(Palma de Mallorca, 1797 – segle XIX)
Escriptor i eclesiàstic. Escriví en castellà i en llatí.
Fou poeta, erudit i traductor de les faules d’Isop.
(Palma de Mallorca, 1797 – segle XIX)
Escriptor i eclesiàstic. Escriví en castellà i en llatí.
Fou poeta, erudit i traductor de les faules d’Isop.
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1929 – Alacant, 2009)
Escriptor. És autor de contes apareguts a diverses publicacions periòdiques i de la narració Vuelta al hogar (1963).
Ha obtingut a Madrid el premi Sésamo de 1962 i a Alacant el concedit per la Biblioteca Gabriel Miró el 1963.
(Girona, 1898 – segle XX)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions catalanes. Obtingué alguns premis.
(Catalunya, segle XIX)
Escriptor. Publicà Lo desmemoriat (1881) i La mujer igual al hombre (1885).
És autor d’altres escrits.
(Palma de Mallorca, vers 1455 – agost 1518)
Eclesiàstic. El 1496 era domer de la catedral de Mallorca.
És autor de l’Ordinarium de administratione sacramentorum… Secundum ritum almae Sedis Maioricarum (València, 1516) i de la Consueta de sanctis, i col·laborà en la redacció de la Consueta de sacistia, ambdues inèdites.
Hom creu amb fonament que tingué cura de l’edició del Misale i del Breviarum secundum usum almae Maioricensis Eclesiae, impresos a Venècia el 1506.
El seu sepulcre és a la capella del Sant Crist de la seu de Mallorca.
(València, 1623 – Madrid, 1694)
Noble i escriptor. Era marquès de Castellnou i de Ponts, i baró de Massalavés, Paranxet i Prades.
Fou gentilhome de cambra de Joan d’Àustria, el fill de Felip IV. Més tard ocupà el càrrec de majordom a la cort de Carles II. També fou membre del Consell d’Aragó. Tingué una participació molt destacada a les Corts de Saragossa de 1677.
Ja d’edat i havent restat vidu, s’ordenà sacerdot, encara que tenia fills.
És autor de les comèdies Lo mejor es lo mejor, Vencer al fuego es vencer, El más heroico silencio i d’altres.
(Castelló de la Plana, segle XIX – 1918)
Escriptor. És autor d’algunes obres teatrals en castellà. La titulada Teresa obtingué un cert èxit.
(Elx, Baix Vinalopó, 1820 – Madrid, 1866)
Escriptor costumista. D’origen humil, de molt jove s’instal·là a Madrid, on publicà articles en diversos periòdics, com “El Laberinto”, del qual fou director.
Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón (1861).
Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda (1846), Ayer, hoy y mañana (1853), quadres de la vida de l’època, i la novel·la Fe, esperanza y caridad (1850).
Traduí al castellà Los misterios de París, de Sue.
(Llucmajor, Mallorca, 23 desembre 1772 – Palma de Mallorca, 16 març 1847)
Frare franciscà exclaustrat.
L’any 1840 publicà a l’illa un Diccionari mallorquí-castellà i el primer que s’ha donat a llum, que inclou un recull d’adagis mallorquins, i un interessant Diccionaret de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no se usen, compost per N. Per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March.
(Olocau de Carraixet, Camp de Túria, 1623 – País Valencià, 1670)
Escriptor. Senyor de Saranyana, cavaller de Montesa i batlle de Morella.
És autor d’una Miscelánea sacra de varios poemas (1658), d’una paràfrasi en castellà de la biografia de sant Antoni Abat del patriarca Atanasi (El sol de Oriente…, 1665) i d’una Vida de san Jorge (publicada el 1738), i deixà inèdita una història del santuari de la Balma.
Algunes poesies seves figuren en edicions coetànies.