(Villena, Alt Vinalopó, 16 juliol 1888 – Elx, Baix Vinalopó, 21 gener 1981)
Escriptor. És autor dels llibres poètics Gérmenes de luz (1916) i Del vergel ilicitano (1923).
Peral i Vicente, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Pedró, Vicent
(País Valencià, segle XVIII)
Escriptor. Era metge a València. És autor de poesies en llengua catalana.
Payret, Josep
(Perpinyà, 1862 – 1944)
Impressor i escriptor. Fundador del “Journal des Pyrénées Orientales”, que dedicà una gran atenció a la llengua catalana, imprimí també “Le Courrier Franco-Espagnol”, “La Gazette des Pyrénées” i “Perpignan-Illustré”. Era membre de la Societé d’Études Catalanes des de la seva fundació (1906).
Publicà Le songe de Grand-Mère, Le Sacrifice d’un Ange, La Dame des Églantiers i, en col·laboració amb César Boyer, Au Pays des Gueux, sobre la revolta del vi del 1907.
Pax, Lluís de
(Illes Balears, segle XIII)
Escriptor. Funcionari de Pere III el Cerimoniós i de Joan I el Caçador. Intervingué en els afers públics de la seva ciutat.
És autor d’una Doctrina moral composta de màximes morals i socials, amb cites d’autors clàssics.
Pastre, Lluís
(Clarmont d’Erau, Llenguadoc, 27 octubre 1863 – Perpinyà, 15 febrer 1927)
Gramàtic i escriptor. Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del segle XX. Fou un dels fundadors de la Société d’Études Catalanes (1906), de la qual fou secretari. Usà el pseudònim d’Algú.
Publicà una Grammaire catalane (1913) i llibres d’ensenyament com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans (1911). Publicà nombrosos articles d’estudi o pedagogia a la “Revue Catalane”.
Pastor i Aicart, Joan Baptista
(Beneixama, Alt Vinalopó, 13 octubre 1849 – 12 desembre 1917)
Escriptor. Estudià filosofia i lletres i medicina i exercí la darrera professió a la seva vila natal.
Publicà Ecos del alma (1890) i El genio de la ciencia (1888) i fou autor de drames com La estrella de la Rábida i La Pilarica i de l’assaig La novela moderna.
Obtingué la flor natural als Jocs Florals de València (1895).
Pastor de la Roca, Josep
(Dolores, Baix Segura, 20 febrer 1824 – Alacant, 22 octubre 1875)
Escriptor. Estudià lletres i dret, de manera discontínua, i fou un rodamón que visqué en diverses ciutats.
Escriptor prolífic, dins els cànons del romanticisme, publicà, entre d’altres, La llave de oro o Las orientales (1848), La República roja o los obreros de París (1848), La columna de fuego -d’arrel espiritista-, La cruz y la calavera, a més de l’estudi Historia general de la ciudad y castillo de Alicante (1854).
Pastor, Jaume
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Escrivà. Segons Sanchis Sivera, fou potser el qui, seguint en moltes ocasions Vicent Ferrer, prengué nota gairebé textual dels sermons del sant que s’han conservat.
Pastor, Francesc Joan
(València, segle XVI)
Notari públic a València. Participà, el 1532, al concurs poètic a honor de la Immaculada Concepció, celebrat a València.
El 1548, amb Capdevila, publicà un estudi sobre els furs del regne de València. També és autor de poesies.
Pasqual, Pere
(València, 1227 – Granada, Andalusia, 6 desembre 1300)
Eclesiàstic, escriptor i sant. De família de mossàrabs, fou canonge de la seu de València i el 1250 prengué l’hàbit de l’orde de la Mercè. El 1253 s’encarregà de l’educació de l’infant Sanç i en ésser aquest nomenat arquebisbe de Toledo (1267) sembla que l’acompanyà i l’assistí fins el 1276.
Tradicionalment, hom l’ha identificat amb Pere, abat de São Miguel de Trasmiras de la diòcesi de Braga (Portugal), el qual el 1296, a Roma estant, fou nomenat bisbe de Jaén. Aquest bisbe Pere, mentre visitava la seva diòcesi de Jaén el 1297, fou fet presoner pels moros i patí captiveri a la ciutat de Granada, on finalment fou martiritzat el 1300.
Els frares de la Mercè instaren la seva beatificació el 1645 i el papa Climent X el canonitzà el 1670; la seva festa se celebra el 27 d’octubre. Hom li ha atribuït moltes obres, que hauria escrit, sense llibres de consulta, durant el seu captiveri a Granada, totes de caràcter religiós però escrites en diferents idiomes: català, castellà o llatí.
De les catalanes se’n conserven un recull de llegendes religioses, una paràfrasi de l’evangeli apòcrif de Gamaliel, una glossa del Credo, i sobretot la Disputa del bisbe de Jaén contra los jueus sobre la fe catòlica, obra dialogada anomenada també Bíblia parva, una refosa i compendi de la qual fou impresa a Barcelona el 1492. Hom ha atribuït, sense raons convincents, aquesta obra a un altre bisbe de Jaén, Gonzalo de Zúñiga.
Hom li atribueix també una Impugnación de la secta de Mahoma, un Tratado contra los que dicen que hay fados y ventura i glosses del Pater noster i del Decàleg. Les seves obres, en llengua original i amb una traducció llatina, foren publicades a Roma el 1907.
Dades dels Països Catalans 