(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 maig 1895 – Alacant, novembre 1979)
Eclesiàstic, historiador i escriptor. Arxiver oficial de la província d’Alacant (1930-31), tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil.
Escriví, entre d’altres, els llibres: El marqués de Bosch de Ares (1951), Alicante Ochocentista (1967), Alicante, sus calles antiguas y modernas (1974).
(Santanyí, Mallorca, 12 novembre 1918 – Palma de Mallorca, 27 març 1971)
Escriptor. Farmacèutic (1945). Ha pronunciat gran nombre de conferències. Moltes de les seves poesies han aparegut esparses en antologies i publicacions periòdiques. Realitzà estudis d’història local molt estimables.
Després dels seus llibres primerencs Mot de gràcies (1947) i Consolació (1949), es consagrà com a narrador amb la novel·la Memòries d’una estàtua (1952), amarada d’un humor fi i molt irònic; després publicà el recull de contes La vida en rosa (1957).
És autor, d’altra banda, dels opuscles La poesia catalana de Célia Viñas (1954), Santanyí y sus calas i Setmana Santa de Felanitx (1958).
(Torreblanca, Plana Alta, 1635 – Madrid, 20 novembre 1698)
Escriptor. Estudià filosofia i dret a València, ciutat on exercí d’advocat. Fou secretari del Consell d’Estat per a Itàlia.
Escriví en castellà gran nombre de comèdies i d’autos sacramentals, així com unes Grandezas de la lengua valenciana.
(Palma de Mallorca, 1906 – 1969)
Periodista i escriptor. Col·laborà en diversos periòdics i fou corresponsal d'”ABC” a Mallorca.
Publicà un gran nombre d’opuscles de tema mallorquí (entre altres, Regionalismo y cultura (1926), Arte árabe en Mallorca (1948), La pintura en Mallorca (1951), etc, i del 1926 al 1931 guies de Sóller, Artà, Andratx i Pollença.
(Santanyí, Mallorca, 9 setembre 1945 – )
Escriptor. És autor de treballs i llibres didàctics, divulgatius i d’investigació de la història de Mallorca, i col·laborà en diversos mitjans de comunicació, com “Diari de Balears”, “Lletra de Canvi”, “El Mirall” i “Lluc”.
La seva obra literària, de caràcter lírica i sincera, aprofundeix la crònica de la crisi de mons perduts o canviants, i no és exempta d’un to sarcàstic.
En poesia ha publicat El brell del jorns (premi Ausiàs Marc, de Gandia, 1985), Racó de n’Aulet (premi Ciutat de Palma 1985), A l’altra lila dels alocs (premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí 1988), Cartes a lady Hamilton (premi Ateneu de Maó 1990), Calvari (premi Josep M. Llompart 1992), El batec de les pedres (premi Joan Alcover 1995), entre d’altres, i, en novel·la, Les llunes i els calàpets (1994) i La mà del jardiner (premi Sant Joan 1999).
(Albaida, Vall d’Albaida, segle XVIII – País Valencià, segle XIX)
Frare dominicà. Tenia el grau de mestre en arts i doctor en teologia. Prengué hàbit el 1784. Era catedràtic de teologia des del 1825.
És autor de les obres: Espíritu irreligioso de las reflexiones sociales de D.J.C.A. (1811), Laca ortodoxa de la divina institución del estado religioso (1823), Theologia pastoralis Francisci Giftschutz castigata (1826) i Origen de los errores revolucionarios de Europa, y su remedio (1827).
(País Valencià, segle XV)
Escriptor i eclesiàstic. Participà a certàmens de poesia religiosa, com el celebrat a València el 1474 en honor de la Mare de Déu.
Sostingué un debat poètic amb Bernat Fenollar, Pere Vilaspinosa i Joan Verdanxa.
(Palma de Mallorca, 1827 – Andratx, Mallorca, 1859)
Escriptor. Acabà la carrera de lleis a Madrid i col·laborà en la premsa mallorquina.
Publicà la novel·la La cruz del bosque (1857) i les narracions El canto de la lechuza i Vigilias del hogar (1858). Traduí al castellà les Balades de Tomàs Aguiló (1858).
(Palma de Mallorca, 1792 – 1827)
Escriptor i advocat. Deixà manuscrites diverses obres, entre elles sengles reculls poètics, en bona part en llengua catalana, traduccions i un llibre d’òpera.
Dades dels Països Catalans 