera, que havia estat molt boscada (especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera), actualment és molt degradada. La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d’una gran qualitat (vi de Banyuls). Per evitar l’erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall.

Els ports més importants, Cotlliure i Portvendres, tingueren un moviment important en l’època colonial francesa amb el nord d’Àfrica. Actualment, al costat del creixent desenvolupament turístic (Cotlliure ha estat un centre d’atracció per als artistes), hi té encara importància la pesca (Portvendres centra la zona de pesca més important de la Mediterrània administrativament francesa).

Maestrat Nou / Maestrat Vell

1 Resposta

el Maestrat Nou, el  (València, Horta)  Zona de l’horta de la ciutat, que era posseïda per l’orde de Montesa, per oposició al Maestrat Vell (o, simplement, el Maestrat). Comprenia els termes de Burjassot, Gosella, Rocafort, Massarrojos, Benifaraig, Carpesa i Borbotó.

el Maestrat Vell  (País Valencià)  Nom donat a una part de la regió del Maestrat, per oposició al Maestrat Nou.

Llop, pas del -Vallespir-

1 Resposta

(Montferrer / Arles, Vallespir)

Indret de l’alt Vallespir, a la vall del Tec, entre els dos municipis, on s’uneix la carretera de Sant Llorenç de Cerdans a la de Ceret a Prats de Molló.

Llíria, assegador de

1 Resposta

(Camp de Túria)

(o de la Creu de Llíria) Carrerada que travessa la comarca pel centre i que prové del Sistema Ibèric.

La utilitzen encara els ramats transhumants de les comarques veïnes de Sogorb–Requena. Arriba fins a les marjals del Puig de Santa Maria, Puçol, etc (Horta).

Kane, camí d’en

2 Respostes

(Ciutadella / Maó, Menorca)

Camí ral entre els dos municipis, fet construir pel governador britànic Richard Kane. Iniciat el 1713, s’obrí a la circulació el 1720.

Té 51,5 km de llargada i una amplada de 30 peus anglesos (9,14 m). Les obres foren dirigides per William Scholy. És equidistant de les costes de Tramuntana i de Migjorn.

Fou restaurat en 1800-01. Fou la via de comunicació bàsica per a l’illa fins al 1900, que hom acabà l’actual carretera.

Irta, serra d’

10 Respostes

(Baix Maestrat)

Massís muntanyós, el més oriental dels que formen el bloc de la comarca. Darrer estrep del massís cretaci del Maestrat, que s’estén paral·lela a la costa, entre aquesta i la vall d’Alcalà de Xivert.

Assenyala, al nord, el límit del pla de Vinaròs, i per la part meridional és separada de la serra del desert de les Palmes (a la Plana de Castelló) per la rambla de les Coves. Arriba als 573 m; l’altitud disminueix devers el mar, i determina una costa aspra amb espadats, com el cap d’Irta.

El quart d’Irta és una de les quatre parts en què es divideix el municipi de Peníscola.

L’any 2002 fou declarat Parc Natural per la Generalitat Valenciana.

Enllaç web: Parc Natural de la Serra d’Irta