Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Llauradó i Mariscot, Martí

(Barcelona, 1903 – 1957)

Escultor. Féu el seu aprenentatge amb Borrell i Rebull.

Exposà per primera vegada, a Barcelona, el 1929. Obtingué diversos premis importants, com a l’exposició del Nu (1933), del Cercle Artístic de Barcelona, on presentà un important Nu femení, i a l’exposició nacional de Madrid del 1934, on guanyà una primera medalla.

Obtingué, a la postguerra, altres premis importants a Sevilla, Madrid i Barcelona, i participà, per invitació, a dues biennals de Venècia.

Fou professor a l’Institut-Escola de la Generalitat. Conreà també el dibuix. Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.

La seva obra s’inclou dins la tendència postnoucentista, encara que hi ha un interès ben clar per buscar un major realisme.

Lagar Arroyo, Celso

(Ciudad Rodrigo, Castella, 4 febrer 1891 – Sevilla, Andalusia, 6 setembre 1966)

Pintor i escultor. Format primer com a escultor amb Miquel Blay a Madrid, i després a Barcelona i a París.

Es donà a conèixer (1915) a les Galeries Dalmau de Barcelona, on després exposà sovint. El mateix any féu una fecunda estada a Girona.

Creà l’anomenat planisme, estil dins el qual féu algun paisatge del port de Barcelona.

Juyol i Bach, Alfons

(Barcelona, 10 maig 1860 – 29 setembre 1917)

Escultor. Treballà sobretot en obres aplicades a l’arquitectura, en pedra, marbre i terra cuita.

La seva col·laboració fou sol·licitada per molts arquitectes.

Julio Antonio *

Deixa un comentari

Veure> Antonio, Julio  (Antoni Juli Rodríguez i Hernández, escultor català, 1889-1919).

Julià, Onofre

Deixa un comentari

(Florència ?, Itàlia, segle XV – Villena, Alt Vinalopó, 1426 ?)

Escultor. Actiu a la seu de Barcelona, on realitzà la pila baptismal de marbre l’any 1433 i diverses claus de volta del claustre.

Se l’ha identificat amb l’artista contemporani conegut amb el nom de Julià el Florentí, actiu a València vers el 1420, on féu els 12 relleus d’alabastre de la tanca del cor de la seu, que fins al segle XVIII van tenir un emmarcament goticista, renovat després amb un de tipus neoclàssic.

Juanpere i Huguet, Salvador

Deixa un comentari

(Vilaplana, Baix Camp, 17 abril 1953 – )

Escultor i pintor. Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona.

Si inicialment els seus treballs pictòrics tenien un fort component realista, més tard es decantà pel paisatge geomètric.

Des del 1980 se centrà en l’escultura, primer en fusta com a material que el posa en contacte amb les formes naturals i, més endavant, amb la pedra.

L’any 1996 presentà una exposició individual al Palau de la Virreina de Barcelona.

Enllaç: Juanpere

Jou i Francisco, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 novembre 1891 – Sitges, Garraf, 19 abril 1964)

Escultor. Deixeble de V. Vallmitjana i de P. Gargallo.

Anà a viure a Sitges, on va fer gairebé tota la seva obra, en general treballada directament sobre pedra.

Decorà escultòricament el museu Maricel i creà un gran nombre d’escultures amb funció decorativa (l’Escut de la Casa de Correus, el Sant Francesc del Parc Zoològic, ambdós a Barcelona, etc).

Fou professor de l’Escola Massana durant vint anys.

Jordi de Déu *

Deixa un comentari

Nom d’esclau de l’escultor català Jordi Joan  (segle XIV-després 1406).

Joan, Pere

6 Respostes

(Tarragona ?, 1394/97 – Catalunya, després 1458)

Escultor. Fill de Jordi Joan, i germà d’Antoni. El més important de la Catalunya del segle XV.

La gran qualitat formal de la seva obra és posada al servei de l’expressió del món interior. Recull la tradició de l’escultura catalana dels segles XIV i XV i, coneixedor dels corrents artístics de l’època es decantà pel corrent franco-flamenc, que aplicà amb un realisme extraordinari.

Entre el 1416 i el 1418 féu la decoració de la portalada del jardí de la diputació de Barcelona i el medalló que en presideix la façana, amb la representació de sant Jordi matant el drac, on es manifesta com un artista ja format i de vigorosa execució. Realitzà la primera clau de volta després del cimbori a la nau central de la seu de Barcelona amb la imatge de déu Pare l’any 1418.

Se li encarregà, a instàncies de l’arquebisbe Dalmau de Mur, el retaule de santa Tecla de la catedral tarragonina (1426-33), obra mestra de l’escultura gòtica catalana del segle XV.

El 1434 començà el retaule de la catedral de Saragossa, també per encàrrec de Dalmau de Mur, aleshores arquebisbe d’aquesta ciutat, del qual es conserven el basament, la predel·la i quatre muntants al cos superior.

El 1450 Alfons IV el Magnànim el cridà a Nàpols, on treballà en la decoració del Castell Nou, construït per Guillem Sagrera, fins al 1458, encara que no es pot precisar quines obres hi va fer.

Joan, Jordi

(Messina, Grècia, segle XIV – Tarragona ?, després 1406)

Escultor. Venut com a esclau a Barcelona, fou comprat per l’escultor Jaume Cascalls, de qui fou deixeble i ajudant. En morir aquest, s’emancipà i canvià el seu nom primer, Jordi de Déu, pel de Jordi Joan.

El 1363 apareix treballant a Poblet amb el seu mestre i amo, el 1377 era a Cervera (sepulcre de Ramon Serra el Major, i un retrat a la capella de Sant Martí, a l’església de Santa Maria).

El 1385 fou nomenat escultor de Tarragona, on contractà pel seu compte el retaule de Vallfogona de Riucorb. Realitzà el retaule de Sant Llorenç a Santa Coloma de Queralt (1386-87) i, entre 1380 i 1391, les tombes del rei Joan I de Catalunya, de les seves mullers i fills i de la infanta Joana d’Empúries a Poblet.

Féu els capitells d’una ala del claustre de Ripoll (1390), les creus de terme de Montblanc i Santa Coloma de Queralt (1393 i 1402) i el 1400 cobrà la decoració de la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Se li atribueix també la decoració de la tanca del cor i de l’escala del púlpit de la seu de Barcelona.

Estilísticament fou influenciat pel seu mestre, però el caracteritzà una estilització major, sempre decorativa i potser una menor intensitat psicològica en el retrat.

Deixà dos fills, també escultors, Antoni i Pere Joan.