(Rosselló, segle XVIII)
Escriptor i eclesiàstic. Era rector de Palaldà.
És autor i recopilador de Càntics i Goigs que restaren inèdits, estudiats per investigadors moderns.
Molas, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Molar, Nolasc del *
Veure> Nolasc del Molar (caputxí i polígraf català, 1902-83)).
Mojica i Benito, Vicent
(Alacant, 16 maig 1923 – 7 octubre 1989)
Escriptor. Practicant en medicina i cirurgia. Col·laborà a diaris i revistes de Madrid i d’Alacant.
Ha publicat els llibres poètics Llamada al corazón (1958), Geografía del llanto (1963), Tríptico del azahar (1964) i La paz nos esperaba (1968).
Moià, Pere Tomàs
(Binissalem, Mallorca, 1769 – Palma de Mallorca, 1850)
Escriptor. Carmelità, conreà la poesia satírica en castellà i català i tingué una certa popularitat, especialment amb la composició Sa potada d’es frare.
Mogica, Josep
(Oriola, Baix Segura, segle XVII)
Jurista i escriptor. Fou empresonat per causes ignorades. Després prengué l’hàbit franciscà.
És autor de l’obra Panegíricos idilios (1647).
Miró i Maignon, Clemència
(Alacant, 30 desembre 1905 – Madrid, 1953)
Escriptora. Era filla de Gabriel Miró i Ferrer.
Les seves poesies foren publicades al volum d’edició pòstuma titulat Poemas (1959). També escriví el prefaci a l’edició d’obres completes del seu pare.
Miró i Garcia, Adrià
(Alcoi, Alcoià, 8 setembre 1923 – 8 abril 2011)
Escriptor en castellà. Estudià filosofia i lletres a les universitats de València, Madrid i Múrcia i s’hi especialitzà en Filologia Romànica. Anà a París, on treballà a l’Institut Pierrefitte i a l’Escola Nacional Superior d’Arts i Oficis com a professor.
Gran part dels seus treballs, d’història i d’art, són dedicats a diversos aspectes de la seva ciutat nadiua: Gonzalo Cantó: su vida, su teatro, su poesía (1967), Glosario de arte y artistas alcoyanos (1967), El humanista Andrés Sempere (1968), Autorretrato (1970), Escritores de Alcoy (1973), El combate político de Juan Botella y Asensi (1981) i Amando Blanquer en su vida y en su obra (1984).
Miró i Ferrer, Gabriel
(Alacant, 28 juliol 1879 – Madrid, 27 maig 1930)
Escriptor en castellà. Va estudiar dret a València i a Granada. Fou, de jove, lector assidu dels escriptors decadents europeus de la fi del segle XIX. Va viure ocupat en modestes tasques, primer a la diputació d’Alacant, després en una empresa editorial de Barcelona i, posteriorment, com a buròcrata en els ministeris de Madrid.
Aquestes dades biogràfiques, unides a una natural timidesa i retraïment, contribueixen a explicar alguns aspectes de la seva obra, la repetida evasió cap al paisatge natal, un cert lirisme contemplatiu i estàtic, trencat només per inesperats tocs tremendistes, i l’obstinada elecció de personatges abúlics i fracassats que passen per les seves novel·les, on la descripció sobrepassa a la narració, i l’ambient a l’acció.
Ni la qualitat de la seva obra ni l’aval d’Azorín, Palacio Valdés i Ricardo León foren suficients perquè fos acceptat a la Real Academia Española el 1927.
Col·laborà al “Diario de Barcelona” i “La Vanguardia”, alhora que elaborava l’obra narrativa.
Els seus principals llibres són Las cerezas del cementerio (1910), El abuelo del Rey (1912), Los pies y los zapatos de Enriqueta (1912), Figuras de la Pasión del Señor (1916), El libro de Sigüenza (1917), Humo dormido (1919), Nuestro padre San Daniel (1921), El obispo leproso (1926), Años y leguas (1928).
Amb Miró culmina i es depura la tendència impressionista de la prosa del modernisme.
Fou el pare de l’escriptora Clemència Miró i Maignon.
Miralles i Grancha, Albert
(Elx, Baix Vinalopó, 23 setembre 1940 – Madrid, 2 març 2004)
Escriptor i director escènic. Titulat per l’Institut del Teatre de Barcelona, pertangué a l’avantguarda del teatre independent al capdavant del grup Cátaro, que fundà el 1966 i amb el qual realitzà espectacles com Cátaro 67 i Cátaro-Colón (1968).
Entre altres guardons, obtingué el Premio Nacional Universitario (1962), el Guipúzcoa (1968) i el de la Real Academia (1975).
Miralles i d’Imperial, Adolf
(Elx, Baix Vinalopó, 1845 – Alacant, 1870)
Escriptor. Era advocat. Fou secretari de l’ajuntament alacantí.
És autor de poesies de publicació esparsa i d’una Crónica de la provincia de Castellón de la Plana (1868).
Dades dels Països Catalans 