Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Olesa, Jaume d’

(Palma de Mallorca, segle XIV – 1443)

Escriptor. Havia estudiat dret a Bolonya. N’han restat una versió catalana d’un romanç castellà, una poesia castellana, i la catalana titulada Clam de Fortuna.

Olesa, Bernat d’

(Palma de Mallorca, segle XV)

Jurisconsult i escriptor. És autor d’una obra titulada Orationes in laudem Dei, nostri Jesus Christi et Sanctorum Bernardi et Narcisi.

Oleo i Quadrado, Rafael

(Ciutadella, Menorca, 7 setembre 1806 – 8 maig 1878)

Botànic, apotecari i escriptor. Cursà botànica a la Universitat de València i farmàcia al col·legi de Sant Victorià de Barcelona. A Palma de Mallorca ocupà càrrecs al municipi i fou sotsdelegat de Farmàcia.

A més publicà Catálogo por familias de las plantas recogidas en la isla de Menorca… seguida de una reseña topográfica y climatológica (1859). Deixà manuscrits diversos estudis científics. Com a autor dramàtic va escriure l’obra El casamiento por venganza (1838).

Olcina i Sempere, Vicent

(Gorga, Comtat, 29 novembre 1731 – Roma, Itàlia, 20 octubre 1809)

Escriptor i jesuïta (1747). Al moment de l’expulsió del seu orde era a Alacant, i anà a Ferrara.

La seva única obra publicada és Documentos morales (1800), faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista. Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del segle XVIII, molt viva i vibrant.

Octubre, Premis

(València, 1972 – )

Certamen literari anual en llengua catalana. Inicialment fou constituït el 1972 pel premi d’assaig Joan Fuster a iniciativa d’E. Tàrrega, i convocat per la llibreria Concret, amb el concurs d’Edicions 62.

El 1973 fou convocat per la llibreria Tres i Quatre, i inclogué ja el premi Vicent Andrés i Estellés de poesia, l’Andròmina de narració, i el 1974 i amb caràcter excepcional, el Camí a un treball periodístic.

Obrador i Soler, Jaume Antoni

(Felanitx, Mallorca, 1748 – Palma de Mallorca, 1803)

Escriptor i sacerdot. Precoç en els estudis, a setze anys era ja doctor en teologia. Estudià també lleis i medicina. Ocupà les rectories d’Andratx i Bunyola, i el 1787 va ésser qualificador del Sant Ofici.

Escriví poesies i comèdies, en castellà i en català.

Obrador i Bennàssar, Mateu

(Felanitx, Mallorca, 14 octubre 1852 – Palma de Mallorca, 27 maig 1909)

Erudit i escriptor. Secretari de l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador, a Miramar, fou col·laborador de “L’Ignorància” i fundador de la revista continuadora d’aquesta, “La Roqueta”.

Orientà els seus estudis a la recerca i el comentari dels còdexs lul·lians i esdevingué el primer crític lul·lià que aplicà criteris rigorosament científics. Dirigí la publicació inicial de les Obres de Ramon Llull.

Poeta de la generació de Joan Alcover i Costa i Llobera, la seva obra poètica oscil·la entre el romanticisme propi de la generació dels jocs florals i els corrents modernistes que apareixien a Mallorca.

Nunyes i Peris, Joan Andreu

(València, 1562 – després 1636)

Escriptor. Es doctorà en medicina a València el 1589. Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Lucero i participà en els certàmens literaris organitzats per Bernat Català de Valeriola (1602) i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1608).

Fou repetidament membre del consell general com a representant dels juristes entre 1612-36 i jutge d’apel·lacions entre 1614-19.

Noguera i Ramon, Vicent Antoni

(València, 1728 – 1797)

Escriptor. Estudià retòrica, filosofia i dret. Pertanyia a l’Acadèmia Florentina i a la de Sant Carles de València. Sobresortí per la coneixença que tenia de matèries molt diverses.

Fou autor poètic en castellà i en català i excel·lí en l’edició, anotada i prologada per ell, i que arribà al volum sisè, de la Historia general de España del pare Mariana. Féu traduccions del llatí, com les Memorias de los sucesos de Veletri del año 1774, del comte Castrucio Buonamici, i edità D. Paciani Episcopi Barcinonensis opera quae extant. Deixà el manuscrit del treball Tentament in canonem 17 Concili Toletani vulgo primi.

Fou el pare de Vicent Joaquim i de Pere Joan Noguera i Climent.

Nicolau i Seguí, Joan Baptista

(Palma de Mallorca, 1804 – 1832)

Metge i escriptor. Doctorat en medicina a Montpeller (1824).

És autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l’Eneida de Virgili.