Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Frígola, Jeroni

(València, segle XVI – Porta-Coeli, Itàlia, 1651)

Frare cartoixà. Fou prior de la cartoixa de Porta-Coeli dues vegades, i també de la de Valldigna.

És autor de molts escrits religiosos.

Fressé-Montval, Enric

(Perpinyà, 1795 – París ?, França, segle XIX)

Escriptor. Residí a París, on fou professor de l’Institut Històric i de l’Ateneu Imperial.

És autor d’obres docents i d’altres escrits, tots en francès.

Freixe, Jaume

(el Pertús, Vallespir, 1850 – 1915)

Historiador i escriptor. Fou un dels fundadors de la revista perpinyanesa “Ruscino”.

Publicà en francès diversos llibres sobre la història rossellonesa.

Franco i Martínez, Josep

(Sueca, Ribera Baixa, 3 març 1955 – )

Escriptor i pedagog. Mestre de professió. Col·laborà en la premsa i ha traduït diversos llibres i sèries de televisió.

Algunes obres seves són Ulisses (premi Tirant lo Blanc 1987), La sal (premi Ramon Muntaner 1988), La ciutat submergida (1991) i Quatre històries d’animals (1992).

En novel·la, destaquen Som irrepetibles (1987), Cendres de seductor (1987), L’enviat (1996) i Les potències de l’ànima (1997).

Francesc de Santa Bàrbara

(Olalla, Aragó, 4 març 1731 – València, 5 gener 1802)

Arquitecte i tractadista. Nom de religió de Francesc Aldàs i Pina. Estudià filosofia a Saragossa, teologia a Xàtiva i matemàtiques i arquitectura amb el seu oncle, l’arquitecte carmelità Albert Pina.

Després de professar en l’orde dels jerònims (1757), projectà diversos edificis religiosos, entre els quals l’església de Burjassot, el claustre de Sant Miquel dels Reis de València (1763), la capella del sagrari de l’església de Rubiols de Móra, de l’església dels Salesians de València i de la parròquia de Xest.

Traduí del francès tractats d’arquitectura i de geometria, i escriví un Calendario perpetuo i un Compendio de los reyes de Nápoles de la casa de Aragón.

Francès de Castillo i Berenguer, Joan

(Muro del Comtat, Comtat, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)

Escriptor. Era advocat del Reial Consell.

Publicà una Historia grande, real y Discursos públicos, mena de resum de fets esdevinguts en territori espanyol l’any de l’edició (1746).

També és autor del manuscrit titulat Obras místicas, políticas y gubernativas.

Foz i Burgués, Brauli

(Fórnols de Matarranya, Matarranya, 1791 – Borja, Aragó, 20 abril 1865)

Escriptor. Fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, passà força temps a França, on estudià.

El 1823 fou nomenat catedràtic de grec a Saragossa, però, liberal com era, aquell mateix any hagué d’anar-se’n a França. En tornà el 1834, i tornà a ocupar la càtedra (1835-62). Fundà a Saragossa el periòdic “El Eco de Aragón” i el dirigí (1837-42).

Publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història i la novel·la Vida de Pedro Saputo (1844), i deixà inèdites nombroses peces teatrals en castellà.

Foxonet, Emili

(el Soler, Rosselló, 1890 – Perpinyà, 1972)

Escriptor i militar. Oficial d’artilleria, en jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes. Fou tresorer del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i després de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.

És autor dels llibres de poesia titulats Somnieigs poètics (1964), Esfullament d’ànima (1966), Itinerari espiritual (1968) i Últims cants (1971).

La seva obra d’estudi consta d’una Gramàtica catalana (1969) i d’un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna (1970).

Forteza i Pinya, Miquel

(Palma de Mallorca, 16 juliol 1888 – 9 novembre 1969)

Escriptor i enginyer de camins. Germà de Bartomeu i de Guillem. Fou cap d’Obres Públiques de les Balears (1940-58) i president de l’Obra Cultural Balear (1962-69) i un dels membres, de segon rengle, de l’Escola Mallorquina.

Publicà els poemes L’estela (1919), L’íntim recer (1935) i Ressons (1951), i tres llibrets d’òpera en català: Nuredduna (1947), musicat per Antoni Massana, El Castell d’Iràs i no Tornaràs (1955) i Santah (1955), a part d’unes rigoroses versions de poetes estrangers, algunes de les quals recollí en el volum Rosa dels vents (1960), i de l’assaig històrico-sociològic Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966).

Forteza i Pinya, Bartomeu

(Palma de Mallorca, 1894 – 7 juliol 1957)

Escriptor. Germà de Guillem i de Miquel. Col·laborà a “La Nostra Terra”. Traduí poesies franceses, sobretot de La Bruyère, recollides en el volum Roses de França.

És autor del llibre de poemes Dansa de les hores, inscrit dins l’estètica de l’Escola Mallorquina, i d’un estudi sobre la poesia de Joan Alcover i Maspons.