(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Veure> Santes Creus de Bordell (antiga església).
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Veure> Santes Creus de Bordell (antiga església).
Altre nom de l’església de Sant Jaume del Barretó.
Veure> Sant Llorenç de Boada (antiga església romànica).
(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)
Veure> Sant Pere dels Bigats (antic priorat benedictí).
(Santa Maria la Mar, Rosselló)
Veure> Sant Andreu de Bigaranes (antiga església).
Bell-lloc, Santa Maria de (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà) Veure> Santa Maria de Bell-lloc (església i antic monestir).
Bell-lloc, Santa Maria de (Besalú, Garrotxa) Veure> Santa Maria de Bell-lloc (antiga església).
(ort ant: Belloc) Santuari i antiga església de Santa Maria de Bell-lloc, situada a 1.688 m alt, en un planell unit pel coll de Jovell al pic de Mollet, darrer contrafort del massís del Carlit.
De construcció romànica, és esmentada ja el segle XIII com a santuari de la Mare de Déu de Bell-lloc, imatge conservada a l’església de Dorres.
El 1579 s’hi establiren els trinitaris, els quals hi construïren un convent, però hagueren d’abandonar-lo aviat per manca de recursos; entre la fi del segle XVII i la Revolució Francesa (1793) hi hagué un convent de servites.
El convent i una gran part de l’església són destruïts.
Veure> Sant Jaume del Barretó (església romànica del segle XII).
Veure> Sant Nazari de Barbadell (església).
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 16,86 km2, 827 m alt, 108 hab (2012)

(fr: Coustouges) Situat al peu del pic del Capell, a la zona muntanyosa que limita amb l’Alt Empordà i la Garrotxa. Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i al vessant esquerre de la capçalera de la Muga. El terreny és muntanyós i la superfície forestal hi és important, amb boscs de rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig.
La vida econòmica local és basa principalment en la ramaderia (bestiar oví i cabrum) i la fabricació de calçat, tradicional al municipi. També hi ha alguns jaciments de coure. Àrea comercial de Perpinyà. La població, amb tot, tendeix a disminuir.
El poble es troba emplaçat a la partió d’aigües entre la Muga i el Tec, en un ample coll; l’església parroquial de Santa Maria és romànica (segle XII), amb una sola nau i n’és molt notable la portalada, precedida d’un vestíbul, amb arquivoltes esculpides amb decoració vegetal i d’animals fantàstics.
El terme comprèn també el poble de Vila-roja.