(País Valencià, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor. És autor d’un Sumario de la vida y hechos del rey don Jaime I de Aragón, llamado el Conquistador (1806-07).
Tornamira de Soto, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Tormo i Julià, Bartomeu
(Albaida, Vall d’Albaida, 1718 – Caudete de las Fuentes, Plana d’Utiel, 1773)
Escriptor. Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo i Julià. Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València.
Deixà inèdits diversos col·loquis i una breu peça còmica, La fira d’Albaida. A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana, composició en versos apariats de 6 i 10 síl·labes, plena d’incorreccions gramaticals, on crítica els costums del seu temps, fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880.
Tordera i Lledó, Francesc
(Alacant, 4 octubre 1826 – 29 setembre 1889)
Escriptor. Presidí la societat teatral El Fènix.
És autor de diverses obres de teatre, la més coneguda de les quals és la bilingüe Un fill digne d’Alacant o Entusiasmo contra el moro, editada el 1860. Escriví preferentment en català, idioma que empraria també a la seva producció poètica.
Tomàs i Mut, Pere
(Illes Balears, segle XIX)
Escriptor. El 1846 estrenà amb èxit l’Entremès d’En Roacó Florit i de Na Faldo.
Togores i Sanglada, Josep de
(Palma de Mallorca, 12 juliol 1767 – 1 octubre 1831)
Escriptor. Era comte d’Aiamans. És autor d’un Diccionari mallorquí-castellà.
Togores i d’Olesa, Francesc de
(Palma de Mallorca, 29 novembre 1650 – 9 gener 1730)
Eclesiàstic. Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales. Estudià drets i teologia a Mallorca. Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat. Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca.
Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos (1700) i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lul·lians.
Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes.
Togores, Arnau
(Illes Balears, segle XVII)
Escriptor. És autor d’una obra en vers, que s’ha perdut, dedicada a la Concepció.
Tixedor i del Solà, Francesc Xavier de
(Prada, Conflent, 3 desembre 1715 – 12 setembre 1778)
Jurista. Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Vilafranca de Conflent i Capcir.
El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante, obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars. També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae… institutiones (1759).
Fou pare de Francesc Xavier Valeri de Tixedor.
Timoneda, Joan
(València, 1518/20 – 1583)
Escriptor i editor. Va recollir narracions molt breus de caràcter popular en Sobremesa y alivio de caminantes (1563) i El Patrañuelo (1567). En teatre tradueix Plaute en prosa i el fa assequible al públic popular. En la Tragicomedia llamada Filomena, que adapta o refon, desplega tota l’acció davant l’espectador amb variacions de localització i així s’aparta dels cànons clàssics i s’anticipa a Lope de Vega.
Quasi tota la seva obra pertany a la literatura castellana, ja que Timoneda, fill d’un assaonador d’Alcanyís, considerava que la seva llengua natural era la valenciana, però escrivia en castellà, segurament per raons comercials; usà el valencià només en alguna narració dels llibres esmentats i en dos actes sacramentals titulats El castell d’Emmaús i L’Església militant, que juntament amb quatre d’escrits en castellà formen els dos volums titulats Ternarios sacramentales.
El castell d’Emmaús s’inspira en el Paso de las Aceitunas de Lope de Rueda, en l’Evangeli segons sant Lluc i ben probablement en algun tractat de teologia; en L’Església militant hi intervenen Felip II i el papa Gregori XIII; l’Església s’hi conhorta de les persecucions que sofreix en diversos països amb la fidelitat de València; hi és al·ludit falaguerament sant Joan de Ribera, que volia per a València un teatre religiós teològicament combatiu, i no tradicional i sentimental com era el dels misteris.
Dúctil i acomodatici, va acceptar l’encàrrec que li havia fet Ribera i, castellanitzant primerenc, va temptejar la introducció de l’idioma del país per tal d’aprofitar la tradició dels misteris.
Obres de la Contrareforma no eren adients amb l’esperit del país, que no va trigar a reprendre la tradició, més aviat folklòrica, dels misteris, la qual ha arribat als nostres dies.
Thous i Orts, Maximilià
(San Esteban de Pravia, Astúries, 30 novembre 1875 – València, 27 novembre 1947)
Periodista i escriptor. Fill de Joaquim Josep Thous i Orts. De família valenciana, residí des de petit a València, on fundà la revista “El Gladiador” i col·laborà a “El Criterio” i “El Palleter”, que editava el seu oncle, Gaspar Thous i Orts. Treballà després a “El Correo Valenciano” i “El Correo” (1899-1910).
Fundà i dirigí la revista literària “El Guante Blanco” (1912-18) i el setmanari taurí “El Sobaquillo”. Dirigí “La Correspondencia de Valencia”, feta òrgan de la Unió Valencianista, partit pel qual fou candidat a distintes eleccions municipals.
Per al teatre escriví comèdies i sarsueles: De Carcaixent i dolces (1896), Portfolio de Valencia (1898), Moros y cristianos, La escala de Jacob, A la vora del riu, mare, Ama, hi ha foc?, Foc en l’era, L’últim lleó, El dragó del Patriarca, El rei de les auques i La cua de la rabosa.
Escriví les lletres -catalana i castellana- per a l’himne de l’Exposició Regional Valenciana, i la del pas doble El faller, amb música de Josep Serrano. Publicà poemes en diverses revistes i obtingué la flor natural als jocs florals de València (1901). Promogué i dirigí durant la Segona República un museu etnogràfic a València, desaparegut després.
Dades dels Països Catalans 