Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Palou i Amengual, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1723 – Querétano, Mèxic, 1789)

Missioner franciscà i escriptor. El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot. Sis anys després, amb aquest i d’altres companys d’estudis, també mallorquins, anà a Amèrica per treballar-hi com a missioner.

El gener de 1750 arribà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando de la capital de Nova Espanya. Cinc mesos més tard, Palou, Serra, i vuit missioners més, foren enviats pel pare Velasco, custodi del col·legi de San Fernando a les missions de la Sierra Gorda, a Querétaro, entre els indis pames i jonaces.

Exercí com a subprefecte de missions, destinat a la missió de Santiago de Jalpan, on restà vuit anys. Hi treballà entre els indis amb un enfocament d’atenció integral, tant material com espiritual, que després també aplicaria a l’Alta Califòrnia. Després d’aquest primer i llarg període de missions, fou vicari del col·legi de San Fernando (1761-64), conseller (1764-67) i comissionat de la Inquisició durant sis mesos a la missió de la Huasteca (finals de 1766).

Després de l’expulsió dels jesuïtes (1767), arran del decret de Carles III de Borbó, els franciscans fernandinos foren enviats a la Baixa Califòrnia. Quan arribà a la badia de Loreto (1768), fou destinat a la missió de San Javier, on romangué durant un any. Posteriorment, fou nomenat president de les missions de la Baixa Califòrnia; residí a Loreto fins el 1773.

En voler reunir-se amb els seus companys missioners de Sierra Gorda, demanà el trasllat a les missions de l’Alta Califòrnia a San Diego, on arribà el mateix any. Poc després fou destinat a la missió de San Carlos del Río. Quan Juniper Serra hagué d’anar a la capital de la Nova Espanya, la jurisdicció de les noves missions correspongué a Palou, fins el 1774. Més tard, fou enviat com a cronista de les dues grans expedicions del capità Fernando de Rivera y Moncada a la recerca de la badia de San Francisco (1774 i 1775).

A la mort de Juniper (1784), es convertí en president en funcions de les missions californianes fins el 1785. El 1786 tornà a la capital de Nova Espanya, on fou designat guardià del col·legi de San Fernando.

Remarcable cronista, és autor d’una biografia de Juniper Serra, intitulada Relación histórica, i del llibre Noticias de la Nueva California, que el converteixen en el primer historiador de les missions de Califòrnia.

Palol, Bernat de *

Deixa un comentari

Veure> Bernat de Mallorques  (escriptor balear del segle XIV).

Pallàs, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1663 – 1780)

Escriptor. Era cavaller de Montesa. Pertanyia a l’Acadèmia de Sant Carles valenciana.

És autor d’alguns poemes en castellà, així com d’una epístola literària.

Palanca i Lita, Ricard

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – 1885)

Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Entre les seves obres figuren alguns llibres de divulgació sobre prestidigitació, màgia i cartomància.

Palanca i Hueso, Antoni

1 Resposta

(València, 1848 – 15 gener 1905)

Escriptor. Era germà de Francesc Palanca i Roca. Fou soci molt actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus jocs florals: cal destacar-ne la flor natural (1896), amb el poema Ceptre i llorer.

Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i La rodada.

Palàcios i Martínez, Josep

Deixa un comentari

(Sueca, Ribera Baixa, 20 març 1938 – )

Escriptor. Ha col·laborat en revistes i llibres col·lectius i ha traduït obres al català i al castellà. El 1958 aconseguí el premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions i el 1962 el premi País Valencià dels Jocs Florals celebrats a Santiago de Xile.

Entre les seves obres cal destacar els llibres de relats Ocells miralls (1981) i alfaBet (1989), els poemaris Devastació (1981), Inventari (1984) i Frontissa (1986), i l’assaig Acròstic (1982).

Pacs, Nicolau de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XIV – segle XV)

Escriptor. Ciutadà de Mallorca. El 1373 fou nomenat familiar i domèstic de l’infant Joan. El 1383 i el 1384 fou síndic dels jurats de Mallorca prop del rei Pere III el Cerimoniós. Fou sobrecoc i algutzir de Joan I fins a la mort d’aquest (1396), que es retirà a Mallorca, on intervingué en el govern municipal.

Adreçà als seus fills una Doctrina mora, florilegi de màximes de diversos autors (sovint clàssics, i també catalans, com Cerverí de Girona, Francesc Eiximenis, Antoni Canals i Arnau de Vilanova), comentades en un estil planer i amb simplicitat.

El 1419 el rei Alfons IV el Magnànim es dirigí a ell, entre altres personalitats, per a l’armament d’una galera.

Orts i Roman, Joan

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 22 setembre 1898 – Oriola, Baix Segura, 18 juny 1958)

Erudit i escriptor. Periodista i cronista de la ciutat d’Elx.

Publicà diversos llibres de tema local, entre els quals sobresurten Guión de la Fiesta o Misterio de Elche (1943) i Desventura y misterio de la esfinge de La Alcudia (1948).

Karr i Alfonsetti, Carme

2 Respostes

(Barcelona, 16 març 1865 – 29 desembre 1943)

Escriptora. Casada amb el novel·lista Josep Maria Lasarte i filla de l’escriptor francès Alphonse Karr.

Fou dirigent del moviment feminista a Catalunya i, l’any 1913, fundà la institució La Llar i dirigí “Feminal”. Passà més tard a presidir l’Acció Femenina (1921).

Col·laborà amb el pseudònim d’El Escardot a la premsa catalana, com ara “Joventut”, “La Mainada” i “La Veu de Catalunya”.

És autora del recull poètic Volves (1906) i de les narracions Clixés (1906). Publicà la novel·la La vida de Joan Franc i Garba de contes (1935).

Són obres teatrals seves Els Ídols (1911) i Caritat (1918).

Ortís, Josep Marià

Deixa un comentari

(València, 1735 – 1799)

Notari i escriptor. És autor d’un Compendio de la vida de don Francisco Pérez de Aranda, d’una Disertación histórica de la Festividad y Procesión del Corpus que celebra cada año la Muy Ilustre Ciudad de Valencia con explicaciones de los símbolos que van en ella (València, 1780). Deixà inèdita una Ortografía valentina española.