Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Michael Lochner

Lochner, Michael

(Alemanya, segle XV – Barcelona, 1490)

(o Miquel Lluch, o Loquer)  Escultor i tallista gòtic. Establert a Barcelona a partir del 1483.

Se li atribueix el retaule de Tots Sants i el relleu del timpà de la porta de la Pietat, a la seu de Barcelona.

Realitzà el retaule de Sant Pere de Premià de Dalt, malmès el 1936, i els pinacles de la carreuada alta del cor de la seu de Barcelona, que deixà inacabats; aquesta obra, com també el retaule de Sant Antoni de la confraria dels paraires del monestir de Sant Agustí, fou continuada per Joan Frederic de Cassel.

El seu estil, d’una tècnica excel·lent, manifesta en les obres figuratives un caràcter dramàtic i expressionista.

Llorens i Gardy, Joan

(Boulogne-Billancourt, Illa de França, 18 juny 1938 – )

Escultor i ceramista. Conegut també amb el nom de Gardy Artigas. Fill de Josep Llorens i Artigas.

Format a París, on conegué Chagall, Braque i Giacometti, i al Japó, on estudià ceràmica antiga.

El 1959 s’instal·là a París i començà a col·laborar amb Joan Miró a les obres per a l’Exposició d’Osaka (1970).

Té, entre les seves escultures a l’aire lliure, una a l’autopista Barcelona–Girona, que palesa el seu gust per les formes orgàniques i pel bronze i els plàstics com a materials escultòrics.

Llopis i Climent, Antoni

(Gràcia, Barcelona, 28 desembre 1899 – Barcelona, 21 març 1984)

Escultor i medallista. Es formà a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis, i en escultura a Llotja.

És autor de restauracions i d’una imatge de la Mare de Déu de la Mercè, per a la catedral de Quito, que li valgué la medalla al mèrit cultural de la diputació de Barcelona.

Ha treballat al Museu Arqueològic de Barcelona com a restaurador i medallista.

Llobet i Hewitson, Xavier

(Barcelona, 1912 – segle XX)

Escultor.

Fundà la penya la Flora Graciense (1948), de la qual formaren part, entre altres, Ricard Suñé, S. Perarnau, J.M. de Sucre, etc. Participà en diverses exposicions col·lectives.

Ha conreat, especialment, el retrat i la figura: làpida d’Albert Llanas, i retrats de J. Barrillón, Ricard Opisso i altres personatges.

Llisas i Fernández, Ramon

(Barcelona, 1879 – 1952)

Escultor. Es formà a Llotja amb Josep Reynés i treballà amb escultors, com J. Llimona i Querol, i fou un gran admirador de Rodin. Residí sovint a París.

Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant set plantes. Concorregué a diverses exposicions i fou premiat a les Internacionals de Barcelona dels anys 1906, 1907 (amb Treball) i 1929.

Afeccionat a la música, deixa diversos retrats de cantants i músics: Hipòlit Làzaro, Francesc Costa. També féu un retrat de Joaquim Mir, amic seu, i per al qual féu obres.

Practicà també la pintura i el cartellisme.

Llimona i Benet, Maria

(Barcelona, 3 febrer 1894 – 26 octubre 1985)

Escultora. Filla de Josep Llimona i Bruguera, germana de Rafael i de Lluís, i muller del pintor Domènec Carles. Exposà amb el seu marit i en exposicions col·lectives.

La seva obra s’inclou dins el noucentisme. És autora d’una figura al·legòrica del monument al doctor Andreu (Tibidabo) i de les sirenes dels jardins de Santa Clotilde, de Lloret de Mar.

Lleó i Sánchez, Joan

(Melilla, 1926 – Barcelona, 4 setembre 2007)

Pintor, escultor i gravador. Format a Barcelona.

Les seves primeres exposicions són del 1942; participà en la major part de les exposicions organitzades per l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i el Saló de la Tardor de Barcelona de l’any 1951.

En el seu art hi ha una combinació de figuració i abstracció.

Lleida, escola de

(Lleida, segle XIII – segle XIV)

Nom d’un estil de monuments arquitectònics de la fi del romànic, caracteritzat per l’abundosa decoració geomètrica de les portalades. En són mostres importants Agramunt, Santa Coloma de Queralt i Vilagrassa.

Pel que fa a l’escultura, els exemples més importants són del segle XIV; en sobresurten el retaule d’Anglesola i els sepulcres dels comtes d’Urgell, traslladats als EUA. A la segona meitat del segle la rica personalitat de l’escultor reial Jaume Cascalls n’orientà l’estil; el seguiren Bartomeu Robio i Pere Aguilar.

Posteriorment s’adverteix en aquesta escola l’influx borgonyó, que palesen les escultures de la seu lleidatana.

Llavina, Miquel

(Barcelona, vers 1679 – 1725)

Escultor. Fill de Miquel.

Féu una maqueta per a l’acabament del Retaule de Sant Oleguer (1703) de la seu de Barcelona i construí la mesa del retaule de la Geltrú (1713).

Fou probablement el pare de Gaspar Llavina  (Barcelona, vers 1705 – 1727)  Escultor. Fou el darrer membre d’aquesta família que es dedicà a l’escultura.

Llavina, Miquel

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

(o Llavínia)  Escultor. Gendre de Domènec Rovira, amb el qual obrà el Retaule de la Santa Creu i Santa Magdalena de l’església de Figueres.

L’any 1680 féu un projecte per a la façana de la catedral de Girona, que es realitzà amb considerables modificacions. Fou un dels qui, l’any 1678, sol·licitaren la creació del gremi d’escultors de Barcelona.

Fou pare de Miquel.