(Perpinyà, 1889 – 1956)
Militar i escriptor. Oficial de l’exèrcit francès, fundà “La Renaissance Catalane” i “L’Éveil Catalan”.
Publicà una antologia de poesia catalana i obres teatrals de caire festiu i popular.
Janicot, Albert
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Janer i Mulet, Maria de la Pau
(Palma de Mallorca, 13 gener 1966 – )
Escriptora. Filla de Gabriel Janer i Manila.
En el camp de la narrativa ha publicat Els ulls d’ahir (1988), L’hora dels eclipsis (1989), Màrmara (1994), Natura d’anguila (1995), Orient, Occident: dues històries d’amor (1998), Lola (1999, premi Ramon Llull), Els deu manaments de la felicitat (2002), Rondalles catalanes del príncep encantat (5 volums), Passions romanes (2006), Quan siguis lliure (2015), entre d’altres.
És autora també de literatura juvenil i de diversos treballs d’investigació relacionats amb la literatura tradicional.
Janer i Manila, Gabriel
(Algaida, Mallorca, 1 novembre 1940 – )
Escriptor i pedagog. Es llicencià en lletres i féu una ràpida carrera literària amb novel·les realistes i alhora poemàtiques, com: L’abisme (1969), El silenci (1970), Han plogut panteres (1971), Els alicorns (1972), Tango (1977), Els rius de Babilònia (1985), La dama de les boires (1985), etc.
També ha publicat reculls de narracions: El cementiri de les roses (1972), Paradís d’orquídies (1992), etc. Per al públic infantil ha escrit narracions, teatre i novel·les.
El 1994 va aconseguir el premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. És autor també de diversos assaigs sobre història i cultura a Mallorca, sobre literatura infantil i sobre pedagogia del teatre.
Fou el pare de l’escriptora Maria de la Pau Janer i Mulet.
Jampy, Martí
(Castell de Vernet, Conflent, 11 setembre 1877 – pla Guillem, Vallespir, 28 juliol 1942)
Prevere i escriptor. Publicà estudis històrics sobre els monestirs del Canigó, de Cuixà i de les esglésies del Castell de Vernet i d’Elna.
És autor del reculls poètics Lliris, roses i violes (1914) i El Romanceret del Pessebre (1932).
Jafuda, Abraham ben
(Barcelona, segle XIII)
Escriptor hebreu. És autor d’obres jurídiques i teològiques.
Jaén i Fuentes, Ramon
(Elx, Baix Vinalopó, 30 abril 1883 – Califòrnia, EUA, 26 març 1919)
Escriptor. Es doctorà en dret i en lletres. Des del 1915 ensenyà llengua i literatura castellanes a l’acadèmia militar de West Point, de la qual passà a la universitat de Califòrnia.
És autor de traduccions, contes, les novel·les L’Almanguenà i La oración del huerto (1908) i d’altres escrits menors.
Ivars i Cardona, Andreu
(Benissa, Marina Alta, 15 febrer 1885 – Gata, Marina Alta, 8 setembre 1936)
Escriptor i religiós franciscà. Fou cronista del seu orde.
Publicà Cuándo y dónde murió el infante fray Pedro de Aragón (1916), Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia (1921) i Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV (1930).
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
Ishaq -varis hebreus-
Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí (Oriola, Baix Segura, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI) Autor jueu. D’ell es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.
Ishaq ben Mosé ha-Leví * Nom en hebreu de l’escriptor jueu Profiat Duran.
Ishaq ben Natan (Xàtiva, Costera, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV) Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-Gazzälï i altres obres de filosofia.
Ishaq ben Yehudà Gerundí (Girona, segle XIII) Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.
Ishaq Cabrit (Perpinyà, segle XIV – segle XV) Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l’hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand.
Ishaq ha-Leví Gerundí (Girona, segle XIII) Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l’estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu.
Ishaq ibn Sabarra (Catalunya, segle XIV – segle XV) Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic.
Ishaq Selomó Meir (Catalunya, segle XIV) Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega.
Ishaq ben Hayyim ben Abraham
(Xàtiva, Costera, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI)
Autor hebreu. Exiliat el 1492, residí un quant temps a Nàpols. El 1501 era a Constantinoble, on l’any següent compongué una paròdia de contracte de matrimoni.
A la Bodleian Library d’Oxford es conserva, autògraf, un manuscrit d’autobiografia i poesies.
Isern i Marcó, Damià
(Palma de Mallorca, 11 abril 1852 – Ciempozuelos, Madrid, 27 octubre 1914)
Escriptor i periodista. Estudià lleis i, a Madrid, s’afilià primer al partit carlista i fou redactor d'”El Siglo Futuro”; poc després se’n separà i dirijí “La Unión”, anomenada posteriorment “La Unión Católica”.
Fou diputat a corts i va escriure nombroses obres de caràcter social i polític.
Dades dels Països Catalans 