Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Mora, Josep de

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1638 – Granada, Andalusia, 1725)

Escultor. Era germà de Dídac i fill de Bernat. És l’artista més notable dels tres. Fou ajudant d’Alonso Cano i de Sebastián Herrera a Granada. Més tard anà a Madrid, on fou escultor de Carles II.

En aquest període féu una notable imatge de la Concepció per a l’església madrilenya de San Isidro. Posteriorment tornà a Granada, on visqué encara trenta anys. Hi esculpí obres de mèrit, com les vuit estàtues de la capella del Cardenal, a la catedral de Còrdova, i una imatge de Sant Tomàs per a la mateixa seu.

Mora, Bernat de

1 Resposta

(Porreres, Mallorca, 1614 – Granada, Andalusia, 1684)

Escultor. A 26 anys anà a Baza (Andalusia), on es casà i emparentà amb la família Mena. Instal·lat a Granada el 1650, fou un quant temps cap del taller dels Mena. En arribar Alonso Cano a Granada fou deixeble seu.

Les seves obres conegudes són posteriors a aquesta influència: Ecce Homo (Granada, Capilla Real), Sant Miquel (Granada, ermita del sant), Sant Rafael i Sant Joan de Déu (Granada, església de Sant Joan de Déu).

Diverses vegades l’ajudaren els seus fills Raimon, Cecili, Josep de Mora i:

Dídac de Mora (Illes Balears, segle XVII – Granada, Andalusia, fi segle XVII)  Escultor. Treballà amb Alonso Cano a Granada. Deixà imatges notables a diversos temples granadins.

Montbrai, Aloi de *

Deixa un comentari

Veure> Aloi de Montbrai (escultor català del segle XIV).

Moltó i Such, Antoni

Deixa un comentari

(Altea, Marina Baixa, 5 febrer 1841 – Granada, Andalusia, juny 1901)

Escultor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a la de San Fernando. Residí un quant temps a Roma i a Buenos Aires. Treballà molt a Granada.

Destaquen entre les seves obres: Fra B. de les Cases emparant un indi, estàtues per a l’església de San Francisco el Grande de Madrid i el Monument a Narváez.

Molins, Jaume -escultor-

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII – 1781)

Escultor. Deixeble de Tomàs Artigues. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, càrrec que mantingué quan la institució es transformà en Acadèmia de Sant Carles (1768).

Féu diverses obres a l’església de la Congregació de València, el retaule major de l’església del Salvador de Requena, els retaules del creuer de la parròquia de Dénia i el retaule major de l’església d’Almenara.

El seu fill i deixeble fou Jaume Molins (País Valencià, segle XVIII – València, 1782)  Escultor. Esdevingué director de l’Acadèmia de Sant Carles de València i macer de la ciutat. És autor de les escultures de la façana de l’església de Montesa i del retaule major de l’església del Col·legi de Sant Tomàs de Villanueva, a València.

Miró i Roca, Antoni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1944 – )

Pintor i escultor. Ha fet nombrosos murals a l’estat espanyol i a Anglaterra.

Membre fundador del grup Alcoiart i del Gruppo Denunzia, pertangué també als grups Verein Berliner Künstler i Art Actual. Obtingué la medalla d’or de la II Mostra Internazionale di Pittura e Grafica (1972), a Siracusa.

La seva obra, iniciada el 1960 i que arrencava de l’expressionisme, es concretà en un realisme de denúncia social, com manifesta la sèrie Amèrica negra (1972).

Miró i Bravo, Antoni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1 setembre 1944 – )

Pintor. Iniciat en l’expressionisme, que conreà fins l’any 1967, i al qual pertanyen les obres Crit, dejuni forçós, Les tres gràcies i El boig, travessà una època abstracta que culminà en una altra, connexa amb la problemàtica de l’home i l’entorn que el condiciona. Els relleus visuals (1968) correspon a aquest període d’investigació. El mateix any realitzà Vietnam 68, obra molt allunyada de l’anterior.

Fou en aquesta etapa que començà de realitzar les seves escultures, metàl·liques sobretot. El 1972 féu metal·lografies sobre la situació dels negres als EUA (L’espera, Vencerem, Lluita d’infants), amb un llenguatge directe i un colorit viu.

Rebé també, com tot el moviment aplegat a Crònica de la Realitat, les influències del llenguatge i la visió del pop-art: Gioconda (1973), Recerca de la pau (1975), la carpeta Antoni Miró, One dollar (1975). Altres obres són: Pinteu Pintura (1980-90) i Vivace, des del 1991.

Miranda i Casellas, Ferran

Deixa un comentari

(València, 1842 – Nova York, EUA, 9 maig 1925)

Escultor. Deixeble de Pasqual Agulló i d’Antoni Marzo i Pardo. El 1860 anà a Madrid, on treballà com a deixeble de Josep Piquer. Més tard anà a París (1867) i després a Nova York.

Entre les seves obres cal esmentar Ignacio Vergara i el Príncep d’Astúries.

Mengual, Juli Vicent *

Deixa un comentari

Veure> Vicent i Mengual, Juli  (escultor valencià, 1891-1940).

Mediterrània -escultura-

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, 1901)

Escultura d’Aristides Maillol. Inicialment anomenada El pensament. Nasqué d’una terracota el 1900 i fou realitzada l’any següent. Hom l’ha definida com a “dona asseguda, equilibrada, arcaica, d’una plenitud somàtica i d’una pau mental perfecta“.

N’hi ha de diverses versions: en marbre, al jardí de les Tulleries de París, de pedra, a Winterthur, i de bronze, a la casa de la vila de Perpinyà. També hi ha la versió de bronze sobre la tomba de l’artista a la seva casa nadiua de Banyuls de la Marenda.

Encara s’hi nota una influència de Rodin, però ja indica el retorn de Maillol a les constants d’un art mediterrani.