(Catalunya, segle XVI)
Tallista.
L’any 1524 féu l’obra de talla del retaule que havia de pintar Pere Nunyes per a l’església de Sant Julià d’Argentona i, tres anys després, obrà un altre retaule semblant per a Santa Agnès de Malanyanes.
Tallà part del cadirat del cor de la parròquia de Sant Miquel de Barcelona.
(Rosselló, segle XV)
Fuster i tallista.
El 1411 va rebre l’encàrrec de dos mercaders gironins de fer un tabernacle i un altar dedicat a Sant Miquel, sota la inspecció de l’argenter Francesc Artau i del pintor Francesc Borrassà I.
Aquest mateix any li fou encarregat un tabernacle en un retaule dedicat a Sant Martí per a la parròquia de Sant Martí Sacosta.
(Tarragona, segle XIX)
Arquitecte i escultor. Conegut per Vicentó.
Autor de la Presentació al temple de la catedral de Tarragona, féu diverses altres obres per a la seu i altres esglésies tarragonines.
Fou arquitecte de l’Acadèmia de Sant Carles de València i projectà el Teatre Principal de Tarragona (1820).
Diversos dibuixos seus de la Guerra del Francès es conserven al Museu Arqueològic de Tarragona, a la fundació del qual ell contribuí decisivament.
(Reus, Baix Camp, 25 abril 1835 – Barcelona, 8 gener 1918)
Escultor. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i completà la seva formació a la de San Fernando de Madrid.
Posseïdor d’un bon ofici, la seva obra pertany al gust acadèmic, però amb un cert esperit anecdòtic i ornamental.
L’obra més coneguda és La senyoreta del paraigua, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. En aquest mateix parc féu un grup escultòric per a la gran cascada.
És, també, autor de les estàtues que decoren la nova façana de la seu barcelonina.
(Barcelona ?, vers 1656 – 1706)
Escultor. Fill del també escultor Joan Roig, amb el qual es formà. Fa de mal destriar l’obra que correspon a cadascun a causa de la coincidència de nom i cognom.
Tanmateix cal atribuir-li amb tota seguretat, per les dates, els models dels canelobres monumentals (1703) de la seu de Palma de Mallorca i de l’urna de Sant Bernat Calbó de la seu de Vic (iniciada el 1701 i que, amb la col·laboració de diferents escultors, no s’acabà fins al 1727); ambdues obres foren executades en argent per l’orfebre Joan Matons.
Fou autor també de part del retaule del Roser de l’església de Santa Caterina de Barcelona, que deixà inacabat a la seva mort i que fou continuat per Pere Costa (1732-35) i per Josep Sunyer (1736).
(Barcelona, 1629/35 – 1704)
Escultor. Fill d’un seller, no volgué seguir la tradició familiar. Deixeble de Domènec Rovira, el Gran.
En 1660-61 i 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667. L’any 1688 obrà el plafó principal del retaule de Sant Pere Nolasc de la catedral de Barcelona i, el mateix any, contractà l’execució del retaule de Sant Pacià, també per a la seu barcelonina.
Altres obres seves foren el retaule del Sant Crist de l’església de Sant Vicenç de Rupià (1691) i el retaule major d’Alforja (1695) i de Vilanova de Prades (1695).
Algunes d’aquestes obres foren executades amb la col·laboració del seu fill Joan Roig i Gurri, també escultor.
Fou un dels promotors del gremi d’escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació (1680), i en fou clavari.
Veure> Julio Antonio (escultor monumentalista català, 1889-1919).
(Terrassa, Vallès Occidental, 25 desembre 1843 – Barcelona, 5 gener 1893)
Escultor. Fou deixeble de Talarn. En 1869 fou pensionat a Roma, on visqué uns tres anys.
La seva salut malmesa el féu retirar-se a Cauterets, on fundaria una acadèmia. També treballà a París.
Féu escultura al·legòrica i religiosa.
(Reus, Baix Camp, 2 febrer 1877 – Verges, Baix Empordà, 3 octubre 1939)
Escultor. Format a la càtedra de Casals i Vernis, estudià a l’Académie des Beaux-Arts de París.
Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1896 i a la del 1907. El 1906 retornà de París i s’establí a Sarrià (Barcelona).
Exposà, individualment, a la Sala Parés el 1914 i, col·lectivament, a l’Exposició de Primavera del 1932.
És autor, entre d’altres, de Vell captaire a la porta d’una església, Sant Josep i el nen Jesús, Sant Francesc i de diversos retrats d’Alfons XII de Borbó.
(Catalunya, segle XIV)
Escultor gòtic. Va treballar a Lleida juntament amb Jaume Cascalls, mestre major del retaule principal de la seu de Lleida. Se li atribueixen els relleus més antics d’aquest retaule, executat entre el 1361 i el 1372, entre altres un amb la representació de la Pentecosta.
El 1376 va rebre una quantitat per l’obra del sepulcre, no conservat actualment, de Guillem Ramon de Montcada, a la seu de Lleida. Aquest mateix any era mestre major d’aquesta catedral i, consegüentment, successor en aquest càrrec de Jaume Cascalls.
Dades dels Països Catalans 